"Torna a haver-hi vida jueva a València". Una aproximació a la lenta recuperació de la comunitat jueva al País Valencià

Abstract

[CA] La historia dels jueus valencians a l'edat mitjana és el capítol més estudiat de la presència jueva al País Valencià per raons obvies. Es quan tingueren una inserció social molt destacada i desenvoluparen tasques, oficis i iniciatives de gran volada. Posteriorment, però, sobrevingué l'eclipsi. L'assalt al call de València el 1391, en primer terme, i l'expulsió del 1492. Un segle i mig d'activitat inquisitorial acabà amb les romanalles disperses dels jueus, sovint conversos, que a la fi desaparegueren de la faç de la societat valenciana i s'es-borraren de les consciències. No del tot, però. En les profunditats de la trama social pervivien images, records, sovint gens elaborats, restes de practiques antigues. Una presència amagada, una premonició en alguns casos —«Jo, em sembla, soc jueu. Tu no?», va dir Joan Fuster. No és tan facil extirpar del tot un llegat cultural, social, humà. Però quasi es va aconseguir. L'estigma i les interdiccions derivades del decret d'expulsió del 1492 es combinaren per esborrar-ne el rastre. La vida jueva era aliena, passat remot. Amb el temps, de tota manera, canviaren les condicions jurídiques i polítiques, el context internacional i les mentalitats, i a poc a poc tornà a haver-hi presència jueva pública i organitzada a València i al conjunt del País Valencia. Una presencia reconeguda i normalitzada. La historia d'aquesta singular recuperació no s'ha escrit. Per això l'aproximació que oferim en aquestes pagines és temptativa, a partir de les fonts i els testimonis a l'abast.

[EN] The history of Valencian Jews in the Middle Ages is the most studied chapter of the Jewish presence in the Valencian Country for obvious reasons. This is when they had a very prominent social insertion and developed large-scale tasks, trades and initiatives. Later, however, the eclipse occurred. The assault on the Call of Valencia in 1391, first of all, and the expulsion in 1492. A century and a half of inquisitorial activity ended with the scattered remnants of Jews, often converts, who eventually disappeared from the face of the Valencian society and were erased from consciousness. Not quite, though. In the depths of the social fabric survived images, memories, often not elaborated, remnants of ancient practices. A hidden presence, a premonition in some cases — «I, it seems, am Jewish. Don't you?" said Joan Fuster. It is not so easy to completely eradicate a cultural, social, human legacy. But it was almost done. The stigma and prohibitions derived from the expulsion decree of 1492 combined to erase the trace. Jewish life was foreign, a remote past. Over time, in any case, the legal and political conditions, the international context and mentalities changed, and little by little there was a public and organized Jewish presence again in Valencia and in the Valencia Country as a whole. A recognized and normalized presence. The history of this singular recovery has not been written. That is why the approach we offer in these pages is tentative, based on the sources and witnesses available.

[ES] La historia de los judíos valencianos en la edad mediana es el capítulo más estudiado de la presencia judía al País Valenciano por razones obvias. Es la etapa en la cual tuvieron una inserción social muy destacada y desarrollaron tareas, oficios e iniciativas de gran alcance. Posteriormente, sobrevino el eclipse. El asalto al call de Valencia el 1391, en primer término, y la expulsión del 1492. Un siglo y medio de actividad inquisitorial acabó con los restos dispersos de los judíos, a menudo conversos, que al final desaparecieron de la faz de la sociedad valenciana y se borraron de las conciencias. Pero no completamente. En las profundidades de la trama social pervivían imágenes, recuerdos, a menudo nada elaborados, restos de practicas antiguas. Una presencia escondida, una premonición en algunos casos —«Yo, me parece, soy judío. ¿Tú no?», dijo Joan Fuster. No es tan fácil extirpar del todo un legado cultural, social, humano. Pero casi se consiguió. El estigma y las interdicciones derivadas del decreto de expulsión del 1492 se combinaron para borrar el rastro. La vida judía era ajena, pasado remoto. Con el tiempo, de todas maneras, cambiaron las condiciones jurídicas y políticas, el contexto internacional y las mentalidades, y lentamente volvió a haber presencia judía pública y organizada en Valencia y al conjunto del País Valenciano. Una presencia reconocida y normalizada. La historia de esta singular recuperación no se ha escrito. Por eso la aproximación que ofrecemos en estas páginas es tentativa, a partir de las fuentes y los testimonios al alcance.