La cota zero com a lloc d' intercanvi comunitari

Abstract

[EN] The city model inherited from the urban developments of the 1990s and 2000s created an urban space in which the public and the community have given rise to the individual and the private. The low density of the expansions, changes in buying habits and the digitalization of personal and business relationships have caused a progressive abandonment of space on the ground floor of residential buildings, with the consequence of the loss of places of relationship in the zero level of the city. Faced with interventions that propose a speculative occupation of these premises, converting them into tourist homes or small apartments, alternative proposals are possible that seek to expand the common space and integrate these premises into a collaborative network that recovers their collective use. In a society in which the common use of public spaces is increasingly distant, in which the community is dismantled at the service of the individual, it is interesting to recover community spaces to weave new care networks.

[CA] El model de ciutat heretat dels desenvolupaments urbanístics dels anys 90 i 2000 va crear un espai urbà en el qual el públic i el comunitari han deixat passe a l’individual i al privat. La baixa densitat dels eixamples, els canvis en els hàbits de consum i la digitalització de les relacions personals i comercials han provocat un progressiu abandó de l’espai en planta baixa dels edificis residencials, amb la conseqüència de la pèrdua de llocs de relació en la cota zero de la ciutat. Enfront d’intervencions que plantegen una ocupació especulativa d’eixos locals convertint-los en habitatges turístics o apartaments de xicoteta grandària, existeixen propostes alternatives que busquen ampliar l’espai comú i integrar aquests locals en una xarxa col·laborativa que recupere el seu ús col·lectiu. En una societat en la qual és cada vegada més llunyà l’ús comú dels espais públics, en la qual es desarticula el comunitari al servei de l’individual, és interessant recuperar espais comunitaris per a teixir noves xarxes de cures.

[ES] El modelo de ciudad heredado de los desarrollos urbanísticos de los años 90 y 2000 creó un espacio urbano en el que lo público y lo comunitario han dejado paso a lo individual y a lo privado. La baja densidad de los ensanches, los cambios en los hábitos de consumo y la digitalización de las relaciones personales y comerciales han provocado un progresivo abandono del espacio en planta baja de los edificios residenciales, con la consecuencia de la pérdida de lugares de relación en la cota cero de la ciudad. Frente a intervenciones que plantean una ocupación especulativa de esos locales convirtiéndolos en viviendas turísticas o apartamentos de pequeño tamaño, existen propuestas alternativas que buscan ampliar el espacio común e integrar dichos locales en una red colaborativa que recupere su uso colectivo. En una sociedad en la que es cada vez más lejano el uso común de los espacios públicos, en la que se desarticula lo comunitario al servicio de lo individual, es interesante recuperar espacios comunitarios para tejer nuevas redes de cuidados.

[FR] Le modèle de ville hérité des développements urbanistiques des années 90 et 2000 a créé un espace urbain où ce qui est publique et communautaire ont cédé leur place à ce qui est individuel et privé. La densité basse des expansions, les changements dans les habitudes de consommation et la numérisation des relations personnelles et commerciales ont provoqué un abandon progressif de l' espace au rez-de-chaussé des bâtiments résidentiels, dont la conséquence est la perte d' endroits de relation sur la cote zéro de la ville. Face aux interventions projetant une occupation spéculative de ces locaux pour les transformer en logements touristiques ou appartements minuscules, des propositions alternatives cherchent à élargir l' espace commun et à intégrer ces locaux dans un réseau collaboratif qui récupère leur emploi collectif. Dans une société où l' emploi des espaces communs est de plus en plus écarté, où ce qui est communautaire est désarticulé au service de ce qui est individuel, il est intéressant de récupérer des espaces communautaires pour tisser de nouveaux réseaux de remèdes.