Estética de la aproximación. Investigación artística para una ontología corporal

[ES] La presente tesis doctoral es el resultado de una investigación artística en torno a la estética de la aproximación. Este término pretende ser útil para la comprensión y expansión del sentido de aquellas prácticas -artísticas, educativas y sociales- que se aproximan a la realidad y son aproximadas; que nacen del contacto con realidades prácticas¿aceptando la falibilidad y provisionalidad de su acercamiento. Partiendo de este doble sentido, se elabora un marco conceptual que acoge lo difuso, lo poroso, lo móvil, lo precario y lo vulnerable; y lo hace a partir de la implicación, la crítica propositiva y el reconocimiento. Por sus lenguajes, métodos y referencias, esta investigación cualitativa está dentro del paradigma sociocrítico y se ha realizado con una perspectiva sociológica y feminista. La forma de hacer imbrica la acción mínima, el análisis de obra, la mediación, la docencia, la escritura poética, así como la lectura y escritura de ensayos. La estética de la aproximación surge para tratar aquellas experiencias sensibles que se producen desde y para la resistencia y la transformación de la realidad. Concretamente, para movilizar, desde las disciplinas mencionadas, la ontología corporal. Es decir, para promover una concepción del ser ligada al cuerpo, la relación y el afecto a través de la creación artística. Cuerpo, relación y afecto son los tres ejes que vertebran el trabajo. Se encuentran en el análisis de los términos precariedad y vulnerabilidad, que contextualizan, sitúan la tesis y dan paso al de condición y ontología corporal. A su vez articulan las estrategias en las que se encuentra la estética de la aproximación, sirviendo como base para indagar sobre la performatividad del gesto, la aparición y la ocultación, la ética postural, el cuerpo continuado, el contacto y lo amistoso.

[CA] La present tesi doctoral és el resultat d'una investigació artística entorn de l'estètica de l'aproximació. Este terme pretén ser útil per a la comprensió i expansió del sentit d'aquelles pràctiques -artístiques, educatives i socials- que s'aproximen a la realitat i són aproximades; que naixen del contacte amb realitats pràctiques acceptant la fal·libilitat i provisionalitat del seu acostament. Partint d'aquest doble sentit, s'elabora un marc conceptual que acull el difús, el porós, el mòbil, el precari i el vulnerable; i ho fa a partir de la implicació, la crítica propositiva i el reconeixement. Pels seus llenguatges, mètodes i referències, esta investigació qualitativa està dins del paradigma sociocrític i s'ha realitzat amb una perspectiva sociològica i feminista. La manera de fer imbrica l'acció mínima, l'anàlisi d'obra, la mediació, la docència, l'escriptura poètica, així com la lectura i escriptura d'assajos. L'estètica de l'aproximació sorgix per a tractar aquelles experiències sensibles que es produïxen des d'i per a la resistència i la transformació de la realitat. Concretament, per a mobilitzar, des de les disciplines esmentades, l'ontologia corporal. És a dir, per a promoure una concepció del ser lligada al cos, la relació i l'afecte a través de la creació artística. Cos, relació i afecte són els tres eixos que vertebren el treball. Es troben en l'anàlisi dels termes precarietat i vulnerabilitat, que contextualitzen, situen la tesi i donen pas al de condició i ontologia corporal. Al seu torn articulen les estratègies en les quals es troba l'estètica de l'aproximació, servint com a base per a indagar sobre la performativitat del gest, l'aparició i l'ocultació, l'ètica postural, el cos continuat, el contacte i l'amistós.

[EN] This doctoral thesis is the result of artistic research into the aesthetics of approximation. This term aims to be useful for the understanding and expansion of the meaning of those practices -artistic, educational and social- that approach reality and are approximate; that are born from contact with practical realities, accepting the fallibility and provisionality of their approach. Based on this double meaning, a conceptual framework is elaborated that embraces the diffuse, the porous, the mobile, the precarious and the vulnerable; and it does so on the basis of implication, propositional criticism and recognition. Through its languages, methods and references, this qualitative research falls within the socio-critical paradigm and has been carried out with a sociological and feminist perspective. The way of doing imbricates minimal action, work analysis, mediation, teaching, poetic writing, as well as reading and writing essays. The aesthetics of approximation arises to deal with those sensitive experiences that are produced from and for the resistance and transformation of reality. Specifically, to mobilise, from the aforementioned disciplines, the ontology of the body. That is to say, to promote a conception of being linked to the body, relationship and affection through artistic creation. Body, relationship and affect are the three axes that form the backbone of the work. They are found in the analysis of the terms precariousness and vulnerability, which contextualise and situate the thesis and give way to the condition and ontology of the body. In turn, they articulate the strategies in which the aesthetics of the approach is found, serving as a basis for investigating the performativity of gesture, appearance and concealment, postural ethics, the continuous body, contact and friendliness.