Les iaies teixidores. Retrat i memòria de la dona a través del teixit

Abstract

[VA] El projecte desenvolupat en aquest TFG és un retrat col·lectiu i un homenatge a la dona i a la seua labor al llarg de la història, a través del teixit i de l´acte de teixir, tradicionalment relacionats amb l´univers femení. Es tracta d´una obra que convida a la reflexió i provoca un viatge interior a través del temps i de la memòria. Pretén ser una obra propera i familiar amb la qual cada espectador siga capaç d´identificar alguna dona de la seua família. L´obra consta de dues cadires de tamany natural construïdes mitjançant teixit de color blanc confeccionat amb fil i agulla de ganxet, i una estructura interior de fusta. La cadira s¿ha escollit com a objecte que retrata al subjecte, que en aquest cas és la dona que teixeix. El teixit blanc simbolitza una unió entre dones que frena el pas del temps i evidencia un llegat femení que avança entre les diferents generacions. A més de les cadires, el projecte també consta d´una tela que imita un llençol, sobre la qual s´ha cosit un text que parla dels records d´infantesa relacionats amb l´acte de teixir. Aquest projecte fa referència a l´espai privat i a la quotidianitat de la dona, a la solitud i a la companyia, a la intimitat i a la identitat, sent l´acte de teixir una teràpia, un refugi i un espai de coneixement i aprenentatge

[EN] The project developed in this TFG is a collective portrait and a tribute to women and their work throughout history, through fabric and the action of weaving, traditionally related to the feminine universe. It is a work that invites reflection and provokes an inner journey through time and memory. It aims to be a close and familiar work in which the spectator will be able to identify a woman from his or her family. The work consists of two life-size chairs constructed from white fabric made with crochet needle and thread, and an inner wood structure. The chairs have been chosen as an object that portrays the subject, which in this case is the woman who weaves. The white fabric symbolises a union between women that stops the passage of time and evidences a feminine legacy that advances between different generations. In addition to chairs, it also consists of a cloth that imitates a sheet, on which a text has been sewn that speaks of childhood memories related to the act of weaving. This project refers to the private space and the everyday life of women, to solitude and company, to intimacy and identity, weaving being a therapy, a refuge and a place of knowledge and learning.