Aproximación a la actualización del concepto de marginalidad urbana y sus rasgos espaciales en la ciudad informal

Abstract

[ES] La investigación de la ciudad informal ha ido priorizando el estudio de la disyuntiva aparente entre teoría y praxis en el análisis de las transformaciones socioespaciales. Si bien este enfoque investigativo ofrece una posición crítica para la revisión de las buenas prácticas públicas, relega de la reflexión dos temas consustanciales y articulados: la actualización de la marginalidad urbana como categoría conceptual y analítica vigente, y las transformaciones del tejido residencial que recrean matices de marginalidad urbana a pesar de la intervención. La tesis propone un marco explicativo para la actualización del concepto que sirva como categoría de análisis de la intervención pública, a través de un estudio crítico de los hechos constitutivos de la ciudad informal en correlatos afines a la marginalidad urbana. Para ello adelanta una revisión centrada en la significación e interpretación de paradigmas de las ciencias sociales y el urbanismo vinculados al espacio de la ciudad informal con herramientas cualitativas y cuantitativas. Lo anterior, con el fin de establecer la cercanía conceptual acudiendo a dimensiones, escalas y a la producción del espacio para, de este modo, determinar los niveles de heterogeneidad de la marginalidad urbana. Posteriormente, se presenta el contexto de la marginalidad urbana en Medellín como proceso histórico que se reproduce con matices actualizados y con la paulatina consolidación de la ciudad informal en el paisaje. Finalmente, a través de cartografía temática sobre los correlatos más cercanos a la dimensión físico-espacial, se verifican los tímidos efectos de la intervención para la transformación de la marginalidad en la ciudad informal en un sector de Medellín. En consecuencia, los modelos de gestión se implementan con diversos niveles, según el alcance del concepto de la marginalidad, y sus efectos suelen ser acciones restringidas y parcializadas. Esta paradoja no dialoga con el carácter procesual de las manifestaciones espaciales de la marginalidad, razón por la cual la ciudad informal de hoy es heterogénea, con una complejidad teórica anclada en nuevas marginalidades, en diversos ámbitos del desarrollo de la vida en la ciudad. Estos modelos, en síntesis, apuestan en la actualidad por cambios paisajísticos a través de piezas, abandonando premisas valiosas ya ensayadas y la riqueza semántica del término, a pesar de su capacidad de vincular diversos aspectos que le atañen a la ciudad informal. En ese sentido, la replicabilidad de la intervención debe pasar por la contextualización específica de las condiciones de base, la amplitud del concepto de marginalidad urbana y sus manifestaciones, especialmente en comparación con el resto de la ciudad, para de este modo fomentar diálogos más equilibrados entre la ciudad formal, la informal y el paisaje.

[CA] La investigació de la ciutat informal ha anat prioritzant l'estudi de la disjuntiva aparent entre teoria i praxi en l'anàlisi de les transformacions socioespacials. Malgrat que aquest enfocament de recerca ofereix una posició crítica per a la revisió de les bones pràctiques públiques, releguen de la reflexió dos temes consubstancials i articulats: l'actualització de la marginalitat urbana com a categoria conceptual i analítica vigent, i les transformacions del teixit residencial que recreen matisos de marginalitat urbana malgrat la intervenció. La tesi proposa un marc explicatiu per a l'actualització del concepte que servisca com a categoria d'anàlisi de la intervenció pública, a través d'un estudi crític dels fets constitutius de la ciutat informal en correlats afins a la marginalitat urbana. Per a això avança una revisió centrada en la significació i interpretació de paradigmes de les ciències socials i l'urbanisme vinculats a l'espai de la ciutat informal amb eines qualitatives i quantitatives. L'anterior, amb la finalitat d'establir la proximitat conceptual acudint a dimensions, escales i a la producció de l'espai per a, d'aquesta manera, determinar els nivells d'heterogeneïtat de la marginalitat urbana. Posteriorment, es presenta el context de la marginalitat urbana a Medellín com a procés històric que es reprodueix amb matisos actualitzats i amb la gradual consolidació de la ciutat informal en el paisatge. Finalment, a través de cartografia temàtica sobre els correlats més pròxims a la dimensió física-espacial, es verifiquen els tímids efectes de la intervenció per a la transformació de la marginalitat a la ciutat informal en un sector de Medellín. En conseqüència, els models de gestió s'implementen amb diversos nivells, segons l'abast del concepte de la marginalitat, i els seus efectes solen ser accions restringides i parcialitzades. Aquesta paradoxa no dialoga amb el caràcter processal de les manifestacions espacials de la marginalitat, raó per la qual la ciutat informal de hui és heterogènia, amb una complexitat teòrica ancorada en noves marginalitats, en diversos àmbits del desenvolupament de la vida a la ciutat. Aquests models, en síntesi, aposten en l'actualitat per canvis paisatgístics a través de peces, abandonant premisses valuoses ja assajades i la riquesa semàntica del terme, malgrat la seua capacitat de vincular diversos aspectes que li concerneixen a la ciutat informal. En aquest sentit, la replicabilitat de la intervenció ha de passar per la contextualització específica de les condicions de base, l'amplitud del concepte de marginalitat urbana i les seues manifestacions, especialment en comparació amb la resta de la ciutat, per a d'aquesta manera fomentar diàlegs més equilibrats entre la ciutat formal, la informal i el paisatge.

[EN] Informal city research has been prioritizing the study of the apparent dilemma between theory and praxis in the analysis of socio-spatial transformations. Although this investigative approach offers a critical position for the review of good public practices, it relegates reflection to two consubstantial and articulated themes: the updating of urban marginality as a current conceptual and analytical category, and the transformations of the residential grids that recreate nuances of urban marginality despite the intervention. The thesis proposes an explanatory framework for updating the concept that serves as a category of analysis of public intervention, through a critical study of the constitutive facts of the informal city in correlates related to urban marginality. To this end, it advances a review focused on the meaning and interpretation of paradigms of social sciences and urbanism linked to the space of the informal city with qualitative and quantitative tools. The foregoing, to establish the conceptual closeness by going to dimensions, scales, and the production of space to, in this way, determine the levels of heterogeneity of urban marginality. Subsequently, the context of urban marginality in Medellín is presented as a historical process that is reproduced with updated nuances and with the gradual consolidation of the informal city in the landscape. Finally, through thematic cartography on the closest correlates to the physical-spatial dimension, the timid effects of the intervention for the transformation of marginality in the informal city in a sector of Medellín are verified. Consequently, management models are implemented at various levels, depending on the scope of the concept of marginality, and their effects are usually restricted and biased actions. This paradox does not dialogue with the procedural character of the spatial manifestations of marginality, which is why today's informal city is heterogeneous, with a theoretical complexity anchored in new marginalities, in various areas of the development of life in the city. These models, in short, are currently betting on landscape changes through pieces, abandoning already tested valuable premises and the semantic richness of the term, despite its ability to link various aspects that concern the informal city. In this sense, the replicability of the intervention must go through the specific contextualization of the basic conditions, the breadth of the concept of urban marginality and its manifestations, especially in comparison with the rest of the city, to promote more balanced dialogues. between the formal city, the informal city, and the landscape.