The prophecies in selections of Harold Pinter's poetry about War: A Postcolonial Perspective

[ES] Esta tesis investiga la dimensión profética de la poesía antibélica de Harold Pinter, centrándose en cómo sus poemas anticipan y critican las consecuencias de la invasión de Irak de 2003. La pregunta central de investigación explora: ¿Cuáles son las profecías en la poesía de Pinter sobre los resultados de las guerras, particularmente en relación con Irak? Para abordar esto, este estudio combina un análisis textual minucioso con un cuestionario de respuesta del lector realizado entre el pueblo iraquí. La tesis utiliza un enfoque poscolonial, apoyándose en las ideas de Edward W. Said, Homi K. Bhabha y Gayatri C. Spivak para analizar la crítica poética de Pinter sobre la violencia del imperialismo, la hipocresía de Occidente y el control poscolonial. Las las estrategias temáticas y retóricas en los poemas antibélicos de Pinter. La tesis presenta un análisis exhaustivo en todos los capítulos. Se abordan los aspectos morales, políticos, estéticos, económicos, sociales y humanísticos de los poemas antibélicos de Pinter, situando su poesía dentro de una tradición más amplia de literatura profética. A través de un análisis literario cualitativo y una encuesta cuantitativa a 115 profesores iraquíes de habla inglesa, la tesis examina la recepción de los poemas antibélicos de Pinter entre los lectores que han vivido la guerra y sus consecuencias. El estudio concluye que los poemas antibélicos de Pinter funcionan como textos proféticos: anticiparon la catástrofe humanitaria, la fragmentación sectaria y el caos político y de seguridad que siguió a la invasión de Irak. Sus advertencias, imbuidas de un lenguaje irónico, satírico y emotivo, se ven validadas tanto por las consecuencias de la invasión de Irak como por las perspectivas de la teoría poscolonial. La poesía de Pinter emerge no solo como disidencia artística, sino como una forma políticamente comprometida de profecía literaria arraigada en la urgencia ética y la solidaridad global.

[CA] Aquesta tesi investiga la dimensió profètica de la poesia contra la guerra de Harold Pinter, centrant-se en com els seus poemes anticipen i critiquen les conseqüències de la invasió de l'Iraq el 2003. La pregunta central de recerca explora: Quines són les profecies de la poesia de Pinter sobre els resultats de les guerres, especialment en relació amb l'Iraq? Per solucionar-ho, aquest estudi combina una anàlisi textual propera amb un qüestionari de resposta del lector realitzat entre els iraquians. La tesi depèn d'un marc postcolonial, basant-se en les teories d'Edward W. Said, Homi K. Bhabha i Gayatri C. Spivak per interpretar la crítica poètica de Pinter a la violència imperial, la hipocresia occidental i la dominació postcolonial. Les eines conceptuals del postcolonialisme, com la representació orientalista, la identitat, el desplaçament, la hibridació i el silenciament subaltern, s'utilitzen per explorar les estratègies temàtiques i retòriques en els poemes contra la guerra de Pinter. La tesi presenta una anàlisi exhaustiva de tots els capítols. Es relaciona amb els aspectes morals, polítics, estètics, econòmics, socials i humanístics dels poemes contra la guerra de Pinter, situant la seva poesia dins d'una tradició més àmplia de la literatura profètica. Mitjançant tant una anàlisi literària qualitativa com una enquesta quantitativa de 115 personal iraquià en llengua anglesa, la tesi examina la recepció dels poemes contra la guerra de Pinter entre els lectors que han viscut la guerra i les seves conseqüències. L'estudi conclou que els poemes contra la guerra de Pinter funcionen com a textos profètics: anticipaven la catàstrofe humanitària, la fragmentació sectària i el caos polític i de seguretat que van seguir la invasió de l'Iraq. Les seves advertències, incrustades en un llenguatge irònic, satíric i carregat d'emocions, estan validades tant per les conseqüències de la invasió de l'Iraq com per les perspectives de la teoria postcolonial. La poesia de Pinter emergeix no només com a dissidència artística, sinó com una forma políticament compromesa de profecia literària arrelada en la urgència ètica i la solidaritat global.

[EN] This dissertation investigates the prophetic dimension of Harold Pinter's anti-war poetry, focusing on how his poems anticipate and critique the consequences of the 2003 invasion of Iraq. The central research question explores: What are the prophecies in Pinter's poetry about the results of wars, particularly in relation to Iraq? To address this, this study combines close textual analysis with a reader-response questionnaire conducted among Iraqi people. The thesis depends on a postcolonial framework, drawing on the theories of Edward W. Said, Homi K. Bhabha, and Gayatri C. Spivak to interpret Pinter's poetic critique of imperial violence, Western hypocrisy, and postcolonial domination. The conceptual tools of postcolonialism, such as Orientalist representation, identity, displacement, hybridity, and subaltern silencing, are used to explore the thematic and rhetorical strategies in anti-war poems of Pinter. The dissertation presents a comprehensive analysis across all chapters. It engages with the moral, political, aesthetic, economic, social, and humanistic aspects of Pinter's anti-war poems, situating his poetry within a wider tradition of prophetic literature. Through both qualitative literary analysis and a quantitative survey of 115 Iraqi English language staff, the thesis examines the reception of Pinter's anti-war poems among readers who have lived through the war and its consequences. The study concludes that Pinter's anti-war poems function as prophetic texts: they anticipated the humanitarian catastrophe, sectarian fragmentation, and political and security chaos that followed the Iraq invasion. His warnings, embedded in ironic, satirical, and emotionally charged language, are validated both by the consequences of the Iraq invasion and by the perspectives of postcolonial theory. Pinter's poetry emerges not only as artistic dissent but as a politically engaged form of literary prophecy rooted in ethical urgency and global solidarity.