La obra de Togo Díaz. Innovación en edificios de viviendas en altura de ladrillo.

Abstract

[ES] El arquitecto argentino José Ignacio Togo Díaz dejó huella en el patrimonio de Córdoba, la ciudad que lo vio nacer y donde se consolidó como una referencia en muchos aspectos. No sólo redefinió el paisaje urbano, sino que dio forma a la identidad arquitectónica de la misma. Gracias a la colaboración del Archivo Togo Díaz, gestionado por la Universidad Blas Pascal desde 2015, se explora el legado del arquitecto, enfocándose en su visión innovadora de la edificación de viviendas en altura. Se analizan las etapas de su vida profesional, destacando su principio fundamental: las casas solo tienen sentido si se piensan para sus habitantes. Las casas que no están hechas a medida de sus habitantes no son casas, son esculturas. Además, se justificará la elección y empleo del ladrillo, no como un capricho, sino como una decisión profundamente realista que refleja el compromiso con la funcionalidad y el entorno que lo rodea.

[EN] The Argentine architect José Ignacio Togo Díaz left a lasting mark on the heritage of Córdoba, the city where he was born and where he became a reference in many aspects. He not only redefined the urban landscape but also shaped its architectural identity. Thanks to the collaboration of the Togo Díaz Archive, managed by Blas Pascal University since 2015, his legacy is being explored, focusing on his innovative vision of high-rise residential buildings.

The stages of his professional life are analyzed, highlighting his fundamental principle: Houses only make sense if they are designed for their inhabitants. Houses that are not tailored to their inhabitants are not houses, they are sculptures. Additionally, we will justify the choice and use of brick, not as a whim, but as a deeply realistic decision that reflects a commitment to func- tionality and the surrounding environment.

[CA] L'arquitecte argentí José Ignacio Togo Díaz va deixar empremta en el patrimoni de Còrdova, la ciutat que el va veure nàixer i on es va consolidar com una referència en molts aspectes. No sols va redefinir el paisatge urbà, sinó que va donar forma a la identitat arquitectònica de la mateixa. Gràcies a la col·laboració de l'arxiu Togo Díaz, gestionat per la Universitat Blas Pascal des de 2015, s'explora el llegat de l'arquitecte, enfocant-se en la seua visió innovadora de l'edificació d'habitatges en altura. S analitzen les etapes de la seua vida professional, destacant el seu principi fonamental: les cases només tenen sentit si es pensen per als seus habitants. Les cases que no estan fetes a mida dels seus habitants no són cases, són escultures. A més, es justificarà l'elecció i ús de la rajola, no com un capritx, sinó com una decisió profundament realista que reflectix el compromís amb la funcionalitat i l'entorn que l'envolta.