El color intertextual, activo y transversal en la ilustración de cuentos clásicos: una mirada artístico-práctica a Blancanieves y Alicia en el País de las Maravillas a lo largo de los siglos XIX y XX.

Abstract

[ES] El presente trabajo se enfoca en establecer la función del color desde sus relaciones, generadas dentro y fuera de la imagen junto con aquellas establecidas por el autor debido a sus propias conexiones, evidenciando no solo la importancia del contexto sino, del color como elemento intertextual, activo y transversal en la ilustración de cuentos clásicos, abordado desde un punto de vista artístico-práctico, donde se tiene en cuenta la visión centrada en el hacer del propio artista, y su relación con los elementos plásticos, la técnica y aquellos elementos contextuales e intertextuales que intervinieron en el momento de realizar la imagen. Se analizan estas relaciones desde las características plásticas y simbólicas del color por medio del estudio de las ilustraciones seleccionadas de este tipo de historias desde el siglo XIX hasta el siglo XX, evidenciando sus usos, asociaciones, estructuras y manejo de propiedades a través del tiempo, por medio de un análisis de 8 casos de ilustraciones de los cuentos de Blancanieves de los H. Grimm y Alicia en el País de las Maravillas de Lewis Carroll.

Para dicho análisis se tienen en cuenta diferentes manifestaciones de las ilustraciones a través de la historia: Ilustración para animación, concept art, carteles, libro ilustrado, novela gráfica, cine, y pinturas, entre otros. Se busca mostrar que el color a lo largo del tiempo (Siglo XIX y Siglo XX) en la mayoría de estas ilustraciones se aparta de la lectura meramente descriptiva, es decir, de una función mimética del color, para acercarse a una función interconectada, sémica-plástica donde la conexión de los valores estéticos, sémicos, simbólicos y expresivos del color actúan como un catalizador de significados profundos dentro de la imagen, evidenciando su importancia como medio narrativo de este tipo de ilustraciones, tal y como se plantea en Hernández (2020a). Este hecho posibilita que el color se convierta en un elemento esencial para el sentido de la imagen.

Se estableció una metodología exploratoria, hermenéutica crítica donde se observó y analizó el color dentro de estas imágenes estableciendo como se presenta la función del color desde sus relaciones plásticas, estéticas y sémicas, contemplando su contexto e intertexto. Determinando si ocurren cambios en el manejo de su función plástica y significante a lo largo de su devenir histórico, si se presentan o no cambios en su papel dentro de la imagen, por qué ocurren estos cambios, qué elementos intervienen, cómo se presentan y con qué se relacionan.

Finalmente, se plantea que el color en estas imágenes desempeña un papel activo, ya que su función y significado está condicionado a los cambios en sus elementos, conexiones y fin, estando además constantemente vinculado al contexto y relaciones intertextuales tanto dentro como fuera de la imagen. Esta continua interacción no solo implica cambios en la forma en que concebimos el color y su función, sino también en su impacto en la imagen. Desde una perspectiva artística y práctica, se sugiere que comprender la función del color en este tipo de ilustraciones requiere verlo como un subsistema de la imagen, siendo a su vez un sistema integrado en ella. Esto nos permite comprenderlo como una entidad completa, en armonía e interacción con los elementos que lo conforman, lo rodean y lo definen en la composición visual.

[CA] Aquest treball s'enfoca a establir la funció del color des de les seues relacions, generades dins i fora de la imatge juntament amb aquelles establides per l'autor a causa de les seues pròpies connexions, evidenciant no només la importància del context, sinó també del color com a element intertextual, actiu i transversal en la il·lustració de contes clàssics. S'aborda des d'un punt de vista artisticopràctic, tenint en compte la visió centrada en l'artista mateix i la seua relació amb els elements plàstics, la tècnica i els elements contextuals intertextuals que van intervenir en el moment de crear la imatge.

S'analitzen aquestes relacions des de les característiques plàstiques i simbòliques del color per mitjà de l'estudi de les il·lustracions seleccionades d'aquest tipus d'històries, des del segle XIX fins al segle XX, evidenciant-ne els usos, les associacions, les estructures i el maneig de propietats a través del temps, mitjançant una anàlisi de 8 casos d'il·lustracions dels contes de Blancaneu dels germans Grimm i Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll.

Per a aquesta anàlisi es tenen en compte diferents manifestacions de les il·lustracions a través de la història: il·lustració per a animació, concept art, cartells, llibre il·lustrat, novel·la gràfica, cinema i pintures, entre d'altres. Es busca mostrar que el color, al llarg del temps (segles XIX i XX), en la majoria d'aquestes il·lustracions, s'aparta de la lectura merament descriptiva, és a dir, d'una funció mimètica del color, per acostar-se a una funció interconnectada, sèmica plàstica, on la connexió dels valors estètics, sèmics, simbòlics i expressius del color actuen com un catalitzador de significats profunds dins de la imatge, evidenciant la seua importància com a mitjà narratiu d'aquest tipus d'il·lustracions, tal com es planteja en Hernández (2020a). Aquest fet possibilita que el color es convertisca en un element essencial per al sentit de la imatge.

Es va establir una metodologia exploratòria, hermenèutica crítica on es va observar i analitzar el color dins d'aquestes imatges, establint com es presenta la funció del color des de les relacions plàstiques, estètiques i sèmiques, contemplant el seu context i intertext. S'ha determinat si ocorren canvis en el maneig de la seua funció plàstica i significant al llarg del seu esdevenir històric, si es presenten o no canvis en el seu paper dins de la imatge, per què ocorren aquests canvis, quins elements hi intervenen, com es presenten i amb què es relacionen.

Finalment, es planteja que el color en aquestes imatges exerceix un paper actiu, ja que la seua funció i significat estan condicionats pels canvis en els seus elements, connexions i fi, estant a més constantment vinculat al context i les relacions intertextuals tant dins com fora de la imatge. Aquesta contínua interacció no només implica canvis en la manera com concebem el color i la seua funció, sinó també en el seu impacte en la imatge. Des d'una perspectiva artística i pràctica, se suggereix que comprendre la funció del color en aquest tipus d'il·lustracions requereix veure'l com un subsistema de la imatge, i alhora com un sistema integrat en aquesta. Això ens permet comprendre'l com una entitat completa, en harmonia i interacció amb els elements que el conformen, l'envolten i el defineixen en la composició visual.

[EN] The present work focuses on establishing the function of color from its relationships, generated inside and outside the image together with those established by the author due to his own connections, evidencing not only the importance of the context but also the importance of color as an intertextual element, It is approached from an artistic-practical point of view, where the vision centered on the artist's own work is taken into account, and its relationship with the plastic elements, the technique and those contextual and intertextual elements that intervened at the moment of making the image. These relationships are analyzed from the plastic and symbolic characteristics of color through the study of selected illustrations of this type of stories from the nineteenth century to the twentieth century, evidencing their uses, associations, structures and management of properties over time, through an analysis of 8 cases of illustrations of the stories of Snow White by H.Grimm and Alice in Wonderland by Lewis Carroll.

For such analysis different manifestations of illustrations throughout history are taken into account: Illustration for animation, concept art, posters, illustrated book, graphic novel, cinema, and paintings, among others. The aim is to show that color throughout time (19th and 20th century) in most of these illustrations moves away from a merely descriptive reading, that is, from a mimetic function of color, to an interconnected function, semantic-plastic function where the connection of the aesthetic, semantic, symbolic and expressive values of color act as a catalyst of deep meanings within the image, evidencing its importance as a narrative medium of this type of illustrations, as stated in Hernández (2020a). This fact makes it possible for color to become an essential element for the meaning of the image.

An exploratory, critical hermeneutic methodology was established where color was observed and analyzed within these images, establishing how the function of color is presented from its plastic, aesthetic and semantic relations, contemplating its context and intertext. Determining if changes occur in the handling of its plastic and significant function throughout its historical development, if changes occur or not in its role within the image, why these changes occur, what elements intervene, how they are presented and what they are related to.

Finally, it is proposed that color in these images plays an active role, since its function and meaning is conditioned to changes in its elements, connections and purpose, being also constantly linked to the context and intertextual relationships both inside and outside the image. This continuous interaction not only implies changes in the way we conceive color and its function, but also in its impact on the image. From an artistic and practical perspective, it is suggested that understanding the function of color in this type of illustrations requires seeing it as a subsystem of the image, being at the same time an integrated system in it. This allows us to understand it as a complete entity, in harmony and interaction with the elements that conform it, surround it and define it in the visual composition.