Fotogrametría Multi-Imagen y Desarrollo Gráfico: Optimización de Procesos Aplicados a la Documentación, Conservación y Difusión del Patrimonio.

[ES] La presente tesis doctoral es un trabajo de investigación que tiene por objetivo establecer una serie de recomendaciones y pautas para optimizar el proceso de levantamiento mediante fotogrametría multi-imagen de elementos arquitectónicos y arqueológicos pertenecientes al patrimonio cultural. Con este propósito, se evalúan todas las fases del flujo de trabajo, así como, los sistemas alternativos y complementarios. Este objetivo se fija a través de la necesidad detectada tras la realización de múltiples proyectos de levantamiento en los que se observan determinados patrones, casuísticas y dificultades a la hora de desarrollar el proceso completo para la obtención de una documentación técnica de adecuada calidad, considerando la relevancia que se les atribuye a los bienes patrimoniales, puesto que, el patrimonio cultural se ha entendido ya desde inicios del renacimiento como aquellos elementos que conforman y definen la identidad de una sociedad, y por tanto la importancia de una conveniente documentación del mismo para su correcto análisis, interpretación y conservación cobra especial relevancia. En este sentido, la evolución y avance tecnológico en las últimas décadas ha proporcionado a los técnicos y profesionales de la arquitectura y la arqueología herramientas que facilitan la recopilación de datos y el análisis de los mismos y que permiten la posibilidad de crear reproducciones virtuales tridimensionales de entornos, elementos arquitectónicos u objetos, con apariencia hiperrealista y alta precisión métrica y geométrica. En esta investigación se lleva a cabo una evaluación de las herramientas y los procesos asociados a las técnicas, con el propósito de identificar el procedimiento óptimo para el desarrollo de levantamientos según las características del bien patrimonial a documentar, buscando aportar un esquema de procedimientos que facilite a profesionales e investigadores el desarrollo de la planificación y el flujo de trabajo en la ejecución del levantamiento buscando la economía de medios, sin reducir la calidad y rigor del resultado. La experimentación está vehiculada por los trabajos desarrollados en las distintas experiencias incluidas en la misma. Se seleccionan seis casos de estudio, identificados según su escala con el propósito de ofrecer un resultado de comparación objetiva. En escala de conjunto monumental, áreas arqueológicas: el Castillo de Mauz, en Sueras (Castellón) y el Castillo de Alcudia de Veo, en Alcudia de Veo (Castellón). En escala arquitectónica, el edificio: Palau dels Barons d'Aguiló, en Petrés (València) y la Torre de Carabona, en Burriana (Castellón). En escala de detalle, el elemento arquitectónico: dos fragmentos de Restos de "la tortada de Goerlich", antigua plaza del Ayuntamiento de València, la Fuente del Mercado de las Flores y un Capitel de columna, en Valencia (Valencia). De los seis casos de estudio se realiza el análisis completo de todas las fases que comprenden el flujo de trabajo: toma de datos, construcción del modelo digital 3D y desarrollo gráfico. A partir de este análisis se lleva a cabo una comparación transversal de forma objetiva de la que se extraen las mejores opciones y alternativas recomendables para definir el planteamiento y la ejecución de un proyecto de levantamiento enfocado a la documentación del patrimonio cultural. El propósito final, busca que la generación de herramientas para la conservación y difusión del patrimonio sea una tarea asequible facilitando las propuestas de accesibilidad y puesta en valor.

[CA] La present tesi doctoral és un treball d'investigació que té per objectiu establir una sèrie de recomanacions i pautes per a optimitzar el procés d'alçament mitjançant fotogrametria multi-imatge d'elements arquitectònics i arqueològics pertanyents al patrimoni cultural. Amb este propòsit, s'avaluen totes les fases del flux de treball, així com, els sistemes alternatius i complementaris. Este objectiu es fixa a través de la necessitat detectada després de la realització de múltiples projectes d'alçament en els quals s'observen determinats patrons, casuístiques i dificultats a l'hora de desenvolupar el procés complet per a l'obtenció d'una documentació tècnica d'adequada qualitat, considerant la rellevància que se'ls atribuïx als béns patrimonials, ja que, el patrimoni cultural s'ha entés ja des d'inicis del renaixement com aquells elements que conformen i definixen la identitat d'una societat, i per tant la importància d'una convenient documentació del mateix per a la seua correcta anàlisi, interpretació i conservació cobra especial rellevància. En este sentit, l'evolució i avanç tecnològic en les últimes dècades ha proporcionat als tècnics i professionals de l'arquitectura i l'arqueologia ferramentes que faciliten la recopilació de dades i l'anàlisi dels mateixos i que permeten la possibilitat de crear reproduccions virtuals tridimensionals d'entorns, elements arquitectònics o objectes, amb aparença hiperrealista i alta precisió mètrica i geomètrica. En esta investigació es duu a terme una avaluació de les ferramentes i els processos associats a les tècniques, amb el propòsit d'identificar el procediment òptim per al desenvolupament d'alçaments segons les característiques del bé patrimonial a documentar, buscant aportar un esquema de procediments que facilite a professionals i investigadors el desenrotllament de la planificació i el flux de treball en l'execució de l'alçament buscant l'economia de mitjans, sense reduir la qualitat i rigor del resultat. L'experimentació està vehiculada pels treballs desenrotllats en les diferents experiències incloses en esta. Se seleccionen sis casos d'estudi, identificats segons la seua escala amb el propòsit d'oferir un resultat de comparació objectiva. En escala de conjunt monumental, àrees arqueològiques: el Castell de Mauz, a Suera (Castelló) i el Castell d'Alcudia de Veo, a Alcudia de Veo (Castelló). En escala arquitectònica, l'edifici: Palau dels Barons d'Aguiló, a Petrés (València) i la Torre de Carabona, a Borriana (Castelló). En escala de detall, l'element arquitectònic: dos fragments de Restes de "la tortada de Goerlich", antiga plaça de l'Ajuntament de València, la Font del Mercat de les Flors i un Capitell de columna, a València (València). Dels sis casos d'estudi es realitza l'anàlisi complet de totes les fases que comprenen el flux de treball: presa de dades, construcció del model digital 3D i desenrotllament gràfic. A partir d'esta anàlisi es duu a terme una comparació transversal de manera objectiva de la qual s'extrauen les millors opcions i alternatives recomanables per a definir el plantejament i l'execució d'un projecte d'alçament enfocat a la documentació del patrimoni cultural. El propòsit final, busca que la generació de ferramentes per a la conservació i difusió del patrimoni siga una tasca assequible facilitant les propostes d'accessibilitat i posada en valor.

[EN] The present doctoral thesis is a research work aimed at establishing a series of recommendations and guidelines to optimize the process of multi-image photogrammetry for the surveying of architectural and archaeological elements belonging to cultural heritage. To this end, all phases of the workflow are evaluated, as well as alternative and complementary systems. This objective is set in response to the need identified after carrying out multiple surveying projects, where certain patterns, cases, and difficulties were observed in developing the complete process to obtain technical documentation of adequate quality. Considering the importance attributed to heritage assets, since cultural heritage has been understood since the Renaissance as those elements that shape and define the identity of a society, the importance of proper documentation for its correct analysis, interpretation, and conservation becomes especially relevant. In this regard, technological evolution and advancement in recent decades have provided architects and archaeologists with tools that facilitate data collection and analysis, allowing the creation of three-dimensional virtual reproductions of environments, architectural elements, or objects with hyper-realistic appearance and high metric and geometric precision. This research evaluates the tools and processes associated with these techniques to identify the optimal procedure for developing surveys according to the characteristics of the heritage asset to be documented. The aim is to provide a procedural framework that facilitates professionals and researchers in planning and workflow development during the survey execution, seeking cost-effectiveness without compromising the quality and rigor of the results. The experimentation is driven by the work developed in the various experiences included in the study. Six case studies are selected, identified according to their scale to offer an objective comparison result. On a monumental scale, archaeological areas: the Castle of Mauz in Sueras (Castellón) and the Castle of Alcudia de Veo in Alcudia de Veo (Castellón). On an architectural scale, the building: Palau dels Barons d'Aguiló in Petrés (València) and the Torre de Carabona in Burriana (Castellón). On a detailed scale, the architectural element: two fragments of the remains of "la tortada de Goerlich," the former Town Hall Square of Valencia, the Fountain of the Flower Market, and a column capital, in Valencia (Valencia). For the six case studies, a complete analysis of all phases comprising the workflow is conducted: data collection, construction of the 3D digital model, and graphic development. From this analysis, an objective cross-comparison is carried out, from which the best options and recommended alternatives are extracted to define the approach and execution of a survey project focused on cultural heritage documentation. The ultimate goal is to make the generation of tools for heritage conservation and dissemination an accessible task, facilitating proposals for accessibility and enhancement.