La performance como estrategia artivista para la inclusión de una perspectiva de género en las enseñanzas artísticas superiores de diseño

Abstract

[ES] La presente tesis doctoral desarrolla una experiencia educativa en el contexto de las enseñanzas artísticas superiores de grado en Diseño. El objetivo de la investigación es validar la hipótesis de que la inclusión de un enfoque feminista en estos estudios, y el empleo de la performance como estrategia pedagógica provocan en el alumnado una evolución personal hacia el ejercicio profesional del diseño con perspectiva de género. Para realizar un diagnóstico acertado, se ha revisado el currículum de estas enseñanzas en la Comunitat Valenciana y se ha comprobado la carencia de un enfoque de género en la enseñanza-aprendizaje de esta disciplina. Además, se ha examinado la literatura académica sobre el tema para articular una base teórica sólida sobre la que apoyar la praxis docente y artística. Así pues, mediante una metodología de investigación-acción educativa basada en las artes y una pedagogía feminista, se han llevado a cabo tres acciones. La primera, la implementación en la Escola d'Art i Superior de Disseny de València de una asignatura optativa con contenidos feministas, con la que impulsar una mejora educativa y dotar al alumnado de las competencias necesarias para diseñar con perspectiva de género. La segunda, la creación y el diseño en el aula de una performance para denunciar las violencias machistas, y la tercera, su realización en el espacio público, y su transformación en artivismo. Los resultados de esta investigación, presentados en esta tesis y recogidos en un audiovisual, respaldan la hipótesis de partida y demuestran que la metodología propuesta se revela efectiva para formar profesionales del sector capaces de asumir responsabilidades en cuestiones de género, diseñar desde otra mirada alejada del androcentrismo, cambiar el imaginario colectivo y construir una sociedad más justa y equitativa. También, ponen de manifiesto las posibilidades educativas de la performance y su capacidad para empoderar al alumnado y convertirlo en agente de cambio social. Las conclusiones resaltan que, pese al éxito de la experiencia, siguen existiendo impedimentos para implementar, de forma efectiva, una perspectiva feminista en las enseñanzas de diseño. También destacan que la creación y realización de acciones grupales artísticas aportan al alumnado un aprendizaje vivencial y situado en el que la fuerza de la colectividad funciona como poder transformador y como medio para reclamar una igualdad real en y desde la institución educativa.

[CA] La present tesi doctoral desenvolupa una experiència educativa al context dels ensenyaments artístics superiors de grau en Disseny. L'objectiu de la investigació és validar la hipòtesi que la inclusió d'un enfocament feminista en estos estudis, i l'ús de la performance com a estratègia pedagògica provoquen en l'alumnat una evolució personal cap a l'exercici professional del disseny amb perspectiva de gènere. Per fer un diagnòstic encertat, s'ha revisat el currículum d'estos ensenyaments en la Comunitat Valenciana i s'ha comprovat la manca d'un enfocament de gènere a l'ensenyament-aprenentatge d'esta disciplina. A més, s'ha examinat la literatura acadèmica sobre el tema per articular una base teòrica sòlida sobre la qual donar suport a la praxi docent i artística. Així doncs, mitjançant una metodologia d'investigació-acció educativa basada en les arts i una pedagogia feminista, s'han dut a terme tres accions. La primera, la implementació a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València d'una assignatura optativa amb continguts feministes, amb la qual impulsar una millora educativa i dotar l'alumnat de les competències necessàries per dissenyar amb perspectiva de gènere. La segona, la creació i el disseny a l'aula d'una performance per denunciar les violències masclistes, i la tercera, la seua realització a l'espai públic, i la seua transformació en artivisme. Els resultats d'esta investigació, presentats en esta tesi i recollits en un audiovisual, recolzen la hipòtesi de partida i demostren que la metodologia proposada es revela efectiva per formar professionals del sector capaços d'assumir responsabilitats en qüestions de gènere, dissenyar des d'una altra mirada allunyada de l'androcentrisme, canviar l'imaginari col·lectiu i construir una societat més justa i equitativa. També, posen de manifest les possibilitats educatives de la performance i la seua capacitat per empoderar l'alumnat i convertir-lo en agent de canvi social. Les conclusions ressalten que, malgrat l'èxit de l'experiència, continuen existint impediments per implementar, de manera efectiva, una perspectiva feminista als ensenyaments de disseny. També destaquen que la creació i realització d'accions grupals artístiques aporten a l'alumnat un aprenentatge vivencial i situat en el qual la força de la col·lectivitat funciona com a poder transformador i com mitjà amb què reclamar una igualtat real en i des de la institució educativa.

[EN] This doctoral thesis presents an educational experience in the context of artistic teaching in bachelor's degree programs in design. The objective of this study is to validate the hypothesis that the inclusion of a feminist approach in these programs and the use of performance as a pedagogical strategy spark a personal evolution in students toward the professional practice of design with a gender perspective. To make an accurate diagnosis, the curricula of these teachings in the Valencian Community have been reviewed and the lack of a gender approach in the teaching and learning of this discipline has been verified. In addition, the academic literature on the topic has been examined to articulate a solid theoretical basis on which to support teaching and artistic practices. Thus, through an educational action and research methodology based on the arts and a feminist pedagogy, three actions have been carried out. The first is the implementation at the Escola d'Art i Superior de Disseny de València of an optional course with feminist content to promote educational improvement and provide students with the necessary skills to design with a gender perspective. The second is the creation and design of a performance in the classroom to denounce sexist violence. The third is holding this performance in a public space, and its transformation into artivism. The results of this research are presented in this thesis and collected in audiovisual format. The results support the starting hypothesis and demonstrate that the proposed methodology is effective in training professionals in the sector who are capable of assuming responsibilities in gender issues, designing from a perspective that is removed from androcentrism, changing the collective imagination and building a more just and equitable society. They also highlight the educational possibilities of performance and its ability to empower students and turn them into agents of social change. The conclusions highlight that, despite the success of the experience, there are still hurdles to overcome in order to effectively implement a feminist perspective in teaching design. They also highlight that the creation and hosting of artistic group activities provide students with experiential, situated learning in which the strength of the collective functions as a transformative power and as a means to demand real equality both within and from the educational institution.