La qüestió de l'interior italià

Abstract

[EN] Within the theme of depopulation and overcrowding, the article proposes a reflection on the so-called Inner Areas Italian question and their re-actualization. The issue concerns the territories now marginalized due to a continuous process of depopulation that began after World War II and has become more acute in recent years. The issue attracts attention since inland areas constitute about 61% of the national territory and coincide with the rugged and mountainous, Apennine and Alpine, and sometimes hilly regions of the peninsula, mainly characterized by rural areas. These territories suffer from reduced employment and land use, inadequate services, and communication infrastructure. But, precisely this critical condition has made today these areas preserve remarkable environmental and historical-cultural qualities, absent or lacking in urban centres, understood as values to be recovered, at the base of a possible development strategy. The discussion starts from the assumption that there is a close relationship between roads and land occupation and considers the territory of Inner Southern Etruria, which falls within the perimeter of the Inner Areas. Then it proposes a strategy for reactivating the landscape that starts by recovering the capillary and minute road network that permeates it. This dense network of travels, in this case, referred to the ancient via Clodia, can be traced and interpreted today as a structure for crossing and actualizing marginalized regions.

[CA] Dins la temàtica del despoblament i la massificació, aquest article proposa una reflexió sobre l'anomenada qüestió de l'interior italià i la seua reactualització. El tema afecta els territoris ara marginats arran del continu procés de despoblament que va començar després de la Segona Guerra Mundial i que s'ha accentuat als darrers anys. Aquesta qüestió és interessant si es considera que l'interior italià constitueix al voltant del 61% del territori nacional i coincideix amb les abruptes i muntanyoses regions dels Alps o dels Apenins i amb altres de relleu més suau totes elles a la península itàlica caracteritzada fonamentalment per les àrees rurals. Aquests territoris pateixen escassesa d'ocupació i d'ús de la terra, i serveis i infraestructures de comunicació inadequats. Però, precisament aquesta condició crítica ha fet que hui en dia aqueixes àrees mantinguen unes qualitats mediambientals i històric-culturals remarcables que no podem trobar als centres urbans, que poden entendre's com a valors per a ser recuperats partint de la base d'una possible estratègia de desenvolupament. El debat comença des de la hipòtesi que hi ha una estreta relació entre les carreteres i l'ocupació del territori i considera el territori interior del sud d Etrúria que hi ha dins del perímetre de les àrees interiors italianes. A continuació es proposa una estratègia per reactivar el paisatge que comença per recuperar la xarxa capil·lar de camins i diminuts que el penetren. Aquesta densa xarxa de sendes, en aquest cas, referides a l'antiga via Clòdia, pot ser traçada i interpretada hui com una estructura per travessar i actualitzar les regions marginades.

[ES] Dentro de la temática del despoblamiento y la masificación, este artículo propone una reflexión sobre la llamada cuestión del interior italiano y su reactualización. El tema afecta a los territorios marginados a raiz del continuo proceso de despoblamiento que empezó después de la Segunda Guerra Mundial y que se han acentuado en los últimos años. Esta cuestión es interesante si se considera que el interior italiano constituye el 61% del territorio nacional y conincide con las abruptas y montañosas regiones de los Alpes o de los Apeninos y con otros de relieve más suave todas ellas en la península itálica caracterizada fundamentalmente por las áreas rurales. Estos territorios sufren escasez de ocupación y de uso de la tierra, y servicios e infraestructuras de comunicación inadecuados. Pero, precisamente esta condición crítica ha hecho que hoy en día esas áreas mantengan unas cualidades medioambientales e historico-culturales remarcables que no podemos encontrar en los centros urbanos, que pueden entenderse como valores para ser recuperados partiendo de la base de una posible estrategia de desarrollo. El debate empieza des de la hipótesis que hay una estrecha relación entre las carreteras y la ocupación del territorio y considera el territorio interior del sur de Etruria que hay dentro del perímetro de las áreas interiores italianes. A continuación se propone una estrategia para reactivar el paisaje que empieza por recuperar la red capilar de caminos y carreteras que lo penetran. Esta densa red de sendas, en este caso, referidas a la antigua via Clodia, puede ser trazada e interpretada hoy como una estructura para atravesar y actualizar las regiones marginadas.

[FR] Concernant le sujet du dépeuplement et de la massification, cet article propose une réflexion sur la question de l intérieur italien et sa réactualisation. Ce sujet touche les territoires maintenant marginalisés à cause du processus continué de dépeuplement qui a commencé après la Seconde Guerre mondiale et qui s est accentué les dernières années. Cette question est intéressante si l on considère que l intérieur italien constitue environ 61% du territoire national et qu il coincide avec les régions montagneuses et abruptes dels Alpes ou des Apénins, et aussi avec d autres de relief plus doux dans la péninsule italique, caractérisée fondamentalement par ses zones rurales. Ces territoires subissent une pénurie d occupation de l usage de la terre, ainsi que de services et d infrastructures de communication inadéquats. Néanmoins, justement cette condition critique a fait que ces zones maintiennent aujourd hui des qualités environnementales et historico-culturelles remarquables, introuvables aux centres urbains, qu il faut considérer en tant que des valeurs à récupérer en partant de la base d une possible stratégie de développement. Le débat se fonde sur l hypothèse qu il y a un rapport étroit entre les routes et l occupation du territoire, et considère le territoire intérieur du sud de l Étrurie se trouvant dans le périmètre des zones intérieures italiennes. Ensuite, une stratégie est proposée pour réactiver ce paysage: commencer par récupérer le réseau capillaire des chemins minuscules qui le pénètrent. Ce dense réseau de sentiers appartenant à la via Clodia peut être tracé et interprété aujourd hui comme une structure pour traverser et actualiser les régions marginalisées.