Mostrar el registro sencillo del ítem
dc.contributor.author | Casariego, Pedro![]() |
es_ES |
dc.contributor.author | Boixader, Jordi![]() |
es_ES |
dc.contributor.author | Sarrablo, Vicenç![]() |
es_ES |
dc.contributor.author | Pons, Josep María![]() |
es_ES |
dc.coverage.spatial | east=2.168568; north=41.3873974; name=Barcelona, Espanya | es_ES |
dc.date.accessioned | 2021-12-15T11:02:00Z | |
dc.date.available | 2021-12-15T11:02:00Z | |
dc.date.issued | 2021-11-30 | |
dc.identifier.issn | 2792-7598 | |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10251/178423 | |
dc.description.abstract | [EN] This paper reflects on the complex relationships that are established between architecture and society. For this purpose, four situations that take place in the city of Barcelona between the beginning of the 19th century and the 60s of the 20th century are exemplified. The document aims to have a holistic vision and to provide a general perspective of the problems of relatioships of society with architecture. The aforementioned period is ideal because it chronologically links four interrelated situations. Events take place during the Barcelona’s expansion and affect the same society. The document shows a historical review that fixes its interest in social relationhips, with architecture as a point of interest. | es_ES |
dc.description.abstract | [CA] El present article reflexiona entorn de les complexes relacions que s'estableixen de manera habitual entre arquitectura i societat. Per a això s'exemplifiquen quatre situacions que transcorren a la ciutat de Barcelona en el període de temps que va des de principis del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. El document pretén tenir una visió holística i proporcionar una perspectiva general de la problemàtica de les relacions de la societat amb l'arquitectura. El període citat es mostra idoni per encadenar cronològicament quatre situacions que s'interrelacionen entre si. Els esdeveniments es desenvolupen durant l'expansió de Barcelona i afecten una mateixa societat. El document es mostra com una revisió històrica que fixa el seu interès en les relacions socials amb l'arquitectura com a punt interès. | es_ES |
dc.description.abstract | [ES] El presente artículo reflexiona en torno a las complejas relaciones que se establecen de manera habitual entre arquitectura y sociedad. Para ello se ejemplifican cuatro situaciones que transcurren en la ciudad de Barcelona en el período de tiempo que va desde principios del siglo XIX hasta los años 60 del siglo XX. El documento pretende tener una visión holística y proporcionar una perspectiva general de la problemática de las relaciones de la sociedad con la arquitectura. El período citado se muestra idóneo por encadenar cronológicamente cuatro situaciones que se interrelacionan entre sí. Los acontecimientos se desarrollan durante la expansión de Barcelona y afectan a una misma sociedad. El documento se muestra como una revisión histórica que fija su interés en las relaciones sociales con la arquitectura como punto interés. | es_ES |
dc.description.abstract | [FR] Cet article réfléchit sur les rapports complexes établis habituellement entre architecture et société. Pour cela faire, quatre situations se déroulant dans la ville de Barcelone pendant la période de temps allant dès le début du XIXe siècle jusqu’aux années 60 du XXe siècle sont exemplifiées. Ce document prétend offrir une vision holistique et fournir une perspective générale de la problématique des rapports entre la société et l’architecture. La période concernée se montre idéale car elle enchaîne chronologiquement quatre situations interconnectées. Ces événements se développent pendant l’expansion de Barcelone et compromettent une même société. Ce document est présenté en tant que révision historique intéressée sur ses rapports sociaux avec l’architecture. | es_ES |
dc.language | Catalán | es_ES |
dc.language | Inglés | es_ES |
dc.publisher | Universitat Politècnica de València | es_ES |
dc.relation.ispartof | ANUARI d’Arquitectura i Societat | es_ES |
dc.rights | Reconocimiento - No comercial - Compartir igual (by-nc-sa) | es_ES |
dc.subject | Positivism | es_ES |
dc.subject | Hygienism | es_ES |
dc.subject | Cerdà Plan | es_ES |
dc.subject | Vertical shacks | es_ES |
dc.subject | Positivisme | es_ES |
dc.subject | Higienisme | es_ES |
dc.subject | Pla Cerdà | es_ES |
dc.subject | Barraquismo vertical | es_ES |
dc.subject | Positivismo | es_ES |
dc.subject | Higienismo | es_ES |
dc.subject | Plan Cerdà | es_ES |
dc.subject | Hygiénisme | es_ES |
dc.subject | “ravinisme” vertical | es_ES |
dc.title | Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona | es_ES |
dc.title.alternative | Architecture and society through the expansion of Barcelona | es_ES |
dc.title.alternative | Arquitectura y sociedad a través de la expansión de Barcelona | |
dc.title.alternative | Architecture et société à travers l’expansion de Barcelone | |
dc.type | Artículo | es_ES |
dc.identifier.doi | 10.4995/anuari.2021.16127 | |
dc.rights.accessRights | Abierto | es_ES |
dc.description.bibliographicCitation | Casariego, P.; Boixader, J.; Sarrablo, V.; Pons, JM. (2021). Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona. ANUARI d’Arquitectura i Societat. 0(1):60-92. https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16127 | es_ES |
dc.description.accrualMethod | OJS | es_ES |
dc.relation.publisherversion | https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16127 | es_ES |
dc.description.upvformatpinicio | 60 | es_ES |
dc.description.upvformatpfin | 92 | es_ES |
dc.type.version | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | es_ES |
dc.description.volume | 0 | es_ES |
dc.description.issue | 1 | es_ES |
dc.identifier.eissn | 2792-7601 | |
dc.relation.pasarela | OJS\16127 | es_ES |
dc.description.references | C, Grupo. La Barcelona de Cerdà. Barcelona: Flor del Viento, Ed., 2009. | es_ES |
dc.description.references | Aibar Puentes, Eduardo. "Urbanismo y estudios sociohistórios de la tecnología: El caso del ensanche de Barcelona." Llull, 1995: 5-33. | es_ES |
dc.description.references | Benévolo, L. Historia de la arquitectura moderna. Barcelona: Gustavo Gili, S.L., 1982. | es_ES |
dc.description.references | Bohigas, O. «El polígono de Montbau.» Cuadernos de arquitectura, 1965: 22-33. | es_ES |
dc.description.references | Bohigas, O. «Elogi del totxo.» Serra d'Or. L'arquitectura entre la industria i l'artesania, 1960. | es_ES |
dc.description.references | Bohigas, O. «Elogi de la barraca.» Solidaridad Nacional, 1957. | es_ES |
dc.description.references | Busquets, J, y M. Corominas. «Busquets, J. (2009). Un projecte innovador convertit en una gran realitat urbana. En Busquets, J. | es_ES |
dc.description.references | Corominas, M. Cerdà i la Barcelona del futur: Cerdà i la Barcelona del futur: realitat vs. projecte.» D'UR, 2010: 144-145. | es_ES |
dc.description.references | Busquets, J. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, S.A., 2004. | es_ES |
dc.description.references | Cabré, Anna M., y Francesc Muñoz. "Idelfons Cerdà i la insuportable densitat urbana: Algunes consideracions a partir de la cartografia i anàlisi de les estadístiques contingudes en la Teoria general." En CERDÀ. URBS I TERRITORI. Una visió de Futur., de Autors diversos, 381. Barcelona: Electa i Fundació Catalana per a la Recerca, 1994. | es_ES |
dc.description.references | Calpena, E. Barcelona: Una biografía. Barcelona: Edicions 62, 2015. | es_ES |
dc.description.references | Cerdà, I. «Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856.» En Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona, de I. Cerdà. Madrid: Imprenta Española. Reeditado por Instituto de Estudios Fiscales., 1867. | es_ES |
dc.description.references | Cirici, Alexandre. "Significación del Plan Cerdà." Cuadernos de arquitectura, [en línea], nº 35 (1959): 45-47. | es_ES |
dc.description.references | Coderch, J. «No son genios lo que necesitamos ahora.» Domus, 1961: 44. | es_ES |
dc.description.references | Dieguez, S. Un nuevo orden urbano: El Gran Madrid (1939-1951). Madrid: Ministerio para las Administraciones Publicas. Ayuntamiento de Madrid, 1991. | es_ES |
dc.description.references | Fabre, X. Aquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona 1888. Barcelona: ETSAB. UPC, 1988. | es_ES |
dc.description.references | Ferrer, A. Els polígons de Barcelona. Barcelona: Ediciones UPC, S. L., 1996. | es_ES |
dc.description.references | Gallego-Vila, L. "El barraquismo en la ciudad de Barcelona durante el Franquismo. Primeras aproximaciones a una domesticidad desde los márgenes." Arkeogatze. Revista de Arqueología - Arkeologia Aldizkaria, no. 8 (2018): 239-258. | es_ES |
dc.description.references | García-Bellido, J. García de Diego. «Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: La primera propuesta disciplinar de su estructura profunda.» Scripta Nova, nº 61 (2000). | es_ES |
dc.description.references | Gaspar García, Mª Dolores. "La epidemia de fiebre amarilla que asoló Barcelona en 1821, a través del contenido del manuscrito 156 de la bibblioteca universitaria de Barcelona." Gimbernat, 1992: 65-72. | es_ES |
dc.description.references | Grau, R. «Un saintsimonià per a la Barcelona del vuit-cents.» Barcelona Metrópolis, 2009. | es_ES |
dc.description.references | Grau, R. "Idelfons Cerdà com a científic social." En Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona, de Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, 393. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. MOPU Dirección General de Acción Territorial y Urbanismo, 1992. | es_ES |
dc.description.references | Hereu, P., y X. Fabré. Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona, 1888. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. UPC, 1988. | es_ES |
dc.description.references | Joncour, Marie-Claude. "Las cuatro epidemias de cólera observadas en Barcelona durante el siglo XIX, y las consecuencias que tuvieron sobre las relaciones portuarias Barcelona-Marsella." Anales de medicina y cirugía, 1975: 297-308. | es_ES |
dc.description.references | López, J. «Vivienda social y falange: ideario y construcciones en la década de los 40.» Scripta Nova, Vol. VII, 146 (024), 2003. | es_ES |
dc.description.references | López, M.G. Cerdà y Barcelona. La primera metrópoli, 1853-1897. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura i SECC, 2010. | es_ES |
dc.description.references | Monclús, J., C. Díez Medina, y S. García-Pérez. «Los polígonos de vivienda como legado urbanístico: Formas urbanas y espacios abiertos intermedios.» I Jornadas de Periferias Urbanas. Sevill: Universidad de Sevilla. Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 2017. 15-31. | es_ES |
dc.description.references | Monlau, P. F. Abajo las murallas!!! Memoria de las ventajas que reportaría a Barcelona y especialmente su industria, de la demolición de murallas que circunda la ciudad. HardPress Publishing, 2019. | es_ES |
dc.description.references | Monlau, P. F. Higiene industrial: Qué medidas higiénicas puede dictar el gobierno a favor de las clases obreras?: memoria para optar al premio ofrecido acerca de esta cuestión por la Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona. Madrid: Imp. y Est. de M. Rivadeneyra, 1856. | es_ES |
dc.description.references | Moragas, A., Balcells, J. A., Pratmarsó, J., Sostres, J. M., Correa, F., y Muntañola, J. «El Grupo R. Vanguardia de ayer.» Annals d'arquitectura, 3, 1983. | es_ES |
dc.description.references | Nicolau, A., y Cubeles, A. «El 150è aniversari de l'enderrocament de les muralles: repensant la ciutat contemporània.» En Abajo las murallas!!!. 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona, de Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura MHCB. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, Institut de Cultura, 2004. | es_ES |
dc.description.references | Permanyer, Ll, i D. Venteo. L'Eixample: 150 anys d'història. Barcelona: Barcelona Viena Consell d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona 2011, 2011. | es_ES |
dc.description.references | Permanyer, Ll., A. Rubio, Ramoneda, J., y Serratosa, A. Semiótica de l'eixample Cerdà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009. | es_ES |
dc.description.references | Prat de la Riba, E. La nacionalitat catalana. Barcelona: L'Anuari de la Exportació, 1906. | es_ES |
dc.description.references | Roselló Nicolau, M. "El revestiment de les façanes des de les darreries del XVIII al modernisme: materials i tècniques." En Restauració de façanes històriques, 21-27. Barcelona: Col·legi d'arquitectes de Catalunya, 2006. | es_ES |
dc.description.references | Rosselló, M. «El polígono residencial Trinitat Nova, Barcelona 1953-1963: de la construcción precaria a las primeras propuestas de prefabricación.» Jornadas Internacionales de Investigación en Construcción. "Jornadas internacionales de investigación en construccion : Vivienda : pasado, presente y futuro : resúmenes y actas : 21-22 noviembre 2013". Madrid: Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja (ICCET), 2013. 1-8. | es_ES |
dc.description.references | Sambricio, C. «La vivienda en Madrid,de 1939 al Plan de Vivienda Social, en 1959.» En La vivienda en Madrid en la década de los cincuenta: el Plan de Urgencia Social, de Ayuntamiento de Madrid, Gerencia Municipal de Urbanismo Ministerio de Fomento, 13-84. Madrid: Electa España, 1999. | es_ES |
dc.description.references | Sambricio, C. «La vivienda protegida : historia de una necesidad.» Summa+, 107, 2010: 68-77. | es_ES |
dc.description.references | Sambricio, C. «Los orígenes de la vivienda obrera en España: Madrid, 1848-1911.» Arquitectura: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM ), 228, 1981: 65-71. | es_ES |
dc.description.references | Tatjer, M. «La vivienda obrera en España de los siglos XIX y XX: De la promoción privada a la promoción pública (1853-1975). .» Scripta Nova, Vol. IX, 194 (23), 2005. | es_ES |
dc.description.references | Tatjer, M., y C. Larrea. Barraques. La Barcelona informal. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2010. | es_ES |