Resumen:
|
[ES] Todo pensamiento es difícilmente separable de su
modo de expresión y formulación. Desde nuestra
misma existencia, remontándonos incluso a las
paredes de las cavernas prehistóricas, el dibujo ha
sido siempre una ...[+]
[ES] Todo pensamiento es difícilmente separable de su
modo de expresión y formulación. Desde nuestra
misma existencia, remontándonos incluso a las
paredes de las cavernas prehistóricas, el dibujo ha
sido siempre una herramienta intrínsecamente
relacionada a la esencia del ser humano,
respondiendo a esa necesidad de expresión.
En el caso de la arquitectura, el papel del dibujo a
mano alzada es de vital importancia en el campo del
diseño y creación. Ya desde la antigüedad resultó la
manera más sencilla de transmitir ideas
arquitectónicas y facilitar su construcción. A través
del simple acto de dibujar, estas ideas mentales se
materializan sobre el papel, lo que nos permite
verlas, manipularlas y organizarlas. Es así que
diversas teorías sugieren que la percepción háptica
durante el dibujo a mano alzada favorece la
creatividad y, por tanto, la generación de nuevas
ideas.
Sin embargo, con la evolución de las técnicas
digitales, el uso del dibujo a mano alzada se ha
reducido en los últimos años en el diseño de
proyectos con la omnipresencia del ordenador. Es
fácil caer en la pregunta de si estos recursos digitales
limitan la expresión gráfica del arquitecto o traerán
consigo el final del lápiz como medio de expresión.
De esta manera, estudiaremos el papel del dibujo
en su faceta de concepción arquitectónica,
incluyendo en este apartado diversos subgrupos
que se tratarán en la investigación, como lo es el
boceto de análisis, el cuaderno de viaje o el mismo
croquis de ideación; así como el peso que la nueva
era digital está planteando en la fase de los primeros
bocetos de un proyecto. Todo ello acompañado de
ejemplos gráficos y opiniones de diferentes
maestros de la arquitectura, junto con el estudio
práctico de un aula real de proyección
arquitectónica, obteniendo así una visión global de
este debate.
[-]
[CA] Tot pensament és difícilment separable de la seua
manera d'expressió i formulació. Des de la nostra
mateixa existència, remuntant-nos fins i tot a les
parets de les cavernes prehistòriques, el dibuix ha
sigut ...[+]
[CA] Tot pensament és difícilment separable de la seua
manera d'expressió i formulació. Des de la nostra
mateixa existència, remuntant-nos fins i tot a les
parets de les cavernes prehistòriques, el dibuix ha
sigut sempre una eina intrínsecament relacionada a
l'essència de l'ésser humà, responent a aqueixa
necessitat d'expressió.
En el cas de l'arquitectura, el paper del dibuix a mà
alçada és de vital importància en el camp del disseny
i creació. Ja des de l'antiguitat va resultar la manera
més senzilla de transmetre idees arquitectòniques i
facilitar la seua construcció. A través del simple acte
de dibuixar, aquestes idees mentals es materialitzen
sobre el paper, la qual cosa ens permet veure-les,
manipular-les i organitzar-les. És així que diverses
teories suggereixen que la percepció hàptica durant
el dibuix a mà alçada afavoreix la creativitat i, per
tant, la generació de noves idees.
No obstant això, amb l'evolució de les tècniques
digitals, l'ús del dibuix a mà alçada s'ha reduït en els
últims anys en el disseny de projectes amb
l'omnipresència de l'ordinador. És fàcil caure en la
pregunta de si aquests recursos digitals limiten
l'expressió gràfica de l'arquitecte o portaran amb si
el final del llapis com a mitjà d'expressió.
D'aquesta manera, estudiarem el paper del dibuix
en la seua faceta de concepció arquitectònica,
incloent en aquest apartat diversos subgrups que es
tractaran en la investigació, com ho és l'esbós
d'anàlisi, el quadern de viatge o el mateix croquis
d'ideació; així com el pes que la nova era digital està
plantejant en la fase dels primers esbossos d'un
projecte. Tot això acompanyat d'exemples gràfics i
opinions de diferents mestres de l'arquitectura,
juntament amb l'estudi pràctic d'una aula real de
projecció arquitectònica, obtenint així una visió
global d'aquest debat.
[-]
[EN] Every thought is hardly separable from its mode of
expression and formulation. Since our very
existence, even going back to the walls of
prehistoric caves, drawing has always been a tool
intrinsically related to ...[+]
[EN] Every thought is hardly separable from its mode of
expression and formulation. Since our very
existence, even going back to the walls of
prehistoric caves, drawing has always been a tool
intrinsically related to the essence of the human
being, responding to that need for expression.
In the case of architecture, the role of freehand
drawing is of vital importance in the field of design
and creation. Since ancient times it was the easiest
way to transmit architectural ideas and facilitate
their construction. Through the simple act of
drawing, these mental ideas materialize on paper,
allowing us to see, manipulate and organize them.
Thus, various theories suggest that haptic
perception during freehand drawing favors
creativity and, therefore, the generation of new
ideas.
However, with the evolution of digital techniques,
the use of freehand drawing has been reduced in
recent years in the design of projects with the
omnipresence of the computer. It is easy to fall into
the question of whether these digital resources limit
the graphic expression of the architect or will bring
with it the end of the pencil as a means of
expression.
In this way, we will study the role of drawing in its
facet of architectural conception, including in this
section various subgroups that will be treated in the
research, such as the analysis sketch, the travel
notebook or the ideation sketch itself; as well as the
weight that the new digital age is raising at the stage
of the first sketches of a project. All this
accompanied by graphic examples and opinions of
different masters of architecture, together with the
practical study of a real classroom of architectural
projection, thus obtaining a global vision of this
debate.
[-]
|