Por la imagen pornográfica. Infraestructuras, materialidades y corpo*realidades desde la perspectiva de sus trabajadoras

Abstract

[ES] Esta investigación doctoral parte de una serie de incomodidades e intuiciones en lo relativo a las lecturas contemporáneas acerca de la imagen pornográfica. Resulta habitual el abordaje de las mismas desde diferentes disciplinas, objetivos y marcos de análisis, pero pocas veces -o ninguna en nuestro contexto- la academia se ha detenido comprenderlas como productos culturales desde una perspectiva materialista, es decir, como objetos producto de la transformación material mediante la fuerza de trabajo de las corpo*realidades implicadas en su producción. Esta tesis está comprometida con la formulación de una investigación "desde abajo", es decir, planteándose la dimensión material de estas imágenes, indagando en las condiciones de sus agentes e infraestructuras, desplazando por un momento la mirada semiocentrada y los universos representacionales a los que se les supone una pertenencia. ¿Podemos pensar las imágenes en su dimensión material, objetual, histórica y ubicada en sus procesos de producción?

Las tensiones entre universo simbólico y universo material poseen una posición central en el desarrollo de la investigación, trastocando los procesos habituales de observación, invirtiendo la mirada y situándonos así, desde abajo: yendo por el lado de las imágenes, de las trabajadoras que las crean, de las economías imaginales y materiales que se producen en las marginalidades de las buenas imágenes. Pues, ¿qué es la imagen pornográfica si no, una imagen marginalizada por un cierto sistema de valor?

Para ello, el estudio situa discursiva, artística y metodológicamente dichas incomodidades e intuiciones, en diálogo constante con aquellos marcos y cuerpos que se han posicionado con mayor cercanía respecto al fenómeno de la pornografía: las teorías radicales del sexo, los estudios LGTBIQ+, los feminismos, los activismos de crítica cultural, las teorías del cine, la semiótica cinematográfica, la sociología o la antropología, entre otros. Estas relecturas críticas se han entretejido con el marco legislativo vigente, así como con otras voces o discursos "menos autorizados" en la cuestión de la imagen pornográfica como los nuevos materialismos, los análisis de políticas públicas pasados y presentes, las perspectivas marxistas hacia la imagen o las aportaciones desde las genealogías fem/femme. La tesis es, en este sentido, analítica -pues examina los diferentes terrenos y marcos en los que se dan estas producciones-, crítica -pues complejiza los discursos sedimentados a partir de torceduras y desviaciones de mirada- y radicalmente especulativa -pues no pierde de vista la posible y deseable imbricación con los movimientos de transformación social en la intersección entre las imágenes, la sexualidad y el trabajo. Así, la investigación se pregunta radicalmente por el qué pero también por el cómo, revisando de esta manera transversal e implicada las maneras en las que se hace emerger el conocimiento, o se producen sus marginalidades altamente feminizadas.

La investigación se enmarca, además, en un momento socio-político, tecnológico y estético transicional y, por tanto, crítico en lo relativo a las políticas y rebeldías desde abajo hacia las formas de gestionar y regular no sólo las dimensiones materiales mediante el uso indiscriminado de argumentarios desentendidos de la naturaleza y de los procesos en la creación de imágenes, sino también de la propia relación onto-epistemológica que resignifica las relaciones entre el ver y el hacer como forma de gestión vertical de la materialidad de la vida de las imágenes, de sus trabajadoras y comunidades.

[CA] Aquesta investigació doctoral part d'una sèrie d'incomoditats i intuïcions quant a les lectures contemporànies sobre la imatge pornogràfica. Resulta habitual l'abordatge de les mateixes des de diferents disciplines, objectius i marcs d'anàlisis, però poques vegades -o cap en el nostre context- l'acadèmia s'ha detingut comprendre-les com a productes culturals des d'una perspectiva materialista, és a dir, com a objectes producte de la transformació material mitjançant la força de treball de les corpo*realitats implicades en la seua producció. Aquesta tesi està compromesa amb la formulació d'una investigació "des de baix", és a dir, plantejant-se la dimensió material d'aquestes imatges, indagant en les condicions dels seus agents i infraestructures, desplaçant per un moment la mirada semiocentrada i els universos representacionals als quals se'ls suposa una pertinença. Podem pensar les imatges en la seua dimensió material, objectual, històrica i situada en els seus processos de producció?

Les tensions entre univers simbòlic i univers material posseeixen una posició central en el desenvolupament de la investigació, trastocant els processos habituals d'observació, invertint la mirada i situant-nos així, des de baix: anant pel costat de les imatges, de les treballadores que les creen, de les economies imaginales i materials que es produeixen en les marginalitats de les bones imatges. Perquè, què és la imatge pornogràfica si no, una imatge marginalitzada per un cert sistema de valor?

Per a això, l'estudi situa discursiva, artística i metodològicament aquestes incomoditats i intuïcions, en diàleg constant amb aquells marcs i cossos que s'han posicionat amb major proximitat respecte al fenomen de la pornografia: les teories radicals del sexe, els estudis LGTBIQ+, els feminismes, els activismes de crítica cultural, les teories del cinema, la semiòtica cinematogràfica, la sociologia o l'antropologia, entre altres. Aquestes relectures crítiques s'han entreteixit amb el marc legislatiu vigent, així com amb altres veus o discursos "menys autoritzats" en la qüestió de la imatge pornogràfica com els nous materialismes, les anàlisis de polítiques públiques passats i presents, les perspectives marxistes cap a la imatge o les aportacions des de les genealogies fem/femme. La tesi és, en aquest sentit, analítica -perquè examina els diferents terrenys i marcs en els quals es donen aquestes produccions-, crítica -perquè complica els discursos sedimentats a partir de torçades i desviacions de mirada- i radicalment especulativa -perquè no perd de vista la possible i desitjable imbricació amb els moviments de transformació social en la intersecció entre les imatges, la sexualitat i el treball. Així, la investigació es pregunta radicalment pel quin però també pel com, revisant d'aquesta manera transversal i implicada les maneres en les quals es fa emergir el coneixement, o es produeixen les seues marginalitats altament feminitzades.

La investigació s'emmarca, a més, en un moment soci-polític, tecnològic i estètic transicional i, per tant, crític quant a les polítiques i rebel·lies des de baix cap a les maneres de gestionar i regular, no sols les dimensions materials mitjançant l'ús indiscriminat d'argumentaris desentesos de la naturalesa i dels processos en la creació d'imatges, sinó també de la pròpia relació onto-epistemològica que resignifica les relacions entre el veure i el fer com a forma de gestió vertical de la materialitat de la vida de les imatges, de les seues treballadores i comunitats.

[EN] This doctoral research is based on several discomforts and intuitions regarding contemporary readings of the pornographic image. It is usual to approach them from different disciplines, objectives and frameworks of analysis, but rarely -or none, in our context- the academy has stopped to understand them as cultural products from a materialistic perspective, that is, as objects product of the material transformation through the labor force of the corpo*realities involved in their production. This thesis is committed to the formulation of an investigation "from below", that is to say, considering the material dimension of these images, investigating the conditions of their agents and infrastructures, displacing for a moment the semiocentric gaze and the representational universes to which they are supposed to belong. Can we think images in their material, objectual, historical dimension and located in their production processes?

The tensions between symbolic universe and material universe have a central position in the development of the research, disrupting the usual processes of observation, inverting the gaze and thus situating us, from below: going on the side of the images, of the workers who create them, of the imaginary and material economies that are produced in the marginalities of the good images. For what is the pornographic image if not an image marginalized by a certain value system?

To this end, the study situates discursively, artistically and methodologically these discomforts and intuitions, in constant dialogue with those frameworks and bodies that closer to the phenomenon of pornography: radical theories of sex, queer studies, feminisms, cultural criticism activisms, film theories, film semiotics, sociology or anthropology, among others. These critical re-readings have been interwoven with the current legislative framework, as well as with other "less authorized" voices or discourses on the issue of the pornographic image, such as the new materialisms, the analysis of past and present public policies, the marxist perspectives on the image or the contributions from the fem/femme genealogies. The thesis is, in this sense, analytical -as it examines the different terrains and frameworks in which these productions take place-, critical -as it complexifies the sedimented discourses from twists and deviations of gaze- and radically speculative -as it does not lose sight of the possible and desirable imbrication with the movements of social transformation at the intersection between images, sexuality and work. Thus, the research asks radically about the what but also about the how, reviewing in this transversal and involved way the ways in which knowledge is made to emerge, or its highly feminized marginalities are produced.

The research is also framed in a transitional socio-political, technological and aesthetic moment and, therefore, critical in terms of politics and rebellions from below towards the ways of managing and regulating not only the material dimensions through the indiscriminate use of arguments disregarding the nature and processes in the creation of images, but also of the onto-epistemological relationship itself that resignifies the relations between seeing and doing as a form of vertical management of the materiality of the life of images, of their workers and communities.