Resumen:
|
[ES] El cáncer de próstata se diagnostica tras la aparición de células tumorales en el tejido de la
próstata. La media de edad de personas diagnosticadas con esta enfermedad es de entre 67-69
años, siendo la tercera ...[+]
[ES] El cáncer de próstata se diagnostica tras la aparición de células tumorales en el tejido de la
próstata. La media de edad de personas diagnosticadas con esta enfermedad es de entre 67-69
años, siendo la tercera localización tumoral más frecuente y a su vez, la tercera causa de muerte
por cáncer en varones españoles.
Existen diversas estrategias de tratamiento de esta enfermedad en función del grado de
agresividad del tumor. Una de ellas es la braquiterapia, una técnica de radiación interna cuyo
objetivo es la destrucción de las células tumorales mediante el implante temporal de fuentes
radiactivas alrededor de la zona afectada.
Los Sistemas de Planificación de Tratamientos de Radioterapia (RTPs) empleados actualmente
en clínica se encuentran optimizados de modo que se consigue entregar una dosis precisa dentro
del campo de tratamiento. Sin embargo, estos algoritmos de naturaleza determinista, fuera de
este campo, poseen inexactitud en la determinación del transporte lateral de los electrones en
zonas de incidencia sobre materiales donde tiene lugar un cambio brusco de densidad, es decir,
en geometrías no homogéneas. Como consecuencia, la distribución de dosis calculada no es la
esperada y la planificación realizada resulta imprecisa. En su lugar, el método de cálculo de dosis
basado en Monte Carlo (MC) simula mediante números aleatorios los diferentes procesos de
interacción de la radiación con la materia, ofreciendo una planificación de dosis mucho más
exacta en las geometrías que presentan heterogeneidades. A pesar de ello, este método
estocástico posee la desventaja de tener un coste computacional de cálculo muy alto, razón por
la que no se ha conseguido adoptar como sistema principal de planificación en la práctica clínica.
En base a lo expuesto, lo que se pretende en este trabajo es aplicar el método Monte Carlo en
la planificación de dosis para el tratamiento del cáncer de próstata mediante el empleo de
fuentes radiactivas (semillas) de yodo-125. Este tratamiento se aplicará a un modelo anatómico
general generado a partir de un maniquí antropomórfico RANDO phantom mediante técnicas
de segmentación y mallado, y en el que se simulará la distribución de dosis 3D. De esta manera,
se evita tener que solicitar información de imágenes de pacientes reales a los hospitales, con
todos los acuerdos de confidencialidad y burocracia que ello conlleva.
Finalmente, se obtienen los resultados que muestran la dosis de radiación recibida en cada
órgano del modelo creado y en base a ello, se realiza un análisis de la distribución de dosis
calculada mediante la obtención de curvas de isodosis que ofrecen su representación. Teniendo
en cuenta esto y el coste de cómputo que ha tenido lugar, se determina el grado de rentabilidad
del empleo de este método en tratamientos de cáncer por braquiterapia.
[-]
[CAT] El càncer de pròstata es diagnostica després de l'aparició de cèl·lules tumorals al teixit de la
pròstata. La mitjana d'edat de persones diagnosticades amb aquesta malaltia és d'entre 67-69
anys, sent la tercera ...[+]
[CAT] El càncer de pròstata es diagnostica després de l'aparició de cèl·lules tumorals al teixit de la
pròstata. La mitjana d'edat de persones diagnosticades amb aquesta malaltia és d'entre 67-69
anys, sent la tercera localització tumoral més freqüent i alhora la tercera causa de mort per
càncer en homes espanyols.
Hi ha diverses estratègies de tractament d'aquesta malaltia en funció del grau d'agressivitat del
tumor. Una d'elles és la braquiteràpia, una tècnica de radiació interna que té com a objectiu la
destrucció de les cèl·lules tumorals mitjançant l'implant temporal de fonts radioactives al voltant
de la zona afectada.
Els Sistemes de Planificació de Tractaments de Radioteràpia (RTPs) emprats actualment a clínica
es troben optimitzats de manera que s'aconsegueix lliurar una dosi precisa dins del camp de
tractament. Tanmateix, aquests algorismes de naturalesa determinista, fora d'aquest camp,
tenen inexactitud en la determinació del transport lateral dels electrons en zones d'incidència
sobre materials on es produeix un canvi brusc de densitat, és a dir, en geometries no
homogènies. Com a conseqüència, la distribució de dosis calculada no és l'esperada i la
planificació realitzada és imprecisa. En el seu lloc, el mètode de càlcul de dosi basat a Monte
Carlo (MC) simula mitjançant números aleatoris els diferents processos d'interacció de la
radiació amb la matèria, oferint una planificació de dosi molt més exacta a les geometries que
presenten heterogeneïtats. Tot i això, aquest mètode estocàstic posseeix el desavantatge de
tenir un cost computacional de càlcul molt alt, raó per la qual no s'ha aconseguit adoptar com a
sistema principal de planificació a la pràctica clínica.
En base a allò exposat, el que es pretén en aquest treball és aplicar el mètode Monte Carlo en
la planificació de dosis per al tractament del càncer de pròstata mitjançant l'ús de fonts
radioactives (llavors) de iode-125. Aquest tractament s'aplicarà a un model anatòmic general
generat a partir d'un maniquí antropomòrfic RANDO phantom mitjançant tècniques de
segmentació i mallat, i simularà la distribució de dosis 3D. D'aquesta manera, s'evita haver de
sol·licitar informació d'imatges de pacients reals als hospitals, amb tots els acords de
confidencialitat i de burocràcia que això comporta.
Finalment, s'obtenen els resultats que mostren la dosi de radiació rebuda a cada òrgan del
model creat i, en base a això, es fa una anàlisi de la distribució de dosi calculada mitjançant
l'obtenció de corbes d'isodosi que ofereixen la seva representació. Tenint en compte això i el
cost de còmput que s'ha produït, es determina el grau de rendibilitat de l'ús d'aquest mètode
en tractaments de càncer per braquiteràpia.
[-]
[EN] Prostate cancer is diagnosed after tumor cells appear in prostate tissue. The mean age of people
diagnosed with this disease is between 67-69 years, being the third most frequent tumor
location and in turn, the third ...[+]
[EN] Prostate cancer is diagnosed after tumor cells appear in prostate tissue. The mean age of people
diagnosed with this disease is between 67-69 years, being the third most frequent tumor
location and in turn, the third cause of death from cancer in Spanish men.
There are several strategies for treating this disease depending on the degree of aggressiveness
of the tumor. One of these is brachytherapy, an internal radiation technique aimed at destroying
tumor cells by temporarily implanting radioactive sources around the affected area.
The Radiotherapy Treatment Planning Systems (RTPs) currently used in the clinic are optimized
so that an accurate dose can be delivered within the treatment field. However, these algorithms
of deterministic nature, outside this field, have inaccuracies in the determination of the lateral
transport of electrons in zones of incidence on materials where a sudden change of density takes
place, that is, in non-homogeneous geometries. As a result, the calculated dose distribution is
not as expected and planning is imprecise. Instead, the Monte Carlo-based dose calculation
method (MC) simulates by random numbers the different processes of interaction of radiation
with matter, offering much more accurate dose planning in geometries that present
heterogeneities. Despite this, this stochastic method has the disadvantage of having a very high
computational cost of calculation, which is why it has not been adopted as a main planning
system in clinical practice.
Based on the above, what is intended in this work is to apply the Monte Carlo method in the
planning of doses for the treatment of prostate cancer through the use of radioactive sources
(seeds) of iodine-125. This treatment will be applied to a general anatomical model generated
from a RANDO phantom anthropomorphic mannequin using segmentation and meshing
techniques, and in which the distribution of 3D doses will be simulated. In this way, it avoids
having to request information from real patient images to hospitals, with all the confidentiality
agreements and bureaucracy that this entails.
Finally, the results are obtained showing the radiation dose received in each organ of the model
created and based on this, an analysis of the dose distribution calculated by obtaining isodose
curves that offer their representation. Taking this into account and the cost of computation that
has taken place, the degree of profitability of the use of this method in brachytherapy cancer
treatments is determined.
[-]
|