Identificación de variables clave, facilitadores y barreras en el proceso de generación de nuevas empresas a partir del conocimiento

[ES] Esta tesis doctoral analiza la relación entre el conocimiento y el emprendimiento, centrándose en cómo el acceso, uso y transferencia del conocimiento afectan la creación y el desarrollo de nuevas empresas. La investigación se basa en un enfoque cualitativo y comparativo, examinando el fenómeno en dos contextos distintos: España y Ecuador. A lo largo del estudio, se exploran factores clave como la formación académica, la experiencia laboral y la capacidad de innovación de los emprendedores. Uno de los principales hallazgos de la investigación es la importancia del conocimiento previo en la identificación de oportunidades emprendedoras. Se demuestra que los emprendedores con experiencia en sectores específicos tienen una ventaja competitiva al reconocer oportunidades y desarrollar modelos de negocio viables. Asimismo, se destaca el papel de las redes de contacto y la transferencia de conocimiento entre actores del ecosistema emprendedor, lo que facilita la generación de nuevas iniciativas empresariales. El estudio también señala diferencias significativas entre los emprendedores en España y Ecuador. Mientras que en España existe una mayor institucionalización del emprendimiento, con acceso a recursos financieros y apoyo gubernamental, en Ecuador los emprendedores dependen más de sus redes personales y del aprendizaje informal. Estas diferencias evidencian la influencia del contexto socioeconómico en las estrategias y resultados de los emprendedores. A nivel teórico, la investigación aporta una visión integrada del emprendimiento basado en el conocimiento, combinando perspectivas de la teoría del "spillover" del conocimiento, el capital humano y el aprendizaje organizacional. En términos prácticos, los hallazgos tienen implicaciones para el diseño de políticas públicas y programas de formación que fomenten el emprendimiento innovador. En conclusión, esta tesis demuestra que el conocimiento es un factor clave en el éxito emprendedor, no solo en términos de habilidades y experiencia individual, sino también en su interconexión con el ecosistema emprendedor. La transferencia de conocimiento y la colaboración entre actores del sistema pueden potenciar la capacidad innovadora y el crecimiento empresarial.

[CA] Aquesta tesi doctoral analitza la relació entre el coneixement i l'emprenedoria, centrant-se en com l'accés, l'ús i la transferència del coneixement influeixen en la creació i desenvolupament de noves empreses. La investigació es basa en un enfocament qualitatiu i comparatiu, estudiant el fenomen en dos contextos diferents: Espanya i l'Equador. Al llarg de l'estudi, s'exploren factors clau com la formació acadèmica, l'experiència laboral i la capacitat d'innovació dels emprenedors. Un dels principals descobriments de la investigació és la importància del coneixement previ en la identificació d'oportunitats emprenedores. Es demostra que els emprenedors amb experiència en sectors específics tenen un avantatge competitiu a l'hora de reconéixer oportunitats i desenvolupar models de negoci viables. Així mateix, es destaca el paper de les xarxes de contacte i la transferència de coneixement entre els diferents actors de l'ecosistema emprenedor, fet que facilita la generació de noves iniciatives empresarials. L'estudi també assenyala diferències significatives entre els emprenedors d'Espanya i l'Equador. Mentre que a Espanya hi ha una major institucionalització de l'emprenedoria, amb accés a recursos financers i suport governamental, a l'Equador els emprenedors depenen més de les seues xarxes personals i de l'aprenentatge informal. Aquestes diferències evidencien la influència del context socioeconòmic en les estratègies i resultats dels emprenedors. A nivell teòric, la investigació aporta una visió integrada de l'emprenedoria basada en el coneixement, combinant perspectives de la teoria del "spillover" del coneixement, el capital humà i l'aprenentatge organitzacional. En termes pràctics, els resultats tenen implicacions per al disseny de polítiques públiques i programes de formació que fomenten l'emprenedoria innovadora. En conclusió, aquesta tesi demostra que el coneixement és un factor clau en l'èxit emprenedor, no sols en termes d'habilitats i experiència individual, sinó també en la seua interconnexió amb l'ecosistema emprenedor. La transferència de coneixement i la col·laboració entre actors del sistema poden potenciar la capacitat innovadora i el creixement empresarial.

[EN] This doctoral thesis examines the relationship between knowledge and entrepreneurship, focusing on how access to, use of, and transfer of knowledge influence the creation and development of new businesses. The research adopts a qualitative and comparative approach, analyzing the phenomenon in two distinct contexts: Spain and Ecuador. Throughout the study, key factors such as academic training, work experience, and entrepreneurs' innovation capacity are explored. One of the main findings of the research is the crucial role of prior knowledge in identifying entrepreneurial opportunities. The study shows that entrepreneurs with experience in specific industries have a competitive advantage in recognizing opportunities and developing viable business models. Additionally, it highlights the importance of networking and knowledge transfer among actors within the entrepreneurial ecosystem, facilitating the creation of new business initiatives. The study also identifies significant differences between entrepreneurs in Spain and Ecuador. While entrepreneurship in Spain is more institutionalized, with access to financial resources and government support, Ecuadorian entrepreneurs rely more on personal networks and informal learning. These differences reflect the influence of socio-economic context on entrepreneurial strategies and outcomes. At a theoretical level, the research provides an integrated view of knowledge-based entrepreneurship by combining perspectives from knowledge spillover theory, human capital theory, and organizational learning. In practical terms, the findings have implications for the design of public policies and training programs aimed at fostering innovative entrepreneurship. In conclusion, this thesis demonstrates that knowledge is a key factor in entrepreneurial success, not only in terms of individual skills and experience but also in its connection to the broader entrepreneurial ecosystem. Knowledge transfer and collaboration among ecosystem actors can enhance innovation capacity and business growth.