Vivienda Social en Cuba. Elementos singulares en la arquitectura de la década de 1960.

Abstract

[ES] La vivienda obrera constituye un tópico relativamente reciente en la Historia de la Arquitectura, con sus primeros referentes apareciendo en la segunda mitad del siglo XIX en Europa. En Cuba sin embargo no comienza este desarrollo hasta inicios del siglo XX, con la aparición del primer barrio de vivienda obrera en La Habana. Lo cierto es que antes de 1959 no son muchos los ejemplos que se podrían encontrar abordando este programa. Con la revolución castrista esta situación toma un vuelco y comienza una etapa de experimentación en este campo durante la década de 1960, de la que se obtiene una arquitectura de limitada aplicación pero con una alta cualificación. En estos años se manifiestan nuevas expresiones y tecnologías para la vivienda social que vendrían a ser sucedidas por la masificación de la vivienda durante los años '70s.

[EN] Housing for the working-class constitutes a relatively recent topic in the History of Architecture, with its first references appearing in the second half of the 19th century in Europe. In Cuba, however, this phenomenon did not start until the beginning of the 20th century, with the construction of the first working-class housing neighbourhood in Havana. The truth is that before 1959 there were not many examples that could be found addressing this program. With the Castro revolution, this situation took a turn. A stage of experimentation in this field began during the 1960s, from which architecture of limited application but a high qualification was obtained. In these years, new expressions and technologies for social housing were manifested, and they would come to be succeeded by the massification of housing during the '70s.

[CA] L'habitatge obrer constitueix un tòpic relativament recent en la Història de l'Arquitectura, amb els seus primers referents apareixent en la segona meitat de segle XIX a Europa. A Cuba no obstant això no comença aquest desenvolupament fins a inicis de segle XX, amb l'aparició del primer barri de habitatge obrer a l'Havana. La veritat és que abans de 1959 no són molts els exemples que es podrien trobar abordant aquest programa. Amb la revolució castrista aquesta situació pren un tomb i comença una etapa d'experimentació en aquest camp durant la dècada de 1960, de la qual s'obté una arquitectura de limitada aplicació però amb una alta qualificació. En aquests anys es manifesten noves expressions i tecnologies per a l'habitatge social que vindrien a ser succeïdes per la massificació de l'habitatge durant els anys '70s.