El cuerpo en la ciudad. Hacia estrategias de análisis de encorporamiento espacial

Abstract

[ES] La ciudad nos regala un sinfín de situaciones, paisajes y contactos que van construyendo el espacio de lo vivido. En este tejido espacial, deambulan, habitan e interactúan los diversos cuerpos que, en su heterogeneidad de formas, orientaciones, tiempos, van orquestando la condición viva del tejido urbano.

El considerar la espacialidad del cuerpo como protagonista, nos enfrenta de inmediato a dos problemáticas que se convierten simultáneamente en los ejes principales sobre los que se desarrolla la siguiente investigación: La primera, sobre el cómo construir un discurso "encarnado" del espacio, desde una disciplina donde mayoritariamente el desarrollo de ésta está mermado al hecho de "hacer" objetos para la contemplación y regocijo del pensamiento. Y la segunda, sobre el cómo representar dicho discurso, en cuanto a expresar mediante palabras e imágenes el alcance de lo que se quiere postular.

La presente tesis doctoral tiene como fin explorar los recursos conceptuales, metodológicos y representacionales que colaboren en la visibilización e impacto de las relaciones reversibles de los cuerpos en el tejido urbano. Y, por tanto, que permitan construir un discurso arquitectónico centrado en la experiencia de las personas, y en específico, en el análisis y representación de las espacialidades que producen y reproducen sus cuerpos en el territorio.

[CA] La ciutat ens regala una infinitat de situacions, paisatges i contactes que van construint l'espai del viscut. En aquest teixit espacial, deambulen, habiten i interactuen els diversos cossos que, en la seua heterogeneïtat de formes, orientacions, temps, van orquestrant la condició viva del teixit urbà.

El considerar l'espacialitat del cos com a protagonista, ens enfronta immediatament a dues problemàtiques que es converteixen simultàniament en els eixos principals sobre els quals es desenvolupa la següent investigació: La primera, sobre el com construir un discurs "encarnat" de l'espai, des d'una disciplina on majoritàriament el desenvolupament d'aquesta està minvat al fet de "fer" objectes per a la contemplació i gaubança del pensament. I la segona, sobre el com representar aquest discurs, quant a expressar mitjançant paraules i imatges l'abast del que es vol postular.

La present tesi doctoral té com a fi explorar els recursos conceptuals, metodològics i representacionals que col·laboren en la visibilització i impacte de les relacions reversibles dels cossos en el teixit urbà. I, per tant, que permeten construir un discurs arquitectònic centrat en l'experiència de les persones, i en específic, en l'anàlisi i representació de les espacialitats que produeixen i reprodueixen els seus cossos en el territori.

[EN] The city gives us an endless number of situations, landscapes and contacts that build the space of what has been lived. In this spatial fabric, the various bodies wander, inhabit and interact which, in their heterogeneity of forms, orientations, times, orchestrate the living condition of the urban fabric.

Considering the spatiality of the body as the protagonist, immediately confronts us with two problems that simultaneously become the main axes on which the following research is developed: The first, on how to build an "embodied" discourse of space, from a discipline where the development of it is mostly reduced to the fact of "making" objects for contemplation and rejoicing of thought. And the second, on how to represent said discourse, in terms of expressing through words and images the scope of what is to be postulated.

This doctoral thesis aims to explore the conceptual, methodological and representational resources that collaborate in the visibility and impact of the reversible relationships of bodies in the urban fabric. And, therefore, that allow the construction of an architectural discourse focused on the experience of people, and specifically, on the analysis and representation of the spatialities that their bodies produce and reproduce in the territory.