Caminos, caminos del deseo, senderos y pisadas en la práctica artística contemporánea. Una posibilidad de itinerario

Abstract

[ES] La presente investigación aborda el vigente interés por la figura del camino a partir del estudio de una serie de prácticas artísticas contemporáneas, otorgando especial relevancia a los caminos del deseo. Se propone, así, un recorrido dividido en tres partes cuyo punto de partida se sitúa en el estudio de los contextos para el caminante, tanto desde el punto de vista de su justificación teórica e histórica como desde el propio análisis de los espacios físicos donde tienen lugar las prácticas caminantes, destacando aquellos donde es posible crear camino, entendiendo el paisaje más relacionado con la experiencia móvil del recorrido que con una imagen (López Silvestre, 2008). Otros lugares que también se acometen son la metrópolis, el jardín o la carretera. El presente estudio abarca un panorama extenso a partir de las obras de arte contemporáneo seleccionadas en diversas exposiciones de alcance internacional, destacando las celebradas en España. El itinerario parte del rastro más elemental -la pisada (footprint)- para recorrer distintas morfologías del camino en el arte contemporáneo desde finales de 1960 hasta la actualidad, tales como senderos (footpaths), escaleras, laberintos, pasillos, corredores, plataformas y puentes, así como el trayecto en el plano, textworks y audiowalks, o la poética del final del camino, entre otros. La última parte de la tesis está dedicada en exclusiva al fenómeno de los caminos del deseo, enfocado tanto desde las recientes publicaciones sobre el tema (Shuey, 2021; Coutts et al., 2019; Foster y Newell, 2019; Schorr, 2019, Jarosz, 2019) como desde la propia práctica artística. Esta investigación constata que la cuestión móvil de estar en el camino -in itinere- es decisiva para interpretar un amplio conjunto de obras de arte contemporáneo, formalmente emparentadas con A Line Made by Walking (1967), de Richard Long, pieza clave en el desarrollo del arte conceptual, demostrando que el recorrido experiencial constituye uno de los ejes centrales de la producción artística desde finales del siglo XX.

[CA] La present investigació aborda el vigent interés per la figura del camí a partir de l'estudi d'una sèrie de pràctiques artístiques contemporànies, atorgant especial rellevància als camins del desig. Es proposa, així, un recorregut dividit en tres parts el punt de partida de les quals se situa en l'estudi dels contextos per al caminant, tant des del punt de vista de la seua justificació teòrica i històrica com des de la pròpia anàlisi dels espais físics on tenen lloc les pràctiques caminants, destacant aquells on és possible crear camí, entenent el paisatge més relacionat amb l'experiència mòbil del recorregut que amb una imatge (López Silvestre, 2008). Altres llocs que també s'escometen són la metròpolis, el jardí o la carretera. El present estudi abasta un panorama extens a partir de les obres d'art contemporani seleccionades en diverses exposicions d'abast internacional, destacant les celebrades a Espanya. L'itinerari part del rastre més elemental -la trepitjada (footprint)- per a recórrer diferents morfologies del camí en l'art contemporani des de finals de 1960 fins a l'actualitat, com ara senderes (footpaths), escales, laberints, corredors, plataformes i ponts, així com el trajecte en el pla, textworks i audiowalks, o la poètica del final del camí, entre altres. L'última part de la tesi està dedicada en exclusiva al fenomen dels camins del desig, enfocat tant des de les recents publicacions sobre el tema (Shuey, 2021; Coutts et al., 2019; Foster i Newell, 2019; Schorr, 2019, Jarosz, 2019) com des de la pròpia pràctica artística. Aquesta investigació constata que la qüestió mòbil d'estar en el camí -in itinere- és decisiva per a interpretar un ampli conjunt d'obres d'art contemporani, formalment emparentades amb A Line Made by Walking (1967), de Richard Long, peça clau en el desenvolupament de l'art conceptual, demostrant que el recorregut experiencial constitueix un dels eixos centrals de la producció artística des de finals del segle XX.

[EN] This research addresses the current interest in the concept of the path through the study of a series of contemporary artistic practices, giving special importance to the desire paths. It proposes a journey divided into three parts, starting with an examination of the contexts for the walker, both from a theoretical and historical perspective and from the analysis of the physical spaces where walking practices take place, emphasizing those where it is possible to create a path, understanding the landscape more in relation to the mobile experience of the journey than as an image (López Silvestre, 2008). Other places that are also explored include the metropolis, the garden, or the road. This study encompasses a broad panorama based on selected contemporary artworks from various international exhibitions, with a focus on those held in Spain. The itinerary begins with the most elementary trace - the footprint - to explore different morphologies of the path in contemporary art from the late 1960s to the present, such as footpaths, stairs, labyrinths, corridors, walkways, platforms, and bridges, as well as the journey on the plane, textworks, and audiowalks, or the poetics of the journey's end, among others. The last part of the thesis is exclusively dedicated to the phenomenon of desire paths, approached both through recent publications on the subject (Shuey, 2021; Coutts et al., 2019; Foster and Newell, 2019; Schorr, 2019, Jarosz, 2019) and through artistic practice itself. This research confirms that the mobile question of being on the path - in itinere - is crucial for interpreting a wide range of contemporary artworks, formally related to Richard Long's A Line Made by Walking (1967), a key piece in the development of conceptual art, demonstrating that the experiential journey constitutes one of the central axes of artistic production since the late 20th century.