Alegoría y sabotaje: investigación artística sobre la acción y el movimiento que vincula la tradición con el presente

Abstract

[ES] El mito es un tipo de narración tradicional que ha sido empleada en todas las culturas desde hace milenios. Es un tipo de relato que, lejos de agotarse, siempre se reinventa y reinterpreta hacia delante. La metodología propuesta permite plantear interrogantes desde la práctica artística personal para, a continuación, deducir una serie de rasgos que hacen que el mito sea de interés para aquellas prácticas artísticas actuales que investigan acción y movimiento. Uno de los objetivos fundamentales de la tesis es comprobar si el mito es un tipo de narración que en el arte actual permite relacionar la tradición con el presente, es decir, vincular la cultura que hemos heredado con las problemáticas de hoy, con los miedos y vulnerabilidades de la sociedad, así como subrayar los cismas que hay que superar. Para entender cómo la mitología se inserta en el arte contemporáneo, la estructura del documento es conceptual, pues organiza tres categorías de la acción en tres tiempos metafóricos: relaciona la autorrepresentación con el pasado, la activación con el presente y la partitura escultórica con el futuro. En esta investigación teórico-práctica se analizan conceptos procedentes de la filosofía, la narratología, mitología, antropología o teoría feminista, y también obras de referentes artísticos. La observación de estas teorías y estrategias que se relacionan con la práctica artística personal, permiten extraer conclusiones. En definitiva, el presente estudio investiga autorrepresentación, activación y partitura escultórica como categorías que en el contexto del arte contemporáneo resignifican la capacidad emancipadora del mito con respecto al orden imperante.

[CA] El mite és un tipus de narració tradicional que ha sigut emprada en totes les cultures des de fa mil·lennis. És un tipus de relat que, lluny d'esgotar-se, sempre es reinventa i reinterpreta cap avant. La metodologia proposada permet plantejar interrogants des de la pràctica artística personal per a, a continuació, deduir una sèrie de trets que fan que el mite siga d'interès per a aquelles pràctiques artístiques actuals que investiguen acció i moviment. Un dels objectius fonamentals de la tesi és comprovar si el mite és un tipus de narració que en l'art actual permet relacionar la tradició amb el present, és a dir, vincular la cultura que hem heretat amb les problemàtiques d'avui, amb les pors i vulnerabilitats de la societat, així com subratllar els cismes que cal superar. Per a entendre com la mitologia s'insereix en l'art contemporani, l'estructura del document és conceptual, perquè organitza tres categories de l'acció en tres temps metafòrics: relaciona l'autorepresentació amb el passat, l'activació amb el present i la partitura escultòrica amb el futur. En aquesta investigació teoricopràctica s'analitzen conceptes procedents de la filosofia, la narratologia, mitologia, antropologia o teoria feminista, i també obres de referents artístics. L'observació d'aquestes teories i estratègies que es relacionen amb la pràctica artística personal, permeten extraure conclusions. En definitiva, el present estudi investiga autorepresentació, activació i partitura escultòrica com a categories que en el context de l'art contemporani resignifiquen la capacitat emancipadora del mite respecte a l'ordre imperant.

[EN] Myth is a type of traditional narrative that has been utilized in all cultures for millennia, always being reinvented and reinterpreted rather than exhausted. The proposed methodology enables us to pose questions arising from personal artistic practice and subsequently deduce a series of features that render myth relevant to contemporary artistic practices investigating action and movement. One of the fundamental objectives of the thesis is to verify if myth is a type of narrative that, in current art, allows us to relate tradition with the present; that is, to link the culture that we have inherited with today's problems, fears, and vulnerabilities of society, as well as to highlight the schisms that must be overcome. To understand how mythology is incorporated into contemporary art, the structure of the document is conceptual, organizing three categories of action across three metaphorical times: it relates self-representation to the past, activation to the present, and the sculptural score to the future. In this theoretical-practical research, concepts from philosophy, narratology, mythology, anthropology, or feminist theory are analyzed, along with works of artistic reference. Observing these theories and strategies related to personal artistic practice allows for drawing conclusions. In summary, the present study investigates self-representation, activation, and sculptural score as categories that, in the context of contemporary art, re-signify the emancipatory capacity of myth with respect to the prevailing order.