[ES] Este proyecto pretende dar solución al problema que padecen las personas que
quieren pintar Graffitis o murales con latas de pintura en espray y tienen problemas
accionando el tapón o difusor, haciendo su utilización ...[+]
[ES] Este proyecto pretende dar solución al problema que padecen las personas que
quieren pintar Graffitis o murales con latas de pintura en espray y tienen problemas
accionando el tapón o difusor, haciendo su utilización más fácil y cómoda.
Tiene como objetivo principal ser accesible a personas con diversidad funcional. Y
como requisito secundario se establece que el trazo de pintura resultante sea fino
y constante sin necesidad de habilidad.
La idea surge de una conversación que tuve con un vecino, Adrián Ruiz Villalón, en
la que hablábamos acerca de la dificultad que teníamos los dos para pintar
graffitis. A mí se me cansan los dedos enseguida de presionar el cap y empiezo a
tener molestias en las articulaciones. En la muñeca en primer caso y pasado un
poco más de tiempo llegando hasta el codo.
Adrián al igual que su hermano Andrés padece el síndrome de Junter, que limita
sus acciones y el rango de movimiento de sus articulaciones. Por lo que pasados
unos pocos minutos de haber empezado a pintar no puede seguir presionando el
difusor con un dedo y sujetar el bote con una mano. Tiene que sujetar el espray
con ambas manos y presionar el difusor con los dos pulgares. Con lo que se ve
obligado a adoptar una postura muy incómoda y nada natural.
Por lo que fijamos como objetivo principal el dar solución a la necesidad de crear
un difusor sea cómodo para un amplio rango de distintas morfologías de mano y
poder ayudar a las personas con diversidad física a que accedan a poder pintar
graffitis con una lata de espray común de una manera tradicional.
[-]
[EN] This project aims to provide a solution to the problem suffered by people who want
to paint graffiti or murals with spray paint cans and have problems activating the
cap or diffuser, making it easier and more ...[+]
[EN] This project aims to provide a solution to the problem suffered by people who want
to paint graffiti or murals with spray paint cans and have problems activating the
cap or diffuser, making it easier and more convenient to use.
Its main objective is to be accessible to people with functional diversity. And as a
secondary requirement, it is established that the resulting paint stroke must be fine
and constant without the need for skill.
The idea came from a conversation I had with a neighbour, Adrián Ruiz Villalón, in
which we talked about the difficulty we both had in painting graffiti. My fingers get
tired very quickly from pressing the cap and I start to have discomfort in my joints.
In the wrist in the first case and after a little more time reaching the elbow.
Adrian, like his brother Andres, suffers from Junter's syndrome, which limits his
actions and the range of movement of his joints. So a few minutes after starting to
paint he can no longer press the spray nozzle with one finger and hold the can with
one hand. He has to hold the spray can with both hands and press the spray nozzle
with both thumbs. This forces him into a very awkward and unnatural position.
So we set as our main objective to solve the need to create a spray gun that is
comfortable for a wide range of different hand morphologies and to help people
with physical diversity to access to paint graffiti with a common spray can in a
traditional way.
[-]
[CAT] Aquest projecte pretén donar solució al problema que pateixen les persones que
volen pintar Grafitis o murals amb llandes de pintura en esprai i tenen problemes
accionant el tap o difusor, fent la seua utilització ...[+]
[CAT] Aquest projecte pretén donar solució al problema que pateixen les persones que
volen pintar Grafitis o murals amb llandes de pintura en esprai i tenen problemes
accionant el tap o difusor, fent la seua utilització més fàcil i còmoda.
Té com a objectiu principal ser accessible a persones amb diversitat funcional. I
com a requisit secundari s'estableix que el traç de pintura resultant siga fi i constant
sense necessitat d'habilitat.
La idea sorgeix d'una conversa que vaig tindre amb un veí, Adrián Ruiz Villalón, en
la qual parlàvem sobre la dificultat que teníem els dos per a pintar grafitis. A mi
se'm cansen els dits de seguida de pressionar el cap i comence a tindre molèsties
en les articulacions. En la nina en primer cas i passat una mica més de temps
arribant fins al colze.
Adrián igual que el seu germà Andrés pateix el síndrome de Junter, que limita les
seues accions i el rang de moviment de les seues articulacions. Pel que passats uns
pocs minuts d'haver començat a pintar no pot continuar pressionant el difusor
amb un dit i subjectar el pot amb una mà. Ha de subjectar l'esprai amb totes dues
mans i pressionar el difusor amb els dos polzes. Amb el que es veu obligat a
adoptar una postura molt incòmoda i gens natural.
Pel que fixem com a objectiu principal el donar solució a la necessitat de crear un
difusor siga còmode per a un ampli rang de diferents morfologies de mà i poder
ajudar a les persones amb diversitat física al fet que accedisquen a poder pintar
grafitis amb una llanda d'esprai comú d'una manera tradicional.
[-]
|