Impacte del calibrat de termopars indicadors per a la regulació i control de forns de buit en tractaments tèrmics d'acers especials. Plà de gestió i millora en el sistema de producció

Abstract

[CA] El present projecte s’emmarca dins del context de política de qualitat de la indústria METALOGRÁFICA DE LEVANTE S.A. Té com a objectiu implementar un programa informàtic capaç d’estudiar els termopars i el seu calibrat per a la utilització en forns de buit en tractaments tèrmics d'acers especials. Una empresa de tractaments tèrmics (T.T.) és una empresa de servicis. Es dedica al tractament tèrmic i termoquímic de peces ja mecanitzades d'acers, foses i metalls no fèrrics. Els tractaments tèrmics modifiquen l’estructura cristal·lina sense alterar la composició química, donant als materials unes característiques mecàniques concretes, per mitjà d'un procés de calfaments i refredaments successius fins a aconseguir l'estructura cristal·lina desitjada. Entre aquests característiques estan: Resistència al desgast: És la resistència que ofereix un material a deixar-se erosionar quan està en contacte de fricció amb un altre material. Tenacitat: És la capacitat que té un material d'absorbir energia sense produir fissures (resistència a l'impacte). Maquinabilitat: És la facilitat que posseïx un material de permetre el procés de mecanitzat per arrancada de borumballa. Duresa: És la resistència que ofereix un material per a deixar-se penetrar. Es mesura en unitats BRINELL (HB), unitats ROCKWEL C (HRC), VICKERS (HV), etc. Duresa per mitjà del test del mateix nom. També pot ser definit com la capacitat d'un material de no ser ratllat. En aquest projecte es treballarà a la fase de control tèrmic. En eixe sentit el producte ha de, finalitzat el tractament tèrmic, tindre les característiques dalt esmentades en aquells valors desitjats, sense sofrir deformacions ni longitudinals ni angulars, tot i emprant el temps més reduït que puguem per tal de donar resposta a l’atenció i resposta del client i minvar els costos de producció. Per a això s'ha d'estudiar el temps de resposta dels termopars, els rangs de temperatura en què pot operar cada un d'ells amb major efectivitat, i l’anàlisi del propi canvi cristal·lí als semiconductors que conformen el termopar i la seua incidència en el càlcul tèrmic.