Desarrelament, arquitectura i societat. L'església de Pueblica de Campeán (Zamora)

Abstract

[EN] Due to the construction of the Ricobayo swamp (Zamora) at the end of the first third of the 20th century, the majority of the inhabitants of the confluence of the rivers Tera and Esla were forced to abandon their villages flooded by the waters. That energy infrastructure brought the prosperity, but also the most absolute uprooting. In order to accommodate the inhabitants without accommodation, only a new town was built in a neighbouring region: Pueblica de Campeán. The new village, determined by the material shortages of the post-Civil War period, was built in the strictest modesty between the end of the 1930s and the beginning of the 1940s. However, its church had to wait another decade, its architectural project being financed by the Ministry of Justice. In spite of the economic limitations and a population with a trans-terrestrial identity, the authorship of the church by the architect Luis Cubillo de Arteaga guaranteed very interesting results. We propose to analyse this building, a consequence of the uprooting and a reflection of the society that conceived it. A temple doubly characterised by the prestige of its designer, and the determinations of a battered economy and the identity in formation of its recipients.

[CA] A causa de la construcció de l embassament de Ricobayo (Zamora) a finals del primer terç del segle XX, la majoria dels pobladors de la confluència dels rius Tera i Esla es van veure abocats a abandonar les seues localitats negades per les aigües. Aquella infraestructura energètica va portar el progrés fruit de la producció hidroelèctrica, però també el desarrelament més absolut. Per acollir els veïns sense acomodament únicament es va construir, en una comarcalimítrofa, una localitat de nova planta: Pueblica de Campeán. El nou poble, determinat per les mancances materials de la postguerra civil, es va anar aixecant des de la més estricta modèstia entre finals dels anys 30 i començaments dels 40. Tot i això, la seva església va haver d esperar una dècada més, quedant finançat el seu projecte arquitectònic pel Ministeri de Justícia. Tot i les limitacions econòmiques i una població amb identitat transterrada, l autoria del temple a càrrec de l excel·lent arquitecte Luis Cubillo d Arteaga va garantir resultats arquitectònics molt interessants. Plantegem l anàlisi d aquest edifici, conseqüència del desarrelament i el reflex de la societat que el va gestar. Un temple doblement caracteritzat pel prestigi del seu projectista, i les determinacions d una economia malmesa i la identitat en formació dels seus destinataris.

[ES] Debido a la construcción del embalse de Ricobayo (Zamora) a finales del primer tercio del siglo XX, la mayoría los pobladores de la confluencia de los ríos Tera y Esla se vieron abocados a abandonar sus localidades anegadas por las aguas. Aquella infraestructura energética trajo el progreso fruto de la producción hidroeléctrica, pero también el desarraigo más absoluto. Para acoger a los vecinos sin acomodo únicamente se construyó, en una comarca limítrofe, una localidad de nueva planta: Pueblica de Campeán. El nuevo pueblo, determinado por las carencias materiales de la posguerra civil, fue levando desde la más estricta modestia entre finales de los años 30 y comienzos de los 40. Sin embargo, su iglesia hubo de esperar una década más, quedando financiado su proyecto arquitectónico por el Ministerio de Justicia. No obstante las limitaciones económicas y una población con identidad transterrada, la autoría del templo en el sobresaliente arquitecto Luis Cubillo de Arteaga garantizó resultados arquitectónicos muy interesantes. Planteamos el análisis de este edificio, consecuencia del desarraigo y reflejo de la sociedad que lo gestó. Un templo doblemente caracterizado por el prestigio de su proyectista, y las determinaciones de una economía maltrecha y la identidad en formación de sus destinatarios.