The settlements of the P Line. From the design view to heritage value
Fecha
Directores
Editores
Otras autorías
Unidades organizativas
Handle
Cita bibliográfica
Titulación
Resumen
[CA] L Organització Defensiva dels Pirineus, coneguda com a Línia P, és la major fortifi cació territorial construïda a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Per tal de contenir qualsevol possible incursió militar internacional, es van cridar a construir entre 1945 i 1955 i al llarg de tota la serralada prop de la meitat dels gairebé 10.000 assentaments previstos de diferents mides i tipologies funcionals. Sense arribar a entrar mai en ús pel canvi produït en les relacions geopolítiques del règim de Franco, constitueixen un extraordinari llegat de la memòria històrica de l Espanya del segle XX i d un patrimoni construït d innegable valor arquitectònic i paisatgístic. Sobre la base d un inèdit projecte documental fotogràfi c centrat a inventariar els prop de 200 búnquers existents en el Sector 23 de la Línia P (situat a la Comarca de l Alt Gàllego de la província d Osca), aquest article té com a objecte desbrossar els valors arquitectònics (espacials, constructius, formals i funcionals) i paisatgístics d aquestes obres disperses en el territori i establir l interès patrimonial d aquesta infraestructura defensiva que a penes ha començat a ser avaluada críticament en tot el seu abast.
[ES] La Organización Defensiva de los Pirineos, conocida como Línea P, es la mayor fortificación territorial construida en Europa tras la Segunda Guerra Mundial. Con el fin de contener cualquier posible incursión militar internacional, se llagaron a construir entre 1945 y 1955 y a lo largo de toda la cordillera cerca de la mitad de los casi 10.000 asentamientos previstos de distintos tamaños y tipologías funcionales. Sin llegar a entrar nunca en uso por el cambio producido en las relaciones geopolíticas del régimen de Franco, constituyen un extraordinario legado de la memoria histórica de la España del siglo XX y de un patrimonio construido de innegable valor arquitectónico y paisajístico. Sobre la base de un inédito proyecto documental fotográfico centrado en inventariar los cerca de 200 búnkeres existentes en el Sector 23 de la Línea P (situado en la Comarca del Alto Gállego de la provincia de Huesca), este artículo tiene como objeto desbrozar los valores arquitectónicos (espaciales, constructivos, formales y funcionales) y paisajísticos de estas obras dispersas en el territorio y establecer el interés patrimonial de esta infraestructura defensiva que apenas ha comenzado a ser evaluada críticamente en todo su alcance.
[EN] The Pyrenees Defensive Organization, known as Line P, is the largest territorial fortification built in Europe after World War II. In order to contain any possible international military incursion, between 1945 and 1955 and along the entire mountain range about half of the almost 10,000 planned settlements of different sizes and functional typologies were built. Without ever coming into use due to the change in the geopolitical relations of the Franco regime, they constitute an extraordinary legacy of the historical memory of twentieth-century Spain and of a built heritage of undeniable architectural and landscape value. Based on an unpublished photographic documentary project focused on inventorying the nearly 200 bunkers existing in Sector 23 of Line P (located in the Alto Gállego region of the province of Huesca), this article aims to unravel the architectural (spatial, constructive, formal and functional) and landscape values of these works scattered throughout the territory and to establish the heritage interest of this defensive infrastructure that has only just begun to be built. be critically evaluated in all its scope.
[FR] L’Organisation Défensive des Pyrénées, connue sous le nom de Ligne P, est la plus grande fortification territoriale construite en Europe après la Seconde Guerre mondiale. Dans le but de contenir toute incursion militaire internationale, près de la moitié des presque 10 000 ouvrages prévus, de tailles et de typologies fonctionnelles variées, furent construits entre 1945 et 1955 le long de la chaîne montagneuse. N’étant jamais entrés en service en raison de l’évolution des relations géopolitiques du régime de Franco, ils constituent un héritage exceptionnel de la mémoire historique de l’Espagne du XXe siècle et un patrimoine bâti d’une valeur architecturale et paysagère indéniable. S’appuyant sur un projet documentaire photographique inédit visant à inventorier les près de 200 bunkers existants du Secteur 23 de la Ligne P (situé dans la comarque de l’Alto Gállego, province de Huesca), cet article a pour objectif d’analyser les valeurs architecturales (spatiales, constructives, formelles et fonctionnelles) et paysagères de ces ouvrages dispersés sur le territoire, et d’établir l’intérêt patrimonial de cette infrastructure défensive qui commence à peine à être évaluée de manière critique dans toute son ampleur.
