La resignificación del espacio público contemporáneo: experiencias alternativas emergentes

Abstract

[ES] Este trabajo de investigación explora y presenta formas contemporáneas del espacio público que han sido denominadas experiencias alternativas emergentes, las cuales cuestionan distintas prácticas de la planeación y gestión urbana convencional, y los conceptos tradicionales que han definido y caracterizado al espacio público como ámbito de estudio urbano.

Las experiencias emergentes surgen de manera espontánea con iniciativas participativas, son más cercanas a las realidades de las comunidades y barrios, y generan identidad, apropiación y empoderamiento de la ciudadanía. Se contemplan a partir de varios métodos como el placemakig, el urbanismo táctico y el urbanismo hecho a mano; se desarrollan a partir de las acciones resultantes de procesos participativos; se conciben a partir de medios como el reciclaje urbano y el reciclaje desde la materialidad; e incluyen expresiones provenientes del arte urbano. Se explican en la tesis a partir de diversas posturas teóricas y un amplio ejercicio de casos de estudio de diversas ciudades en el mundo, expuestos en cuatro grupos: los efímeros, los consolidados desde la escala barrial, los estructurados desde el arte y los semilleros.

La resignificación del espacio público es la conclusión de este trabajo, desarrollada por nuevos insumos provenientes de estas manifestaciones, abriendo un debate sobre otros caminos de concebir el espacio público, resaltando las características de cohesión, de la prioridad de las actividades por encima de la infraestructura física, de la posibilidad de gestión a través de tácticas y formas efímeras que permiten ser escalones para el mejoramiento, lo fundamental de la participación ciudadana e intermediación de colectivos en las distintas etapas de los proyectos, la pequeña escala de las intervenciones, y la importancia del espacio público como factor de bienestar para las personas como interfaz social y de calidad de vida de las ciudades.

[CA] Este treball d'investigació explora i presenta formes contemporànies de l'espai públic que han sigut denominades experiències alternatives emergents, les quals qüestionen distintes pràctiques de la planeación i gestió urbana convencional, i els conceptes tradicionals que han definit i caracteritzat a l'espai públic com a àmbit d'estudi urbà. Les experiències emergents sorgixen de manera espontània amb iniciatives participatives, són més pròximes a les realitats de les comunitats i barris, i generen identitat, apropiació i apoderament de la ciutadania. Es conceben a partir de diversos mètodes com el placemakig, l'urbanisme tàctic i l'urbanisme fet a mà; es desenrotllen a partir de les accions resultants de processos participatius; es conceben a partir de mitjans com el reciclatge urbà i el reciclatge des de la materialitat; i inclouen expressions provinents de l'art urbà. S'expliquen en la tesi a partir de diverses postures teòriques i un ampli exercici de casos d'estudi de diverses ciutats en el món, exposats en quatre grups: els efímers, els consolidats des de l'escala vaig agranaral, els estructurats des de l'art i els iniciadors. La resignificació de l'espai públic és la conclusió d'este treball, desenrotllada per nous insumos provinents d'estes manifestacions, obrint un debat sobre altres camins de concebre l'espai públic, ressaltant les característiques de cohesió, de prioritat de les activitats per damunt de la infraestructura física, de la possibilitat de gestió a través de tàctiques i formes efímeres que permeten ser escalons per al millorament, el més important de la participació ciutadana i intermediació de col·lectius en les distintes etapes dels projectes, la reduïda escala de les intervencions, i la importància de l'espai públic com a factor de benestar per a les persones com a interfície social i de qualitat de vida de les ciutats.

[EN] This research explores contemporary forms of public space that have been called emerging alternative experiences, which question different practices of conventional urban planning and management, and the traditional concepts about the characterization and definition of public space as a field of urban study.

Emerging experiences arise spontaneously with participatory initiatives, are closer to the realities of communities and neighborhoods, and generate identity, ownership and empowerment of citizens. They are conceived from some methods like the placemaking, the tactical urbanism and the handmade urbanism; they have been developed by initiatives and actions of participatory processes; they are conceived through the urban recycling and recycling from materiality; and include expressions from urban art. The thesis explains the alternative experiences based on theoretical positions and a wide exercise of case studies from different cities in the world, exposed in four groups: ephemeral, consolidated from the neighborhood scale, structured from art and initiators.

The resignification of public space is the conclusion of this work, developed by new inputs from these manifestations, creating questions about other ways of conceiving public space, the characteristics of cohesion, the priority of activities over physical infrastructure, the possibility of management through tactics and ephemeral forms as a previous steps for improvement, the fundamentals of citizen participation and mediation of organizations in the different moments of the projects, the small scale of the interventions, and the importance of public space as a factor of well-being for people as a social interface and quality of life in cities.