Cadáveres y espacios. Reflexiones en torno a las violencias, el tránsito, el habitar y la sublevación de las disidencias identitarias.

Abstract

[CA] Aquest Treball de Fi de Màster, compost per diverses peces artístiques, parteix dels conceptes d’identitats, violències, spais, trànsits i transicions, resultant en una crítica queer amb matisos transhumanistes. A partir de l’instal·lació, el videoart, la performance, la fotografia i l’auto-edició, generarem un assenyalament a les diferents formes de violència exercides sobre les dissidències identitàries i corpòries, comparant-les amb les contextos de spais i trànsit de la ciutadania i, finalment, amb les previsions sobre el futur que les teòriques del transhumanisme van realitzar i especulant sobre la violència que pot esdevindre’ns en un futur cada vegada més present. Seguint les diferents obres que ací es plantejaran, farem un recorregut al llarg de les violències subtils i de les no tan subtils. Des de la vexació i l’assassinat fins a la publicitat i els mitjans d’informació i comunicació, el discurs de l’anti-alguna cosa ha sigut l’eina sistemàtica de violència contra tots aquells col·lectius vulnerables en els diferents models de societats democràtiques i no democràtiques. En aquest treball ens centrarem en el col·lectiu queer. Encara que l’art no es puga definir com un mètode d’expressió, o que directament no es puga definir d’una única manera, la funció que li donarem d’ara en avant serà la de denúncia, la d’altaveu i la de manifestació de l’experiència. Amb les obres realitzades per a aquest projecte, habitarem la violència i la retornarem cap als agents d’agressió

[ES] Este Trabajo de Fin de Máster, compuesto por diversas piezas artísticas, parte de los conceptos de identidades, violencias, espacios, tránsitos y transiciones, resulltando en una crítica queer con matices transhumanistas. A partir de la instalación, el videoarte, la performance, la fotografía y la autoedición, generaremos un señalamiento a las diferentes formas de violencia ejercidas sobre las disidencias identitarias y corpóreas, comparándolas con los contextos de espacios y tránsitos de la ciudadanía y, finalmente, con las previsiones sobre el futuro que las teóricas del transhumanismo realizaron y especulando sobre la violencia que puede acontecernos en un futuro cada vez más presente.

Siguiendo las diferentes obras que aquí se plantearán, haremos un recorrido a lo largo de las violencias sutiles y de las no tan sutiles. Desde la vejación y el asesinato hasta la publicidad y los medios de información y comunicación, el discurso de lo anti-algo ha sido la herramienta sistemática de violencia contra todos aquellos colectivos vulnerables en los diferentes modelos de sociedades democráticas y no democráticas. En este trabajo nos centraremos en el colectivo queer.

Aunque el arte no se pueda definir como un método de expresión, o que directamente no se pueda definir de una única manera, la función que le daremos de aquí en adelante será la de denuncia, la de altavoz y la de manifestación de la experiencia. Con las obras realizadas para este proyecto, habitaremos la violencia y la devolveremos hacia los agentes de agresión.

[EN] This Master¿s thesis, made up of different artistic pieces, starts on the basis of concepts such as identities, violences, spaces, transits and transitions, resulting in a queer critique with nuances of transhumanism. Using assamblage, videoart, performance, photography and fanzine, we are going to generate a pointing through the different methods of violence exerted against the identitary and corporeal disidences, comparing them with the contexts of the citizenry¿s spaces and transits and, eventually, with the predictions about the future that the theorists of transhumanism conducted and speculating about the violence that can come to us in a future that¿s more present everyday.

Following the different artistic pieces suggested here, we are going to make an itinerary throught the violences that are subtle and through the ones that are not that subtle. From vexation and assassination to advertising and communication media, the anti-something speech has been the systematic tool used against every vulnerable collective in the different models of democratique and non-democratique societis. In this thesis, we are going to focus on queer people.

Even though art cannot be defined as an expression method or even though it cannot be defined at all as a single thing or way, the function art is going to have here is condemning, being a loudspeaker and manifesting experience. With all of the artistic pieces generated for this thesis, we are going to inhabit violence and we will aim it back to the agression agents.