Adhesión de nanofibras a distintos tejidos de calada

Abstract

[ES] La electrohilatura es actualmente una técnica sencilla y de bajo coste para la producción de fibras a escala nanométrica. La aplicabilidad de esta técnica a diversos sectores industriales se encuentra limitada por las bajas propiedades mecánicas que poseen las membranas de nanofibras producidas. En este estudio se evalúa la influencia de la hidrofilidad de las fibras del tejido colector respecto a la fuerza adhesiva entre este y las nanofibras, se propone un protocolo propio cualitativo para su medición. Se electrohila durante distintos tiempos sobre un tejido hidrófilo y otro hidrófobo para realizar una comparativa de deposición de nanofibras y su influencia en la adhesión. También, se realizan procesos de electrohilado a distintos tiempos para estudiar la influencia en la capacidad transpirable del conjunto nanofibras-tejido colector en función de si se depositan más cantidad de fibras en determinadas zonas. Finalmente, se estudian dos tejidos de calada con distintos ligamentos para evaluar si existe una influencia del ligamento empleado en obtener una mejor o peor capacidad adhesiva. Los resultados evidencian que la hidrofilidad de las fibras no es un factor determinante a la hora de obtener mejores rendimientos en el recubrimiento de tejidos con nanofibras por electrohilatura. Sin embargo, se ha demostrado que la rugosidad de la tela sí que influye.

[EN] Electrospinning is currently a simple and low-cost technique for the production of nano-scale fibres. The applicability of this technique to various industrial sectors is limited by the low mechanical properties of the nanofibre membranes produced. In this study, the influence of the hydrophilicity of the fibres of the collector fabric on the adhesive force between the fabric and the nanofibres is evaluated, and a qualitative protocol for its measurement is proposed. Hydrophilic and hydrophobic fabrics are electrospun for different times to compare the deposition of nanofibres and their influence on adhesion. Electrospinning processes are also carried out at different times to study the influence on the breathability of the nanofibre-collecting fabric assembly depending on whether more fibres are deposited in certain areas.Finally, two plain fabrics with different ligaments are studied to evaluate whether there is an influence of the ligament used in obtaining a better or worse adhesive capacity. Results show that the hydrophilicity of fibers is not a determining factor when it comes to obtaining better yields in the coating of fabrics with nanofibers by electrospinning. However, it has been shown that the roughness of the fabric does have an influence.

[CA] L'electrofilatura és actualment una tècnica senzilla i de baix cost per a la producció de fibres a escala nanomètrica. L'aplicabilitat d'esta tècnica a diversos sectors industrials es troba limitada per les baixes propietats mecàniques que posseïxen les membranes de nanofibres produïdes. En este estudi s'evalua l’influència de l'hidrofilitat de les fibres del teixit col·lector respecte a la força adhesiva entre aquest i les nanofibres, es proposa un protocol propi qualitatiu per al seu mesurament. S'electrofila durant diferents temps sobre un teixit hidròfil i un altre hidròfob per a realitzar una comparativa de deposició de nanofibres i la seua influència en l'adhesió. També, es realitzen processos d'electrofilat a diferents temps per a estudiar l’influència en la capacitat transpirable del conjunt nanofibres-teixit col·lector en funció de si es depositen més quantitat de fibres en determinades zones. Finalment, s'estudien dos teixits de calada amb diferents lligaments per a evaluar si hi ha una influència del lligament fent servir una millor o pitjor capacitat adhesiva. Els resultats evidencien que l'hidrofilitat de les fibres no és un factor determinant a l'hora d'obtindre millors rendiments en el recobriment de teixits amb nanofibres per electrofilatura. No obstant això, s'ha demostrat que la rugositat de la tela sí que influïx.