La Imagen-Materia como registro del acontecimiento. Procesos de transferencia sobre materias susceptibles de ser vertidas en caliente y en estado líquido para la producción artística

Abstract

[ES] La imagen transferida siempre implica inversión, otro registro, otra mirada; tanto desde la idea del soporte que la acoge como desde el archivo que la contiene. Toda esta práctica de creación y circulación de imágenes e archivos se ve ligada al uso o condicionamiento cultural de los media, los dispositivos de conectividad e Internet, a predisposición de un contexto estructurado digitalmente por las redes o social media en nuestra cotidianidad. Así, se establecen canales de comunicación entre el acontecimiento como concepto y las superficies de endebles materiales de soporte, sobre las que se traslada la imagen en este contexto de gráfica expandida.

La presente tesis doctoral acoge el planteamiento e investigación de diversos procedimientos gráficos y digitales en el campo de los media desde la propia praxis. Hablamos de una metodología de proceso(s) de transferencia sobre materias susceptibles de ser vertidos en caliente, en estado líquido, con fines artísticos. De forma que se traslada la imagen de un soporte temporal a otro definitivo que se resignifica y reactiva conceptualmente en el discurso. Este último soporte, como plano y superficie condicionante de la imagen, está constituido por materiales de las características mencionadas anteriormente, tales como ceras puras o recicladas, resinas o caramelo.

Como punto de partida en este estudio teórico y práctico, la fotografía y con ello, la condición de la imagen actual; y la experimentación con la misma a través de diversos procesos, produciendo así una obra interdisciplinar a través de las ideas de imagen-materia, imagen-tiempo e imagen-data dentro de lo que llamamos registro del acontecimiento. La investigación se centra en divulgar tanto la parte procesual como el resultado mismo adoptado como aportación práctica de la producción artística de una forma retrospectiva.

Se trata la materialidad tangible como puente capaz de reinterpretar o recodificar estos contextos en torno a la imagen dentro de la memoria digital-analógica y entre aquello que consideramos real o virtual. En esta era digital en la que todo se almacena en discos duros, ¿dónde queda la memoria? Memoria de archivo, almacenes intangibles e imágenes-materia imponiendo nuevos modos de ver y miradas a sus soportes como contenedores visuales.

A partir de todo esto, se toma conciencia entonces de dicho contexto virtual y digital para explorar sus posibilidades técnico-expresivas. El interés no reside únicamente en el código gráfico de la imagen sino también en su superficie, en la restauración y reactivación de la imagen, cuestionando así la condición de la mirada y la visión. Con tal de consolidar y divulgar un arte cada vez más plural en cuanto a las tecnologías electrónico-mecánicas de la imagen, con el fin de poder emplear todas sus posibilidades libre y creativamente.

[CA] La imatge transferida sempre implica inversió, un altre registre, una altra mirada; tant des de la idea del suport que l'acull com des de l'arxiu que la conté. Tota aquesta pràctica de creació i circulació d'imatges e arxius es veu lligada a l'ús o condicionament cultural dels media, els dispositius de connectivitat i Internet, a predisposició d'un context estructurat digitalment per les xarxes o mitjans socials en la nostra quotidianitat. Així, s'estableixen canals de comunicació entre l'esdeveniment com a concepte i les superfícies de frèvols materials de suport, sobre les quals es trasllada la imatge en aquest context de gràfica expandida.

La present tesi doctoral acull el plantejament i recerca de diversos procediments gràfics i digitals en el camp dels media des de la pròpia praxi. Parlem d'una metodologia de procés(s) de transferència sobre matèries susceptibles de ser abocats en calenta, en estat líquid, amb finalitats artístics. De manera que es trasllada la imatge d'un suport temporal a un altre definitiu que es resignifica i reactiva conceptualment en el discurs. Aquest últim suport, com a pla i superfície condicionant de la imatge, està constituït per materials de les característiques esmentades anteriorment, com ara ceres pures o reciclades, resines, o caramel.

Com a punt de partida en aquest estudi teòric i pràctic, la fotografia i amb això, la condició de la imatge actual; i l'experimentació amb la mateixa a través de diversos processos, produint així una obra interdisciplinària a través de les idees d'imatge-matèria, imatge-temps i imatge-data dins del que anomenem registre de l'esdeveniment. La recerca se centra en divulgar tant la part *procesual com el resultat mateix adoptat com a aportació pràctica de la producció artística d'una forma retrospectiva.

Es tracta la materialitat tangible com a pont capaç de reinterpretar o recodificar aquests contextos entorn de la imatge dins de la memòria digital-analògica i entre allò que considerem real o virtual. En aquesta era digital en la qual tot s'emmagatzema en discs durs, on queda la memòria? Memòria d'arxiu, magatzems intangibles i imatges-matèria imposant noves maneres de veure i mirades als seus suports com a contenidors visuals.

A partir de tot això, es pren consciència llavors d'aquest context virtual i digital per a explorar les seves possibilitats tècnic-expressives. L'interès no resideix únicament en el codi gràfic de la imatge sinó també en la seva superfície, en la restauració i reactivació de la imatge, qüestionant així la condició de la mirada i la visió. Amb la condició de consolidar i divulgar un art cada vegada més plural quant a les tecnologies electrònic-mecàniques de la imatge, amb la finalitat de poder emprar totes les seves possibilitats lliure i creativament.

[EN] The transferred image always implies inversion, another register, another gaze; both from the idea of the support that hosts it and from the archive that contains it. All this practice of creation and circulation of images and archives is linked to the use or cultural conditioning of the media, connectivity devices and the Internet, to the predisposition of a context structured digitally by the networks or social media in our everyday life. Thus, communication channels are established between the event as a concept and the surfaces of flimsy support materials, on which the image is transferred in this context of expanded graphics.

The present doctoral thesis is an approach to and investigation of various graphic and digital procedures in the field of media from the praxis itself. We are talking about a methodology of transfer process(es) on materials that can be poured hot, in a liquid state, for artistic purposes. In such a way that the image is transferred from a temporary support to another definitive one that is re-signified and conceptually reactivated in the discourse. This latter support, as a plane and conditioning surface of the image, is constituted by materials with the aforementioned characteristics, such as pure or recycled waxes, resins, or caramel.

As a starting point in this theoretical and practical study, photography and with it, the condition of the current image; and experimentation with it through various processes, thus producing an interdisciplinary work through the ideas of image-matter, image-time and image-data within what we call the record of the event. The research focuses on disseminating both the processual part and the result itself adopted as a practical contribution to artistic production in a retrospective way.

It deals with tangible materiality as a bridge capable of reinterpreting or recoding these contexts around the image within the digital-analogue memory and between what we consider real or virtual. In this digital age in which everything is stored on hard disks, where is memory? Archival memory, intangible stores and images-matter imposing new ways of seeing and looking at their supports as visual containers.

From all this, we become aware of this virtual and digital context in order to explore its technical-expressive possibilities. The interest lies not only in the graphic code of the image but also in its surface, in the restoration and reactivation of the image, thus questioning the condition of the gaze and vision. In order to consolidate and disseminate an art that is more and more plural in terms of the electronic-mechanical technologies of the image, in order to be able to use all its possibilities freely and creatively.