Olives "trencaes": Resiliencia des del limit rural

Abstract

[CA] Olives "trencaes": Resiliència des del limit rural, és un projecte teòric-pràctic que tracta d´explorar qüestions fonamentals en quant l´acotació de la nostra cosmovisió, específicament en quant a la contigüitat o segregació d´allò que podem anomenar com Naturalesa, entitat explorada des de diferents punts de la filosofia, la teologia o l'estètica. Partim del medi rural, que identifiquem com "espai liminal", últim límit possible, la frontera entre allò humà i allò salvatge que convergeix en forma de frontera conceptual. A través de la pintura, es rescaten elements simbòlics que representen les costums dels habitants d´aquest llindar, la tradició esdevé resilient davant les perilloses dinàmiques que involucren tècnica i pensament baix les concepcions productives actuals, sent les urbs industrialitzades representants d´aquesta esfera de la ciència i la màquina. Des d¿un anàlisi estètic, també abordem els trets del paisatge, en progressiva decadència vital, allò bell i allò sublim, però també allò sinistre que imbueix l'atmosfera de la despoblació i l´abandonament. A l´hora, l'analogia que suposa la pintura com a substància ens permet crear narratives agnòstiques sobre la manera que tenim de percebre e interpretar la realitat.

[EN] Split Olives: Resilience from the Rural Limit, is a theoretical-practical project that seeks to explore fundamental questions regarding the delineation of our worldview, specifically concerning the contiguity or segregation of what we can call Nature, an entity explored from different perspectives of philosophy, theology, or aesthetics.

We start from the rural environment, which we identify as a liminal space, the last possible boundary, the frontier between the human and the wild that converges in the form of a conceptual boundary. Through painting, symbolic elements representing the customs of the inhabitants of this threshold are rescued; tradition becomes resilient in the face of dangerous dynamics involving technique and thought under current productive conceptions, with industrialized cities being representatives of this sphere of science and the machine.

From an aesthetic analysis, we also address the features of the landscape, in progressive vital decay, the beautiful and the sublime, but also the sinister that imbues the atmosphere of depopulation and abandonment. At the same time, the analogy that painting as a substance supposes allows us to create agnostic narratives about the way we perceive and interpret reality.