La ruptura del espacio cartesiano: la tensión oblicua en la arquitectura contemporánea.

Abstract

[ES] ¿Qué motivos nos llevan a distorsionar el espacio? ¿Por qué en algunos casos escapamos de los espacios rectos? ¿Qué pueden aportar espacios no lineales? En este trabajo haremos una serie de análisis y reflexiones con las que intentaremos entender los motivos por los que los arquitectos buscan estas geometrías en sus diseños. La ruptura del espacio cartesiano ha estado siempre presente en el mundo de la arquitectura, las herramientas y sistemas para romper el ángulo recto y la linealidad han sido esenciales para la solución de problemas geométricos, para la creación de vanguardias, para la experimentación e incluso para las innovaciones a nivel estructural entre muchos otros campos. La utilización de estas herramientas para concebir un espacio han sido siempre inspiradoras e innovadoras, al fin y al cabo, el ángulo recto y la línea recta parecen surgir del propio ser humano, como una invención artificial donde se evidencia la creación de elementos que nos pertenecen en su totalidad , sin embargo, dentro de todos los motivos posibles por los que se llevan a cabo estas formas, uno de los más primitivos, es el de volver a vincular al ser humano con la naturaleza y el entorno, ya sea mediante el arte, la adaptación a la envolvente, o nuevas tecnologías que pretenden vincular lo artificial con el mundo que nos rodea.

[EN] What are the reasons that have lead us to distort space? Why, in some cases, try to get away from straight spaces? What can non-linear spaces provide? In this dissertation we will make a series of analysis and deliberations with which we will attempt the reasons why architects look for these geometries for their designs.The rupture of cartesian space has always been present in the architectural world. The tools and systems to break the right angle and linearity have been crucial for finding a solution to geometrical problems, for the creation of a avant-gardes, for the experimentation and even innovations on a structural level and many more.The use of these tools to conceive a space have always been inspiring and innovative. In the end, the right angle and the straight line happen to have appeared from the human being itself as an artificial invention where the creation of elements that belong to us in their totality is shown. However, out of all the possible reasons of why these shapes take place, one of the most primal ones is the one of linking the human being with nature and its surroundings again. Either through art, adaptation to the surround or the new technologies that seem to pretend to link the artificial to the reality that involves us nowadays.

[CA] Quins motius ens porten a distorsionar l'espai? Per què en alguns casos escapem dels espais rectes? Què poden aportar espais no lineals? En aquest treball farem una sèrie d'anàlisi i reflexions amb les quals intentarem entendre els motius pels quals els arquitectes busquen aquestes geometries en els seus dissenys.La ruptura de l'espai cartesià ha estat sempre present en el món de l'arquitectura, les eines i sistemes per a trencar l'angle recte i la linealitat han sigut essencials per a la solució de problemes geomètrics, per a la creació d'avantguardes, per a l'experimentació i fins i tot per a les innovacions a nivell estructural entre molts altres camps.La utilització d'aquestes eines per a concebre un espai han sigut sempre inspiradores i innovadores, al cap i a la fi, l'angle recte i la línia recta semblen sorgir del propi ésser humà, com una invenció artificial on s'evidencia la creació d'elements que ens pertanyen íntegrament , no obstant això, dins de tots els motius possibles pels quals es duen a terme aquestes formes, un dels més primitius, és el de tornar a vincular a l'ésser humà amb la naturalesa i l'entorn, ja siga mitjançant l'art, l'adaptació a l'envolupant, o noves tecnologies que pretenen vincular l'artificial amb el món que ens envolta.