Integración de técnicas geomáticas y geofísicas para la modelización del Cenador de Carlos V en Sevilla

Abstract

[ES] El Cenador de Carlos V, ubicado en el Real Alcázar de Sevilla, es una construcción que data del siglo XVI cuya relevancia histórica, arquitectónica y patrimonial son inigualables. Este edificio renacentista no solo representa un hito arquitectónico de la época, sino también un testimonio vivo de la fusión cultural entre el Renacimiento europeo y las influencias mudéjares y góticas presentes en la región. Las técnicas geomáticas y geofísicas desempeñan un papel crucial en la conservación del Cenador de Carlos V. Estas herramientas nos permiten obtener información detallada sobre la estructura y el entorno del edificio, ayudando así a guiar las decisiones para su conservación y preservación. El uso de tecnologías como el Escáner Láser Terrestre, el Sistema de Navegación Satelital Global y el Ground Penetrating Radar (GPR) permite a los expertos realizar un análisis exhaustivo de la arquitectura del Cenador, identificar posibles daños o debilidades estructurales y evaluar el estado general de la construcción. Además, estas técnicas proporcionan información invaluable sobre el entorno geológico y arqueológico que rodea al Cenador, pueden revelar la presencia de restos arqueológicos enterrados cerca del edificio, así como mapear con precisión el terreno circundante y detectar posibles riesgos naturales, como la erosión del suelo o la presencia de humedad. Para poder gestionar de manera eficiente los recursos de los que disponemos, nacen las metodologías BIM (Modelado de Información del Edificio). Con ellas generamos reconstrucciones virtuales a partir de nubes de puntos, abarcando no solo el edificio sino también su subsuelo, sin que sea necesaria la participación de un experto permitiéndonos así la centralización de la información del proyecto, lo que facilitará a posteriori la cooperación entre arquitectos, arqueólogos, aparejadores y organismos públicos para llevar a cabo las intervenciones necesarias. Conseguimos así, un producto que es la difusión como realidad aumentada de apoyo a la visita o realidad virtual de forma online. En los últimos años, para la documentación, gestión y divulgación de los bienes culturales, la virtualización del patrimonio se ha convertido en un recurso fundamental. Se trata de tecnología no invasiva que además no exige una gran inversión económica y resulta atractiva al público por su carácter sensorial.

[EN] The Charles V Pavilion, located in the Real Alcazar of Seville, is a construction dating back to the 16th century whose historical, architectural, and heritage relevance are unparalleled. This Renaissance building not only represents an architectural landmark of the time but also a living testimony to the cultural fusion between the European Renaissance and the Mudéjar and Gothic influences present in the region. Geomatic and geophysical techniques play a crucial role in the conservation of the Charles V Pavilion. These tools allow us to obtain detailed information about the structure and surroundings of the building, thus helping to guide decisions for its conservation and preservation. The use of technologies such as Terrestrial Laser Scanner, Global Navigation Satellite System, and Ground Penetrating Radar (GPR) enables experts to conduct a comprehensive analysis of the Pavilion’s architecture, identify possible damages or structural weaknesses, and assess the overall condition of the construction. Furthermore, these techniques provide invaluable information about the geological and archaeological environment surrounding the Pavilion. They can reveal the presence of buried archaeological remains near the building as well as accurately map the surrounding terrain and detect potential natural risks, such as soil erosion or the presence of moisture. In order to efficiently manage the resources available to us, BIM methodologies (Building Information Modeling) are developed. With them, we generate virtual reconstructions from point clouds, encompassing not only the building but also its subsurface, without the need for expert intervention, thus allowing us to centralize project information, which will facilitate subsequent cooperation between architects, archaeologists, surveyors, and public bodies to carry out the necessary interventions. We thus achieve a product that is diffusion as augmented reality to support visits or virtual reality online. In recent years, for the documentation, management, and dissemination of cultural assets, heritage virtualization has become a fundamental resource. It is non-invasive technology that also does not require a large financial investment and is attractive to the public for its sensory nature.

[CA] El Cenador de Carlos V, situat al Reial Alcázar de Sevilla, és una construcció del segle XVI amb una rellevància històrica, arquitectònica i patrimonial sense igual. Aquest edifici renaixentista no solament representa un hito arquitectònic de l'època, sinó també un testimoni viu de la fusió cultural entre el Renaixement europeu i les influències mudèjars i gòtiques presents en la regió. Lestècniques geomàtiquesi geofísiques juguen un paper crucial en la conservació del Cenador de Carlos V. Aquestes eines ens permeten obtenir informació detallada sobre l'estructura i l'entorn de l'edifici, ajudant a guiar les decisions per a la seua conservació i preservació. L'ús de tecnologies com l'Escàner Làser Terrestre, el Sistema de Navegació Satel·lital Global i el Ground Penetrating Radar (GPR) permet als experts realitzar una anàlisi exhaustiva de l'arquitectura del Cenador, identificar possibles danys o debilitats estructurals i avaluar l'estat general de la construcció. A més, aquestes tècniques proporcionen informació valuosa sobre l'entorn geològic i arqueològic que envolta el Cenador, poden revelar la presència de restes arqueològiques enterrades prop de l'edifici així com mapejar amb precisió el terreny circumdant i detectar possibles riscos naturals, com l'erosió del sòl o la presència d'humitat. Per a poder gestionar de manera eficient elsrecursos dels quals disposem, naixen les metodologies BIM (Modelat d'Informació de l'Edifici). Amb elles generem reconstruccions virtuals a partir de núvols de punts, abraçant no solament l'edifici sinó també el seu subsòl, sense que siga necessària la intervenció d'un expert permetent-nos així la centralització de la informació del projecte, la qual cosa facilitarà després la cooperació entre arquitectes, arqueòlegs, aparelladors i organismes públics per a dur a terme les intervencions necessàries. Aconseguim així un producte que és la difusió com a realitat augmentada de suport a la visita o realitat virtual de forma online. En els últims anys, per a la documentació, gestió i divulgació dels béns culturals, la virtualització del patrimoni s'ha convertit en un recurs fonamental. Es tracta de tecnologia no invasiva que a més no exigeix una gran inversió econòmica i resulta atractiva al públic pel seu caràcter sensorial.