Resumen:
|
[ES] El modo de habitar la ciudad ha ido cambiando a lo largo de la historia redefiniendo espacios y adaptándose a las nuevas necesidades de sus habitantes. Los cambios económicos, tecnológicos y sociales han ido modificando ...[+]
[ES] El modo de habitar la ciudad ha ido cambiando a lo largo de la historia redefiniendo espacios y adaptándose a las nuevas necesidades de sus habitantes. Los cambios económicos, tecnológicos y sociales han ido modificando nuestra estructura social y nuestra concepción y uso del espacio público.
La ciudad contemporánea está diseñada a través del espacio público para mejorar la calidad de vida de las personas que la residen. Desde la consolidación de las primeras ciudades se ha instaurado el sedentarismo como modelo básico de habitar, dejando en contraposición el modelo de habitar nómada.
A través del análisis del uso y ocupación de los diferentes espacios arquitectónicos se pretende localizar las y los distintos habitantes que conviven en la ciudad actual según su estilo de vida, identificando las circunstancias en las que viven; definiéndolas como personas loca002lizadas, arraigadas a un lugar, y personas deslocalizadas, que por distintas razones se encuentran desvinculadas de un lugar al que volver.
En este contexto, se pretende centrar en las personas deslocalizadas y sus modo específico de habitar el espacio público para una vida cotidiana nómada.
Se explorará en la vida deslocalizada con el fin de categorizar a las y los distintos grupos de sujetos, planteando cuestiones relacionadas con el origen y dimensiones del desplazamiento, las condiciones del asentamiento, la capacidad de socialización y el grado de intimidad con relación a sus respectivos lugares de ocupación.
A raíz del análisis de distintos ejemplos arquitectónicos planteados de forma teórica sobre ciudades en movimiento, se propondrá un manifiesto para llevar al límite una vida cotidiana nómada.
[-]
[EN] The way of inhabiting the city has been changing throughout history, redefining spaces and adapting to the new needs of its inhabitants. Economic, technological and social changes have modified our social structure ...[+]
[EN] The way of inhabiting the city has been changing throughout history, redefining spaces and adapting to the new needs of its inhabitants. Economic, technological and social changes have modified our social structure and our conception and use of public space.
The contemporary city is designed through public space to improve the quality of life of the people who live there. Since the consolidation of the first cities, sedentarism has been established as the basic model of habitation, leaving in contrast the nomadic model of habitation.
Through the analysis of the use and occupation of the different architectural spaces, the aim is to locate the different inhabitants who coexist in today's city according to their lifestyle, identifying the circumstances in which they live; defining them as localized people, rooted to a place, and delocalized people, who for different reasons are disconnected from a place to return to.
It will be explored in the delocalized life in order to categorize the different groups of subjects, raising questions related to the origin and dimensions of displacement, the conditions of settlement, the capacity for socialization and the degree of intimacy in relation to their respective places of occupation.
As a result of the analysis of different architectural examples of cities on the move, a manifesto will be proposed to push the limits of a nomadic daily life.
[-]
[CA] La manera d'habitar la ciutat ha anat canviant al llarg de la història redefinint espais i adaptant-se a les noves necessitats dels seus habitants. Els canvis econòmics, tecnològics i socials han anat modi-ficant la ...[+]
[CA] La manera d'habitar la ciutat ha anat canviant al llarg de la història redefinint espais i adaptant-se a les noves necessitats dels seus habitants. Els canvis econòmics, tecnològics i socials han anat modi-ficant la nostra estructura social i la nostra concepció i ús de l'espai públic. La ciutat contemporània està dissenyada a través del espai públic per millorar la qualitat de vida de les persones que la resideixen. Des de la consolidació de les primeres ciutats s'ha instaurat el sedentarisme com a model bàsic d'habitar, deixant en contraposició al model d'habitar nòmada. Mitjançant l'anàlisi de l'ús i l'ocupació dels diferents espais arquitectònics es pretén localitzar les i els diferents habitants que conviuen a la ciutat actual segons el seu estil de vida, identificant les circumstàncies en què viuen; definintles com a persones localitzades, arrelades a un lloc, i persones deslocalitzades, que per diferents motius es troben desvinculades d'un lloc al què tornar. En aquest context, es pretén centrar en les persones deslocalitzades i la seua forma específica d'habitar l'espai públic per a una vida quotidiana nòmada. Es explorarà en la vida deslocalitzada per tal de categoritzar a les i els diferents grups de subjectes, plantejant qüestions relacionades amb l'origen i dimensions del desplaçament, les condicions de l'assentament, la capacitat de socialització i el grau d'intimitat que presenten en els seus respectius llocs d'ocupació. Arran de l'anàlisi de diferents exemples arquitectònics plantejats de forma teòrica sobre ciutats en moviment, es proposarà un manifest per dur al límit una vida quotidiana nòmada.
[-]
|