Santiago Calatrava: Entre los límites de la Estética y la Eficacia Estructural.

Abstract

[CA] “Santiago Calatrava entre els límits de l'Estètica i l'Eficàcia Estructural” és el títol d'aquestes reflexions i sintetitza molt bé l'objectiu del present treball. La discussió plantejada navega entre les fronteres de l'expressió plàstica de les estructures i el seu grau d'eficiència, fidelitat estructural i caràcter tectònic aportades per l'arquitecte més influent de les últimes dècades a Espanya, per a això s'indaga fonamentalment en dos àmbits, primer: encunyar i aprehendre el particular “Vocabulari *Calatrava” enlluernat per l'exotisme del controvertit geni espanyol, fent un compendi selectiu d'obres seues considerades determinants. En segona instància, posar en qüestió si l'efecte estètic d'aquest vocabulari prové directament de la lògica interna de la forma estructural obtinguda o si el resultat és purament plàstic i formalista, alienat, emancipat de tot acte canònic regit per la mesura i la racionalitat constructiva sotmetent una obra en concret a manera de laboratori.

[EN] “Santiago Calatrava, between the limits of Aesthetic and Structural Efficiency”, it’s the name of those thoughts as exceptional synthesis of this work. The exposed problem is immersed between borders of structural’s plastic expression and his level of efficiency, structural fidelity and his tectonic character from the most influential architect in recent times in Spain, for this, is necessary and fundamental explore in two areas. First: apprehend the particular Calatrava’s Vocabuary dazzled by the exoticism of the constroversial spanish genius, making a selective group of his works considered determinants. Second:, show if the aesthetic effect of the Calatrava’s Vocabulary comes directly from Internal logic of Structural form obtained or if it’s a purely plastic and formalistic result, emancipated of canonical procedure with perspective of measure and constructive rationality submitting a specific work as a laboratory.

[ES] “Santiago Calatrava entre los límites de la Estética y la Eficacia Estructural” es el título de estas reflexiones y sintetiza muy bien el objetivo del presente trabajo. La discusión planteada navega entre las fronteras de la expresión plástica de las estructuras y su grado de eficiencia, fidelidad estructural y carácter tectónico aportadas por el arquitecto más influyente de las últimas décadas en España, para ello se indaga fundamentalmente en dos ámbitos, primero: acuñar y aprehender el particular “Vocabulario Calatrava” encandilado por el exotismo del controvertido genio español, haciendo un compendio selectivo de obras suyas consideradas determinantes. En segunda instancia, poner en cuestión si el efecto estético de dicho vocabulario proviene directamente de la lógica interna de la forma estructural obtenida o si el resultado es puramente plástico y formalista, enajenado, emancipado de todo acto canónico regido por la mesura y la racionalidad constructiva sometiendo una obra en concreto a modo de laboratorio.