Pavimentación y espacio público en el centro histórico de València: evolución, análisis y relación con el entorno a través de casos de estudio

Abstract

[CA] Els centres històrics són un espai urbà singular on múltiples elements construïts han anat evolucionant, encara que mantenint una sèrie d'aspectes representatius, formals i materials distints de la resta de la ciutat. Aquestes variacions són pròpies del seu origen i posteriors transformacions o adaptacions al llarg del temps. És important reconèixer i avaluar aquestos canvis i els seus valors patrimonials, la qual cosa és més comú en els edificis més representatius com en les construccions residencials. No obstant això, no resulta tan fàcil reconèixer-los en els espais o entorns urbans existents entre ells. En el cas del centre històric de València, aquest ha experimentat al llarg dels segles, i en tota la seua extensió considerada actualment, gran quantitat d'intervencions. Açò ha suposat una notable transformació de la seua arquitectura, però també dels seus espais públics i, associats a ells, els seus paviments. Estos elements han anat modificant-se o substituint-se segons distints factors, des de les necessitats més bàsiques d'ús i adaptació als mitjans de transport fins als recents canvis en la concepció de l'espai públic, així com la introducció d'aspectes com la peatonalizació, accessibilitat, etc. Aquest treball pretén determinar quina ha sigut l'evolució d'estes qüestions en relació amb la seua integració en l'espai públic: els canvis en el disseny del paviment, les seues qualitats i elements utilitzats. Per a això es partix d'uns antecedents generals i recopilació de les dades històriques, fins a un estudi particularitzat d'estos aspectes en projectes recents. Finalment, a través d'una anàlisi comparativa de casos de pavimentació de Ciutat Vella s'analitzarà el seu paper, identificant les seues característiques i els tipus d'espai generats. Es conclou establint els avantatges i inconvenients que tot això té per a arribar a una ciutat respectuosa amb el patrimoni, sostenible i inclusiva a la qual aspirem actualment.

[ES] Los centros históricos son un espacio urbano singular donde múltiples elementos construidos han ido evolucionando, aunque manteniendo una serie de aspectos representativos, formales y materiales distintos del resto de la ciudad. Estas variaciones son propias de su origen y posteriores transformaciones o adaptaciones a lo largo del tiempo. Resulta necesario reconocer y evaluar estos cambios y sus valores patrimoniales, lo cual resulta relativamente sencillo en los edificios más representativos como en las construcciones residenciales. Sin embargo, no resulta tan fácil reconocerlos en los espacios o entornos urbanos existentes entre ellos. En el caso del centro histórico de Valencia, ha experimentado a lo largo de los siglos, y en toda su extensión considerada actualmente, gran cantidad de intervenciones. Esto ha supuesto una notable transformación de su arquitectura, pero también de sus espacios públicos y, asociados a ellos, sus pavimentos. Estos elementos han ido modificándose o sustituyéndose según distintos factores, desde las necesidades más básicas de uso y adaptación a los medios de transporte hasta los recientes cambios en la concepción del espacio público, así como la introducción de aspectos como el ¿esponjamiento¿, la peatonalización, accesibilidad, etc. Este trabajo pretende determinar cuál ha sido la evolución de estas cuestiones en relación con su integración en el espacio público: los cambios en el diseño del pavimento, sus cualidades y elementos utilizados. Para ello se parte de unos antecedentes generales y recopilación de los datos históricos, hasta un estudio particularizado de estos aspectos en proyectos recientes Para ello, a través de un análisis comparativo de casos de pavimentación de Ciutat Vella se analizará su papel, identificando sus características y los tipos de espacio generados. Se concluye estableciendo las ventajas e inconvenientes que todo ello tiene para llegar a una ciudad respetuosa con el patrimonio, sostenible e inclusiva a la que actualmente aspiramos.

[EN] Historic city centres are a singular urban space, where multiple built elements have been developing, even though maintaining a series of materials, and representative and formal aspects which are different from the rest of the city. These variations are caused by its origin and later variations throughout history. It is important to recognise and evaluate these changes and their heritage value, which is more commonly done with the more representative buildings. Nevertheless, it is not that easy when we talk about the space between them, the urban space created by these buildings. The case of the Historic City Centre of Valencia, many interventions have taken place throughout its history, and in all its extension. These transformations have not only affected to buildings, but to the public space too, particularly to their pavements. These elements have been modified or substituted depending on the use or needs of the public space, and recently due to the introduction of new concepts of the public space such as accessibility or pedestrian priority. This work aims to determine which has been the evolution of these aspects in relation to the public space: pavement design, its attributes and used elements. To do this, some background information about urban pavements will be given, along with some historical data, followed by a case study in some recent projects. To complete, a comparative analysis of some examples of pavement design in Ciutat Vella will determine what kind of public space it creates, and what characterizes them. It concludes by establishing the advantages and disadvantages of these spaces, to become a city respectful with heritage, sustainable and inclusive, to which we aspire.