- -

Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.author Casariego, Pedro es_ES
dc.contributor.author Boixader, Jordi es_ES
dc.contributor.author Sarrablo, Vicenç es_ES
dc.contributor.author Pons, Josep María es_ES
dc.coverage.spatial east=2.168568; north=41.3873974; name=Barcelona, Espanya es_ES
dc.date.accessioned 2021-12-15T11:02:00Z
dc.date.available 2021-12-15T11:02:00Z
dc.date.issued 2021-11-30
dc.identifier.issn 2792-7598
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/178423
dc.description.abstract [EN] This paper reflects on the complex relationships that are established between architecture and society. For this purpose, four situations that take place in the city of Barcelona between the beginning of the 19th century and the 60s of the 20th century are exemplified. The document aims to have a holistic vision and to provide a general perspective of the problems of relatioships of society with architecture. The aforementioned period is ideal because it chronologically links four interrelated situations. Events take place during the Barcelona’s expansion and affect the same society. The document shows a historical review that fixes its interest in social relationhips, with architecture as a point of interest. es_ES
dc.description.abstract [CA] El present article reflexiona entorn de les complexes relacions que s'estableixen de manera habitual entre arquitectura i societat. Per a això s'exemplifiquen quatre situacions que transcorren a la ciutat de Barcelona en el període de temps que va des de principis del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. El document pretén tenir una visió holística i proporcionar una perspectiva general de la problemàtica de les relacions de la societat amb l'arquitectura. El període citat es mostra idoni per encadenar cronològicament quatre situacions que s'interrelacionen entre si. Els esdeveniments es desenvolupen durant l'expansió de Barcelona i afecten una mateixa societat. El document es mostra com una revisió històrica que fixa el seu interès en les relacions socials amb l'arquitectura com a punt interès. es_ES
dc.description.abstract [ES] El presente artículo reflexiona en torno a las complejas relaciones que se establecen de manera habitual entre arquitectura y sociedad. Para ello se ejemplifican cuatro situaciones que transcurren en la ciudad de Barcelona en el período de tiempo que va desde principios del siglo XIX hasta los años 60 del siglo XX. El documento pretende tener una visión holística y proporcionar una perspectiva general de la problemática de las relaciones de la sociedad con la arquitectura. El período citado se muestra idóneo por encadenar cronológicamente cuatro situaciones que se interrelacionan entre sí. Los acontecimientos se desarrollan durante la expansión de Barcelona y afectan a una misma sociedad. El documento se muestra como una revisión histórica que fija su interés en las relaciones sociales con la arquitectura como punto interés. es_ES
dc.description.abstract [FR] Cet article réfléchit sur les rapports complexes établis habituellement entre architecture et société. Pour cela faire, quatre situations se déroulant dans la ville de Barcelone pendant la période de temps allant dès le début du XIXe siècle jusqu’aux années 60 du XXe siècle sont exemplifiées. Ce document prétend offrir une vision holistique et fournir une perspective générale de la problématique des rapports entre la société et l’architecture. La période concernée se montre idéale car elle enchaîne chronologiquement quatre situations interconnectées. Ces événements se développent pendant l’expansion de Barcelone et compromettent une même société. Ce document est présenté en tant que révision historique intéressée sur ses rapports sociaux avec l’architecture. es_ES
dc.language Catalán es_ES
dc.language Inglés es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.relation.ispartof ANUARI d’Arquitectura i Societat es_ES
dc.rights Reconocimiento - No comercial - Compartir igual (by-nc-sa) es_ES
dc.subject Positivism es_ES
dc.subject Hygienism es_ES
dc.subject Cerdà Plan es_ES
dc.subject Vertical shacks es_ES
dc.subject Positivisme es_ES
dc.subject Higienisme es_ES
dc.subject Pla Cerdà es_ES
dc.subject Barraquismo vertical es_ES
dc.subject Positivismo es_ES
dc.subject Higienismo es_ES
dc.subject Plan Cerdà es_ES
dc.subject Hygiénisme es_ES
dc.subject “ravinisme” vertical es_ES
dc.title Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona es_ES
dc.title.alternative Architecture and society through the expansion of Barcelona es_ES
dc.title.alternative Arquitectura y sociedad a través de la expansión de Barcelona
dc.title.alternative Architecture et société à travers l’expansion de Barcelone
dc.type Artículo es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/anuari.2021.16127
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.description.bibliographicCitation Casariego, P.; Boixader, J.; Sarrablo, V.; Pons, JM. (2021). Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona. ANUARI d’Arquitectura i Societat. 0(1):60-92. https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16127 es_ES
dc.description.accrualMethod OJS es_ES
dc.relation.publisherversion https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16127 es_ES
dc.description.upvformatpinicio 60 es_ES
dc.description.upvformatpfin 92 es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/publishedVersion es_ES
dc.description.volume 0 es_ES
dc.description.issue 1 es_ES
dc.identifier.eissn 2792-7601
dc.relation.pasarela OJS\16127 es_ES
dc.description.references C, Grupo. La Barcelona de Cerdà. Barcelona: Flor del Viento, Ed., 2009. es_ES
dc.description.references Aibar Puentes, Eduardo. "Urbanismo y estudios sociohistórios de la tecnología: El caso del ensanche de Barcelona." Llull, 1995: 5-33. es_ES
dc.description.references Benévolo, L. Historia de la arquitectura moderna. Barcelona: Gustavo Gili, S.L., 1982. es_ES
dc.description.references Bohigas, O. «El polígono de Montbau.» Cuadernos de arquitectura, 1965: 22-33. es_ES
dc.description.references Bohigas, O. «Elogi del totxo.» Serra d'Or. L'arquitectura entre la industria i l'artesania, 1960. es_ES
dc.description.references Bohigas, O. «Elogi de la barraca.» Solidaridad Nacional, 1957. es_ES
dc.description.references Busquets, J, y M. Corominas. «Busquets, J. (2009). Un projecte innovador convertit en una gran realitat urbana. En Busquets, J. es_ES
dc.description.references Corominas, M. Cerdà i la Barcelona del futur: Cerdà i la Barcelona del futur: realitat vs. projecte.» D'UR, 2010: 144-145. es_ES
dc.description.references Busquets, J. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, S.A., 2004. es_ES
dc.description.references Cabré, Anna M., y Francesc Muñoz. "Idelfons Cerdà i la insuportable densitat urbana: Algunes consideracions a partir de la cartografia i anàlisi de les estadístiques contingudes en la Teoria general." En CERDÀ. URBS I TERRITORI. Una visió de Futur., de Autors diversos, 381. Barcelona: Electa i Fundació Catalana per a la Recerca, 1994. es_ES
dc.description.references Calpena, E. Barcelona: Una biografía. Barcelona: Edicions 62, 2015. es_ES
dc.description.references Cerdà, I. «Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856.» En Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona, de I. Cerdà. Madrid: Imprenta Española. Reeditado por Instituto de Estudios Fiscales., 1867. es_ES
dc.description.references Cirici, Alexandre. "Significación del Plan Cerdà." Cuadernos de arquitectura, [en línea], nº 35 (1959): 45-47. es_ES
dc.description.references Coderch, J. «No son genios lo que necesitamos ahora.» Domus, 1961: 44. es_ES
dc.description.references Dieguez, S. Un nuevo orden urbano: El Gran Madrid (1939-1951). Madrid: Ministerio para las Administraciones Publicas. Ayuntamiento de Madrid, 1991. es_ES
dc.description.references Fabre, X. Aquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona 1888. Barcelona: ETSAB. UPC, 1988. es_ES
dc.description.references Ferrer, A. Els polígons de Barcelona. Barcelona: Ediciones UPC, S. L., 1996. es_ES
dc.description.references Gallego-Vila, L. "El barraquismo en la ciudad de Barcelona durante el Franquismo. Primeras aproximaciones a una domesticidad desde los márgenes." Arkeogatze. Revista de Arqueología - Arkeologia Aldizkaria, no. 8 (2018): 239-258. es_ES
dc.description.references García-Bellido, J. García de Diego. «Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: La primera propuesta disciplinar de su estructura profunda.» Scripta Nova, nº 61 (2000). es_ES
dc.description.references Gaspar García, Mª Dolores. "La epidemia de fiebre amarilla que asoló Barcelona en 1821, a través del contenido del manuscrito 156 de la bibblioteca universitaria de Barcelona." Gimbernat, 1992: 65-72. es_ES
dc.description.references Grau, R. «Un saintsimonià per a la Barcelona del vuit-cents.» Barcelona Metrópolis, 2009. es_ES
dc.description.references Grau, R. "Idelfons Cerdà com a científic social." En Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona, de Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, 393. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. MOPU Dirección General de Acción Territorial y Urbanismo, 1992. es_ES
dc.description.references Hereu, P., y X. Fabré. Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona, 1888. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. UPC, 1988. es_ES
dc.description.references Joncour, Marie-Claude. "Las cuatro epidemias de cólera observadas en Barcelona durante el siglo XIX, y las consecuencias que tuvieron sobre las relaciones portuarias Barcelona-Marsella." Anales de medicina y cirugía, 1975: 297-308. es_ES
dc.description.references López, J. «Vivienda social y falange: ideario y construcciones en la década de los 40.» Scripta Nova, Vol. VII, 146 (024), 2003. es_ES
dc.description.references López, M.G. Cerdà y Barcelona. La primera metrópoli, 1853-1897. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura i SECC, 2010. es_ES
dc.description.references Monclús, J., C. Díez Medina, y S. García-Pérez. «Los polígonos de vivienda como legado urbanístico: Formas urbanas y espacios abiertos intermedios.» I Jornadas de Periferias Urbanas. Sevill: Universidad de Sevilla. Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 2017. 15-31. es_ES
dc.description.references Monlau, P. F. Abajo las murallas!!! Memoria de las ventajas que reportaría a Barcelona y especialmente su industria, de la demolición de murallas que circunda la ciudad. HardPress Publishing, 2019. es_ES
dc.description.references Monlau, P. F. Higiene industrial: Qué medidas higiénicas puede dictar el gobierno a favor de las clases obreras?: memoria para optar al premio ofrecido acerca de esta cuestión por la Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona. Madrid: Imp. y Est. de M. Rivadeneyra, 1856. es_ES
dc.description.references Moragas, A., Balcells, J. A., Pratmarsó, J., Sostres, J. M., Correa, F., y Muntañola, J. «El Grupo R. Vanguardia de ayer.» Annals d'arquitectura, 3, 1983. es_ES
dc.description.references Nicolau, A., y Cubeles, A. «El 150è aniversari de l'enderrocament de les muralles: repensant la ciutat contemporània.» En Abajo las murallas!!!. 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona, de Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura MHCB. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, Institut de Cultura, 2004. es_ES
dc.description.references Permanyer, Ll, i D. Venteo. L'Eixample: 150 anys d'història. Barcelona: Barcelona Viena Consell d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona 2011, 2011. es_ES
dc.description.references Permanyer, Ll., A. Rubio, Ramoneda, J., y Serratosa, A. Semiótica de l'eixample Cerdà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009. es_ES
dc.description.references Prat de la Riba, E. La nacionalitat catalana. Barcelona: L'Anuari de la Exportació, 1906. es_ES
dc.description.references Roselló Nicolau, M. "El revestiment de les façanes des de les darreries del XVIII al modernisme: materials i tècniques." En Restauració de façanes històriques, 21-27. Barcelona: Col·legi d'arquitectes de Catalunya, 2006. es_ES
dc.description.references Rosselló, M. «El polígono residencial Trinitat Nova, Barcelona 1953-1963: de la construcción precaria a las primeras propuestas de prefabricación.» Jornadas Internacionales de Investigación en Construcción. "Jornadas internacionales de investigación en construccion : Vivienda : pasado, presente y futuro : resúmenes y actas : 21-22 noviembre 2013". Madrid: Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja (ICCET), 2013. 1-8. es_ES
dc.description.references Sambricio, C. «La vivienda en Madrid,de 1939 al Plan de Vivienda Social, en 1959.» En La vivienda en Madrid en la década de los cincuenta: el Plan de Urgencia Social, de Ayuntamiento de Madrid, Gerencia Municipal de Urbanismo Ministerio de Fomento, 13-84. Madrid: Electa España, 1999. es_ES
dc.description.references Sambricio, C. «La vivienda protegida : historia de una necesidad.» Summa+, 107, 2010: 68-77. es_ES
dc.description.references Sambricio, C. «Los orígenes de la vivienda obrera en España: Madrid, 1848-1911.» Arquitectura: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM ), 228, 1981: 65-71. es_ES
dc.description.references Tatjer, M. «La vivienda obrera en España de los siglos XIX y XX: De la promoción privada a la promoción pública (1853-1975). .» Scripta Nova, Vol. IX, 194 (23), 2005. es_ES
dc.description.references Tatjer, M., y C. Larrea. Barraques. La Barcelona informal. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2010. es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem