Investigación autoetnográfica de la práctica pianística a través de la obra para piano solo Gaspard de la nuit de Maurice Ravel

Abstract

[ES] En esta tesis, tomando como medio la obra para piano solo Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, se elabora una investigación de metodología autoetnográfica a modo de ejercicio de concienciación del aprendizaje de la obra. El objetivo es tener un conocimiento más profundo de los estímulos musicales durante el estudio de Gaspard de la nuit. Para cumplir con dicho objetivo, en primer lugar, se presentan informaciones sobre Ravel, su vida y su producción musical hasta el año de composición de la obra en cuestión, documentación concreta sobre Gaspard de la nuit, su interpretación y el análisis de las tres obras. En segundo lugar, se efectúa un cuaderno de campo compuesto por las clases magistrales sobre la obra recibidas por grandes profesores a nivel nacional e internacional y por apuntes propios de las sesiones de estudio. Las enseñanzas expuestas en ambos documentos se analizan, se relacionan, se comparan, se establece una evolución o analogía de la terminología empleada, y, en caso necesario, se explica su significado y si ha tenido especial influencia o no en la práctica pianística. Posteriormente se acude a la estadística para obtener datos cuantitativos de la recurrencia de unas temáticas musicales sobre otras para concluir entre otras deducciones que se hace escasa referencia a la memorización, la diferencia entre el peso que se le da a ciertas temáticas dependiendo del estadio de aprendizaje de Gaspard de la nuit y la dinámica concreta de estudio empleada mientras se trabaja la obra objeto de estudio.

[CA] En aquesta tesi, prenent com a mitjà l'obra per a piano sol Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, s'elabora una recerca de metodologia autoetnogràfica a manera d'exercici de conscienciació de l'aprenentatge de l'obra. L'objectiu és tenir un coneixement més profund dels estímuls musicals durant l'estudi de Gaspard de la nuit. Per a complir amb aquest objectiu, en primer lloc es presenten informacions sobre Ravel, la seva vida i la seva producció musical fins a l'any de composició de l'obra en qüestió, documentació concreta sobre Gaspard de la nuit, la seva interpretació i l'anàlisi de les tres obres. En segon lloc, s'efectua un quadern de camp compost per les classes magistrals sobre l'obra rebudes per grans professors a nivell nacional i internacional i per anotacions pròpies de les sessions d'estudi. Els ensenyaments exposats en tots dos documents s'analitzen, es relacionen, es comparen, s'estableix una evolució o analogia de la terminologia emprada, i, en cas necessari, s'explica el seu significat i si ha tingut especial influència o no en la pràctica pianística. Posteriorment s'acudeix a l'estadística per a obtenir dades quantitatives de la recurrència d'unes temàtiques musicals sobre altres per a concloure entre altres deduccions que es fa escassa referència a la memorització, la diferència entre el pes que se li dona a unes certes temàtiques depenent de l'estadi d'aprenentatge de Gaspard de la nuit i la dinàmica concreta d'estudi emprada mentre es treballa l'obra objecte d'estudi.

[EN] In this thesis, taking Maurice Ravel's solo piano work Gaspard de la nuit as a medium, an autoethnographic methodology research is elaborated as an exercise of awareness of the learning of the work. The aim is to gain a deeper understanding of the musical stimuli during the study of Gaspard de la nuit. To achieve this goal, first of all, information about Ravel, his life and his musical production up to the year of composition of the work in question, specific documentation on Gaspard de la nuit, its interpretation and the analysis of the three works are presented. Secondly, a field notebook is made up of the master classes on the work given by great national and international professors, as well as notes taken during the study sessions. The teachings presented in both documents are analysed, related, compared, an evolution or analogy of the terminology used is established, and, if necessary, their meaning and whether they have had a special influence on piano practice is explained. Subsequently, statistics are used to obtain quantitative data on the recurrence of certain musical themes over others in order to conclude, among other deductions, that little reference is made to memorization, the difference between the weight given to certain themes depending on Gaspard de la nuit's stage of learning and the specific dynamics of study employed while working on the work under study.