El paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO i l’adaptació al canvi climàtic

Abstract

[EN] Viticulture has been particularly sensitive to climate changes throughout human history, building cultural landscapes of extraordinary beauty and highly adaptative to changes. But today, due to anthropogenic contribution, climate change is and will affect traditional vineyard cultural landscapes too, particularly those spread around the Mediterranean basin. The present acceleration to change and the need to adapt, is also challenging UNESCO and its advisory bodies positions, policies and conservation practices. In this shifting theoretical and operational framework, UNESCO vineyard cultural landscape have been investigated to understand the present on-field approach to climate adaptation. Particularly, it appears interesting the case study of UNESCO Prosecco Hills of Conegliano and Valdobbiadene that makes explicitly reference in its Management Plan to climate change as a threat. Through the identified case study and the advances in climate cultural heritage discourse, the contribution intends to open a reflection on UNESCO vineyard cultural landscapes’ adaptation to climate change, identifying some guidelines that could inform future adaptation process. At the end, an ongoing methodological experimentation of people-centered cultural mapping for adaptation project inside the Hills of Prosecco will be presented, stressing the urgency for more research on UNESCO vineyard cultural landscape.

[CA] La viticultura ha sigut especialment sensible als canvis climàtics al llarg de la història de la humanitat, construint paisatges culturals d’extraordinària bellesa i molt adaptables als canvis. Però hui dia, a causa de la contribució antropogènica, el canvi climàtic està afectant i afectarà també els paisatges culturals tradicionals de la vinya, en particular als repartits per la conca mediterrània. L’actual acceleració del canvi i la necessitat d’adaptar-se, també està desafiant les posicions, les polítiques i les pràctiques de conservació de la UNESCO i els seus òrgans consultius. En aquest marc teòric i operatiu canviant, s’ha investigat el paisatge cultural de la vinya de la UNESCO per a comprendre l’enfocament actual sobre el terreny de l’adaptació al clima. En particular, resulta interessant el cas d’estudi de Prosecco Hills de Conegliano i Valdobbiadene de la UNESCO que fa referència explícita en el seu Pla de Gestió al canvi climàtic com a amenaça. A través de l’estudi de cas identificat i dels avanços en el discurs sobre el patrimoni cultural climàtic, la contribució pretén obrir una reflexió sobre l’adaptació dels paisatges culturals de les vinyes de la UNESCO al canvi climàtic, identificant algunes directrius que podrien informar el futur procés d’adaptació. Al final, es presentarà una experimentació metodològica en curs d’un projecte de cartografia cultural centrada en les persones per a l’adaptació dins dels Prosecco Hills, subratllant la urgència de realitzar més investigacions sobre el paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO.

[ES] La viticultura ha sido especialmente sensible a los cambios climáticos a lo largo del historia de la humanidad, construyendo paisajes culturales de extraordinaria belleza y altamente adaptables a los cambios. Pero hoy, debido a la contribución antropogénica, el cambio climático está afectando y afectará también a los paisajes culturales de los viñedos, particularmente a aquellos diseminados alrededor de la cuenca mediterránea. La actual aceleración del cambio y la necesidad de adaptarse suponen también un reto para la UNESCO y los posicionamientos de sus consejos asesores, políticas y prácticas de conservación. En este marco teórico y operacional cambiante, se ha investigado el paisaje cultural de viñedos protegidos por la UNESCO para comprender la adaptación actual al cambio climático in situ. En particular, resulta interesante el caso de estudio de la UNESCO en las colinas de Prosseco en Conegliano y Valdobbiadene que hace mención explícita en su Plan de Gestión del cambio climático como una amenaza. A través de este estudio de caso y de los avances en el discurso sobre clima y patrimonio cultural, este trabajo ambiciona iniciar una reflexión sobre la adaptación al cambio climático en los paisajes culturales de viñedos protegidos por la UNESCO, identificando algunas directrices útiles para futuros procesos de adaptación. Como conclusión, se presentará una experimentación metodológica que está en marcha sobre un proyecto de adaptación consistente en un mapeo cultural centrado en la población de las colinas de Prosseco, haciendo énfasis en la necesidad de más investigaciones en los paisajes culturales de viñedos protegidos por la UNESCO.

[FR] La viticulture a été spécialement sensible aux changements climatiques tout le long de l’histoire de l’humanité, en construisant des paysages culturels d’une beauté extraordinaire et hautement adaptables aux changements. Aujourd’hui cependant, à cause de la contribution anthropogénique, le changement climatique est en train de compromettre et compromettra aussi les paysages culturels de vignobles, tout spécialement ceux dispersés autour du bassin méditerranéen. L’accélération actuelle de ce changement et le besoin d’adaptation supposent aussi un enjeu pour l’UNESCO et pour les positionnements de leurs comités consultatifs, leurs politiques et leurs pratiques de conservation. Dans ce cadre théorique et opérationnel en mutation, une recherche du paysage culturel de vignobles protégés par l’UNESCO a été réalisée afin de comprendre son adaptation actuelle au changement climatique in situ. Tout spécialement, il est intéressant d’observer l’étude de l’UNESCO sur les collines de Prosseco à Conegliano et Voldobbiadene, qui, dans son Plan de gestion du changement climatique considère celui-ci comme une menace. Moyennant cette étude de cas et des progrès dans le discours sur le climat et le patrimoine culturel, ce travail-ci a pour ambition d’inaugurer une réflexion sur l’adaptation au changement climatique dans les paysages culturels de vignobles protégés par l’UNESCO, identifiant quelques directrices utiles pour des processus d’adaptation à venir. Comme conclusion, une expérimentation méthodologique en cours y est présentée concernant un projet d’adaptation consistant en un mappage culturel centré sur la population des collines de Prosseco, en mettant l’accent sur la nécessité de plus de recherches sur les paysages culturels de vignobles protégés par l’UNESCO.