The XIX Century basilicas in Macedonia: origin, typology and influences

Abstract

[EN] The fundamental social and economic transformation of the XIX century "Revival" allowed for a truly astonishing number of hundreds of reconstructed or newly-built churches throughout Macedonia. Based on their architectural typology, they comprise a specific architectural "school", established and developed in the XIX century. Extracting its basic forms and patterns from the layers of the Byzantine millennial tradition, paired with stylistic elements from the renaissance, baroque, rococo, Levantine baroque and classicist movement acquired through the intensified contacts of the Macedonian master-builders with the contemporary Western and Central European architecture, this unique "Revival" architecture created its own recognizable vocabulary equally legible in the case of the monumental urban cathedrals as well as the modest village churches built with far less available means. Several basic broad categories emerged within this architectural school: single-nave, three-nave and five-nave basilicas, domed single-nave basilicas and combined typological solutions, predominant in different regions of Macedonia, characteristic for its urban centers as opposed to the monastic communities or rural settlements. Furthermore, these basic manifestations of the basilica encompassed a rich variety of specific sub-typologies derived from their upper construction: a variety of multiple diverse combinations of architrave and coffered ceilings, barrel, groined and boat vaults, blind domes and fully manifested domes elevated upon drums, protruding through the monumental gabled roof covering the entire naos, with the rare exception of the basilica with a central nave clerestory. In addition to their similar architectural composition, the Revival churches also regularly incorporate a meticulous decorative repertoire: stone reliefs, especially within the context of the entrance portals; an exceptionally abundant interior decoration - a tall two or three-tier wood carved iconostasis, adorned with multiple icons and intricate church furnishing set against a background of fresco-painted surfaces, all derived from the diverse contemporary currents within the canonic ancient Byzantine and post-Byzantine artistic traditions.

[ES] La profunda transformación social y económica del movimiento conocido como "Renacimiento del siglo XIX" permitió la construcción o renovación de un número verdaderamente asombroso de cientos de iglesias en toda Macedonia. Basándose en su tipología arquitectónica, éstas conforman una "escuela" arquitectónica específica que se estableció y desarrolló en el siglo XIX. Extrayendo sus formas y patrones básicos de la tradición milenaria bizantina, combinados con elementos estilísticos del movimiento renacentista, barroco, rococó, barroco levantino y clasicista adquiridos a través de la intensificación del contacto de los maestros constructores macedonios con la arquitectura contemporánea de Europa Central y Occidental, esta arquitectura única creó su propio vocabulario reconocible, igualmente legible en el caso de las catedrales urbanas monumentales, así como en las modestas iglesias de aldea construidas con medios mucho menos disponibles. Varias categorías generales básicas surgieron dentro de esta escuela de arquitectura: basílicas de una, tres y cinco naves, basílicas con cúpula y soluciones tipológicas combinadas, predominantes en diferentes regiones de Macedonia, características de sus centros urbanos en contraposición a las comunidades monásticas o asentamientos rurales. Además, estas manifestaciones de la basílica abarcaron una diversa variedad de sub-tipologías específicas derivadas de su construcción superior: múltiples combinaciones de techos artesonados, bóvedas de cañón, de arista y de barco, cúpulas ciegas o elevadas sobre tambores que sobresalen a través de las predominantes cubiertas a dos aguas. Además de su similar composición arquitectónica, las iglesias "renacentistas" del siglo XIX también incorporan regularmente un meticuloso repertorio decorativo: relieves de piedra, especialmente en el contexto de los portales de entrada; una decoración interior excepcionalmente abundante: iconostasios altos de dos o tres niveles tallados en madera, adornados con múltiples íconos y mobiliarios intrincados sobre un fondo de superficies pintadas al fresco, todo derivado de las diversas corrientes contemporáneas dentro de la antigua canónica tradición artística bizantina y post-bizantina.

[CAT] La profunda transformació social i econòmica del moviment conegut com a "Renaixement del segle XIX" va permetre la construcció o renovació d'un nombre veritablement sorprenent de centenars d'esglésies a tota Macedònia. Basant-se en la seua tipologia arquitectònica, aquestes conformen una "escola" arquitectònica específica que es va establir i es va desenvolupar al segle XIX. Extraient les seues formes i patrons bàsics de la tradició mil·lenària bizantina, combinats amb elements estilístics del moviment renaixentista, barroc, rococó, barroc llevantí i classicista adquirits a través de la intensificació del contacte dels mestres constructors macedonis amb l'arquitectura contemporània d'Europa Central i Occidental, aquesta arquitectura única va crear el seu propi vocabulari reconeixible, igualment llegible en el cas de les catedrals urbanes monumentals, així com en les modestes esglésies d'aldees construïdes amb mitjans molt menys disponibles. Diverses categories generals bàsiques van sorgir dins d'aquesta escola d'arquitectura: basíliques d'una, tres i cinc naus, basíliques amb cúpula i solucions tipològiques combinades, predominants en diferents regions de Macedònia, característiques dels seus centres urbans en contraposició a les comunitats monàstiques o assentaments rurals. A més, aquestes manifestacions de la basílica van abastar una diversa varietat de subtipologies específiques derivades de la seua construcció superior: múltiples combinacions de sostres artesonats, voltes de canó, d'aresta i de vaixell, cúpules cegues o elevades sobre tambors que sobresurten a través de les predominants cobertes a dues aigües. A més de la seua similar composició arquitectònica, les esglésies "renaixentistes" també incorporen regularment un meticulós repertori decoratiu: relleus de pedra, especialment en el context dels portals d'entrada; decoració interior excepcionalment abundant: iconòstasis alts de dos o tres nivells tallats en fusta, adornats amb múltiples icones i mobiliaris intricats sobre un fons de superfícies pintades a la fresca, tot derivat de les diversos corrents contemporanis dins de l'antiga canònica tradició artística bizantina i postbizantina.