La violencia sistémica en los tiempos del capitalismo emocional: el caso del artista contemporáneo

Abstract

[ES] Esta tesis analiza el tipo de violencia sistémica que el neoliberalismo implementa hoy en las relaciones sociales de producción posfordistas y que se extiende, más allá del ámbito laboral, a todos los ámbitos de la vida del individuo, poniendo el acento en los efectos psicológicos de esta violencia, interiorizada como optimización personal y libre autorrealización. A partir de aquí, indaga en la inserción del ecosistema del arte en esas nuevas relaciones de producción caracterizadas por el imperativo de creatividad y de autorrealización personal. La apropiación (por parte de la lógica mercantilista neoliberal) del concepto de creatividad propio de la tradición artística y sus consecuencias -la flexibilidad y la precariedad-, así como la manera como impactan en particular en la vida cotidiana del artista y en su producción, en medio de la instrumentalización del arte contemporáneo y de sus formas de legitimación por parte de un nuevo capitalismo emocional, constituyen el foco fundamental de la investigación. A modo de interpretación subjetiva del análisis llevado a cabo en esta investigación, se presenta una práctica artística propia que, bajo el título de Un ejercicio de violencia, se expuso en el IVAM entre octubre de 2021 y febrero de 2022.

[CA] Aquesta tesi analitza el tipus de violència sistèmica que el neoliberalisme implementa hui en les relacions socials de producció postfordistes i que s'estén, més enllà de l'àmbit laboral, a tots els àmbits de la vida de l'individu, posant l'accent en els efectes psicològics d'aquesta violència, interioritzada com a optimització personal i lliure autorealització. A partir d'ací, indaga en la inserció de l'ecosistema de l'art en eixes noves relacions de producció caracteritzades per l'imperatiu de creativitat i d'autorealització personal. L'apropiació (per part de la lògica mercantilista neoliberal) del concepte de creativitat propi de la tradició artística i les seues conseqüències -la flexibilitat i la precarietat-, així com la manera com impacten en particular en la vida quotidiana de l'artista i en la seua producció, enmig de la instrumentalització de l'art contemporani i de les seues formes de legitimació per part d'un nou capitalisme emocional, constitueixen el focus fonamental de la investigació. A mode d'interpretació subjectiva de l'anàlisi duta a terme en aquesta investigació, es presenta una pràctica artística pròpia que, sota el títol d'Un exercici de violència, es va exposar en l'IVAM entre octubre de 2021 i febrer de 2022.

[EN] This thesis analyses the type of systemic violence that neoliberalism implements today in post-Fordist social relations of production and that extends, beyond the labour sphere, to all areas of the individual's life, emphasizing the psychological effects of this violence, internalized as personal optimization and free self-realization. From here, he investigates the insertion of the art ecosystem in these new relations of production characterized by the imperative of creativity and personal selfrealization. The appropriation (by neoliberal mercantilist logic) of the concept of creativity inherent to the artistic tradition and its consequences -flexibility and precariousness- as well as the way in which they impact in particular on the artist's everyday life and production, amidst the instrumentalization of contemporary art and its forms of legitimization by a new emotional capitalism, constitute the fundamental focus of the research. By way of a subjective interpretation of the analysis carried out in this research, an artistic practice of my own is presented which, under the title Un ejercicio de violencia, was exhibited at IVAM between October 2021 and February 2022.