La visión caleidoscópica en el arte plástico y la animación experimental. La movilidad basada en la reiteración simétrica, fragmentación y reintegración

Abstract

[ES] En esta tesis doctoral se aborda el concepto de la visión caleidoscópica con el fin de reflexionar en esta idea, asumiendo esta mirada en un sentido amplio, es decir, más allá de lo que se observa en un caleidoscopio. En concreto, el objeto de estudio determina la repercusión de esta polivisión caleidoscópica en el arte plástico y animación basada en la movilidad, reiteración simétrica, fragmentación y reintegración. De igual manera, asumiendo este principio se profundiza en la dinámica caleidoscópica, al subvertir los órdenes con la variación de algún elemento. De modo que se expone lo significativo de las disposiciones más singulares de los patrones, incorporando elementos de modificación o ruptura en la desintegración del lenguaje caleidoscópico con la finalidad de desestructurar o deconstruir la distribución de la red al alterar la simetría; o algún componente que visibilice estructuras menos lineales como alternativas a los patrones continuos, uniformes y cerrados, y en este caso se plantea un descentramiento y una abertura mayor. Se verificará en los procesos creativos un conjunto de obras en un contexto contemporáneo puede generar diversas lecturas y facetas que estimulen la creatividad. Por lo tanto, esta repercusión se analizará mediante obras plásticas y filmes de animación significativas, además, es relevante precisar que se analizará a través de métodos alternativos que pueden alterar la estructura convencional. Del mismo modo, se hará un recorrido y contextualización de esta visión en un orden conceptual y formal, junto a una exposición de juguetes ópticos vinculados a la imagen refleja entre los que se encuentra el caleidoscopio, con el fin de analizar la evolución del objeto y de la óptica del mismo, pasando por pequeños y grandes artefactos, analizando los elementos comunes que la conforman y también las diferencias, hasta ver en la actualidad la confluencia de esta óptica con los artefactos de gran formato. Este enfoque tiene el propósito de abrir la mirada y permitir una comprensión más amplia, interconectada y diversa, lo cual expresa aspectos de evolución. A la vez, se puede señalar, cómo finalmente esta óptica en la actualidad se lleva hacia la instalación o intervención artística con innovaciones a la par, es posible verificar cómo no es solo una visión en el arte, sino que esta idea de crecimiento se extiende, a la vida, al relacionarse con el entorno como un tejido de patrones en interacción. En este sentido, se sigue el concepto de "extimidad" (extimité), acuñado por Jacques Lacan en el siglo XX ya que, expresa la interrelación entre exterior e interior en un juego de inversión, donde lo íntimo pasa al exterior y viceversa. Esta noción en la tesis se extrapola al arte del caleidoscopio porque exterioriza algo que está en el interior y también en la visión caleidoscópica, donde se determina una sincronía entre el mundo externo e interno que transmite dicha visión.

[CA] En aquesta tesi doctoral s'aborda el concepte de la visió calidoscòpica amb la finalitat de reflexionar-hi, i s'assumeix aquesta mirada en un sentit ampli, és a dir, més enllà del que s'observa en un calidoscopi. En concret, l'objecte d'estudi determina la repercussió d'aquesta polivisió calidoscòpica en l'art plàstic i l'animació basada en la mobilitat, reiteració simètrica, fragmentació i reintegració. D'igual manera, assumint aquest principi s'aprofundeix en la dinàmica calidoscòpica, en subvertir els ordres amb la variació d'algun element; així s'exposa el significatiu de les disposicions més singulars dels patrons, incorporant elements de modificació o ruptura en la desintegració del llenguatge calidoscòpic amb la finalitat de desestructurar o desconstruir la distribució de la xarxa en alterar la simetria; o algun component que visibilitze estructures menys lineals com a alternatives als patrons continus, uniformes i tancats, i en aquest cas es planteja un descentrament i una obertura major. Es verificaran en els processos creatius un conjunt d'obres [que] en un context contemporani poden generar diverses lectures i facetes que estimulen la creativitat. Per tant, aquesta repercussió s'analitzarà mitjançant obres plàstiques i films d'animació significatives. A més, és rellevant precisar que s'analitzarà a través de mètodes alternatius que poden alterar l'estructura convencional. De la mateixa manera, es farà un recorregut i contextualització d'aquesta visió en un ordre conceptual i formal, al costat d'una exposició de joguets òptics vinculats a la imatge reflexa entre els quals hi ha el calidoscopi, amb la finalitat d'analitzar l'evolució de l'objecte i la seua l'òptica. Passarem per petits i grans artefactes i analitzarem els elements comuns que la conformen i també les diferències, fins a veure en l'actualitat la confluència d'aquesta òptica amb els artefactes de gran format. Aquest enfocament té el propòsit d'obrir la mirada i permetre una comprensió més àmplia, interconnectada i diversa, la qual cosa expressa aspectes d'evolució. Així mateix, es pot assenyalar com finalment aquesta òptica en l'actualitat porta cap a la instal·lació o intervenció artística amb innovacions i alhora, i és possible verificar com no és només una visió en l'art, sinó que la idea de creixement s'estén, a la vida, en relacionar-se amb l'entorn com un teixit de patrons en interacció. En aquest sentit, se segueix el concepte d'extimitat" (extimité), encunyat per Jacques Lacan en el segle XX ja que, expressa la interrelació entre exterior/interior i viceversa, en un joc d'inversió, on l'íntim passa a l'exterior i tots dos estan implicats. Aquesta noció en la tesi, s'extrapola a l'art del calidoscopi perquè exterioritza alguna cosa que està a l'interior i també en la visió calidoscòpica, on es determina una sincronia entre el món extern i intern que transmet la visió.

[EN] This doctoral thesis explores and reflects on the concept of the kaleidoscopic view, assuming this gaze in a broad sense; that is, beyond what is observed in a kaleidoscope. Specifically, the object of study determines the repercussions of this kaleidoscopic polyvision in plastic art and animation, with an image shaped by mobility, symmetrical reiteration, fragmentation and reintegration. Moreover, the kaleidoscopic dynamics are intensified by subverting the orders through the variation of certain elements. In this way, the significance of the most unique patterns is exposed, incorporating elements of modification or rupture in the disintegration of the kaleidoscopic language, with the aim of deconstructing the arrangement of the network by altering the symmetry. Similarly, the focus is shifted to less linear structures as alternatives to the continuous, uniform, closed patterns, through a decentring and greater opening. In the creative processes, a set of works in a contemporary context can generate multiple facets and diverse readings that stimulate creativity. Therefore, this repercussion will be analysed through significant works of plastic art and animation films, and applying alternative methods that can alter the conventional structure. Furthermore, there will be a conceptual and formal exploration and contextualisation of this vision, together with a discussion of optical toys linked to the reflex image, including the kaleidoscope. By so doing, the evolution of the object and its optics are analysed, passing through small and large artefacts, examining both the common elements and the differences, until we reach the confluence of these optics in the present-day large-format artefacts. This approach is intended to open the gaze and allow for a broader, interconnected and diverse understanding, incorporating aspects of evolution. At the same time, it is shown how this optic is nowadays is ultimately applied to installations or innovative artistic intervention. At the same time, it can be seen that it is not only a vision in art, but also the idea of growth extends out to life, relating to the environment as a series of woven, interacting patterns. In this sense, the concept of "extimacy" (extimité), a term coined by Jacques Lacan in the 20th century, is applied, as it expresses the interrelationship between exterior/interior in a game of inversion, where the intimate passes to the exterior and vice versa. In the thesis, this notion is extrapolated to the art of the kaleidoscope because it externalises something that is inside, and within the kaleidoscopic view there is a synchrony between the external and internal world that conveys this vision.