El Ruzafeño. Rehabilitación de la "Manzana perdida" de Ruzafa

Abstract

[ES] En el corazón de la actual Valencia encontramos un conflicto histórico que se remonta al siglo IX. Ruzafa, otrora un jardín de recreo para gobernantes musulmanes, es hoy en día un barrio dinámico, rico e intercultural y, en gran medida, gentrificado. Anexado al centro histórico de la ciudad mediante dos fases de ensanche urbano en el siglo XX, su trama está definida por elementos ortogonales modernos en disputa con calles de origen orgánico. En este choque de tejido urbano encontramos la "Manzana perdida", una manzana desagregada, sin colmatar, con edificios racionalistas conviviendo con unos de carácter clásico, cuyo interior se encuentra abandonado y sin un uso determinado. Medianeras vistas, edificios en mal estado y espacio público deteriorado comparten espacio urbano con calles con gran actividad de restauración, excesivo uso del coche y falta de zonas verdes. Este Trabajo de Final de Master pretende resolver la problemática del lugar haciendo hincapié en su historia, promoviendo soluciones a cuestiones actuales y con vista al desarrollo de uno de los barrios con más carácter y potencial de la capital valenciana. Pasado, presente y futuro convergen para sanar esta manzana, en un proyecto que una ciudad, barrio y comunidad.

[CA] Al cor de l’actual València trobem un conflicte històric que remunta al segle IX. Russafa, que antigament va ser un jardí d’oci per a governants musulmans, hui dia és un barri dinàmic, ric i intercultural i, en gran mesura, gentrificat. Annexat al centre històric de la ciutat mitjançant dues fases d’eixample urbà al segle XX, la seua trama urbana està definida per elements ortogonals moderns en disputa amb carrers d’origen orgànic. A aquest xoc de teixit urbà trobem l’”Illa perduda”, una illa desagregada, sense colmatar, amb edificis racionalistes convivint amb altres de caràcter clàssic, l’interior dels quals es troba abandonat i sense ús determinat. Mitgeres vistes, edificis semiabandonats i en mal estat i espai públic deteriorat comparteixen espai urbà amb carrers de gran activitat de restauració, excessiu ús del cotxe i manca de zones verdes. Aquest Treball de Final de Màster pretén resoldre la problemàtica del lloc fent incís en la seua història, promoguent solucions a qüestions actuals i amb vista al desenvolupament d’un dels barris amb més caràcter i potencial de la capital valenciana. Passat, present i futur convergeixen per a sanar aquesta illa, en un projecte que uneix ciutat, barri i comunitat.

[EN] In the heart of today’s Valencia we find a historical conflict that goes all the way back to the IX century. Ruzafa, being originally a leisure garden for muslim governants, is nowadays a rich, dynamic, and intercultural neighbourhood, with a large part of it gentrified. Connected to the historical city centre by two phases of urban expansion in the XX century, its urban grid is defined by modern orthogonal elements superimposed on organically generated streets. In this clash of urban tissues we find the”Manzana perdida”, a decomposed and uncompleted block, with rationalist buildings coexisting with classic ones, whose interior is abandoned and has no particular use. Visible party walls, constructions in a poor state, and deteriorated public space share their location with busy streets due to hostelry, an excesive use of the car and lack of green spaces. This Final Master Thesis aims to solve the problems of the area focusing in its history, promoting solutions to current issues, and looking at the development of one of the neighbourhoods with more character and potential of the Valencian capital. Past, present, and future coming together to heal this block, in a project that unifies city, neighbourhood, and community.