Pasado, presente y futuro del videoarte en España: nuevas posibilidades para su preservación mediante estrategias de distribución en red

Abstract

[ES] El videoarte surge en la década de 1960 con la comercialización de los primeros equipos de video electrónico, ofreciendo a los artistas posibilidades estéticas ilimitadas en un momento clave para la desmaterialización de la obra de arte y el activismo social. En la actualidad, el video es uno de los medios más empleados en el arte contemporáneo, manteniendo el espíritu transformador que lo caracterizó en sus inicios, y tiene cada vez mayor presencia en las colecciones de los grandes museos. La presente Tesis Doctoral pretende estudiar el espíritu activista del video y sus transformaciones en relación con otros productos audiovisuales habitualmente presentes en las colecciones artísticas, así como realizar una clasificación desde el punto de vista de la conservación-restauración de los diferentes tipos de videoarte.

Simultáneamente, conforme avanza la llamada Era Digital, la naturaleza del video se ve transformada, y las instituciones se enfrentan a nuevos retos en relación con la preservación y exhibición del video y los nuevos hábitos de los visitantes. En este marco, las plataformas online aparecen como una herramienta indispensable, ofreciendo acceso al patrimonio video artístico a las grandes audiencias y favoreciendo las transformaciones sociales pretendidas por los artistas. La transición de los formatos físicos a las plataformas digitales presentan una serie de problemáticas, especialmente en relación con la consideración de la autenticidad, la participación y los derechos de autor. La investigación también explora estos retos y propone una clasificación de los diferentes tipos de archivos de video online junto con un análisis comparativo de casos de estudio, con el objetivo de ofrecer una visión completa de los aspectos teóricos y prácticos de la conservación de videoarte y establecer un paradigma sostenible e inclusivo para el videoarte, que asegure su preservación en el futuro.

[CA] El videoart sorgeix en la dècada de 1960 amb la comercialització dels primers equips de vídeo electrònic, oferint als artistes possibilitats estètiques il·limitades en un moment clau per a la desmaterialització de l'obra d'art i l'activisme social. En l'actualitat, el vídeo és un dels mitjans més emprats en l'art contemporani, mantenint l'esperit transformador que el va caracteritzar en els seus inicis, i té cada vegada major presència en les col·leccions dels grans museus. La present Tesi Doctoral pretén estudiar l'esperit activista del vídeo i les seues transformacions en relació amb altres productes audiovisuals habitualment presents en les col·leccions artístiques, així com realitzar una classificació des del punt de vista de la conservació-restauració dels diferents tipus de videoart.

Simultàniament, conforme avança l'anomenada Era Digital, la naturalesa del vídeo es veu transformada, i les institucions s'enfronten a nous reptes en relació amb la preservació i exhibició del vídeo i els nous hàbits dels visitants. En aquest marc, les plataformes en línia apareixen com una eina indispensable, oferint accés al patrimoni vídeo artístic a les grans audiències i afavorint les transformacions socials preteses pels artistes. La transició dels formats físics a les plataformes digitals presenten una sèrie de problemàtiques, especialment en relació amb la consideració de l'autenticitat, la participació i els drets d'autor. La investigació també explora aquests reptes i proposa una classificació dels diferents tipus d'arxius de vídeo en línia juntament amb una anàlisi comparativa de casos d'estudi, amb l'objectiu d'oferir una visió completa dels aspectes teòrics i pràctics de la conservació de vídeo art i establir un paradigma sostenible i inclusiu per al vídeo art, que assegure la seua preservació en el futur.

[EN] Video art emerged in the 1960s with the commercialisation of the first electronic video equipment, offering artists unlimited aesthetic possibilities at a critical moment for the dematerialisation of the work of art and social activism. Today, video is one of the most widely used media in contemporary art, maintaining the transformative spirit that characterised it in its beginnings, and it is increasingly present in the collections of major museums. This Doctoral Thesis aims to study the activistic spirit of video and its transformations concerning other audiovisual products usually present in art collections, as well as to carry out a classification from the point of view of conservation-restoration of the different types of video art.

Simultaneously, as the so-called Digital Age advances, the nature of video is transformed, and institutions face new challenges in relation to video preservation and exhibition and visitors' new habits. In this framework, online platforms appear as an indispensable tool, offering access to video art heritage to large audiences and favouring the social transformations intended by artists. The transition from physical formats to digital platforms presents challenges, especially considering authenticity, participation and copyright. The research also explores these challenges and proposes a classification of different types of online video archives together with a comparative analysis of case studies, intending to provide a comprehensive overview of the theoretical and practical aspects of video art preservation and establish a sustainable and inclusive paradigm for video art, which will ensure its preservation in the future.