Blood and Silence: Menstrual Health in Spain

[ES] Esta tesis examina la salud menstrual en España, analizando sus dimensiones culturales, educativas y médicas, así como las formas en que estas interactúan e influyen en la experiencia menstrual y en la salud. Se basa en una encuesta de métodos mixtos a nivel nacional con más de 4.000 participantes de 14 años en adelante, integrando análisis cuantitativo con relatos cualitativos para explorar la alfabetización menstrual, el tabú, la estigmatización y el acceso a la atención sanitaria. Los resultados revelan que la alfabetización menstrual en España sigue siendo limitada, especialmente en lo referente al manejo práctico del dolor y del sangrado, así como al reconocimiento de los trastornos menstruales, y que no ha mejorado significativamente entre generaciones a pesar de los cambios sociales. La falta de preparación en la menarquia se identifica como un factor clave en la aparición de emociones negativas y el estigma a largo plazo, influyendo en la búsqueda de atención sanitaria y en la participación social. El estigma menstrual se muestra como un fenómeno estructural, reproducido a través del silencio, los eufemismos y la necesidad de "pasar" como no menstruante, con consecuencias en la educación, los lugares de trabajo, la atención sanitaria y la representación cultural. No obstante, las experiencias de estigma no son homogéneas: mientras que las personas de mayor edad perciben una mayor normalización, las generaciones más jóvenes describen un estigma más fuerte y un mayor tabú, lo que apunta a dinámicas relacionadas con la edad o al contexto generacional. En el ámbito sanitario, las interacciones reproducen con frecuencia el sesgo de género. El dolor de las mujeres suele ser trivializado, se prescriben tratamientos estandarizados como los anticonceptivos sin un diagnóstico adecuado, y con ello se pierde confianza en los especialistas. Se identifican diferencias significativas en el acceso a consulta médica según el uso de salud privada y salud pública. Por ejemplo, en tiempos de espera y acceso a los especialistas. Los factores socioeconómicos condicionan, por lo tanto, la atención recibida de forma que las barreras estructurales en el sistema público estarían contribuyendo a inequidades en el diagnóstico y tratamiento. Estos hallazgos ponen de relieve la persistencia de la brecha de género en el dolor y la necesidad de un cambio estructural. Asimismo, las experiencias menstruales se revelan atravesadas por un componente de género en el que los ideales de feminidad condicionan tanto la percepción individual como las normas sociales sobre la menstruación. Este marco cultural influye en cómo se interpreta el dolor, cómo se habla de la regla y cómo se negocia su visibilidad en la vida cotidiana, perpetuando desigualdades junto a los sesgos presentes en la práctica médica. En conjunto, los resultados demuestran cómo la alfabetización, el estigma y la atención sanitaria en torno a la menstruación se refuerzan mutuamente, formando un ciclo en el que el silencio sostiene la falta de conocimiento, el retraso en la búsqueda de atención y la normalización del dolor. Factores protectores como la solidaridad entre pares, el apoyo de algunos hombres y otros no menstruadores, así como la flexibilidad institucional, mitigan el estigma y muestran la posibilidad de un cambio cultural, pero se requieren intervenciones estructurales. La tesis concluye que la salud menstrual debe abordarse como una cuestión de salud pública y de equidad social, que exige una educación integral para todos los géneros, una atención sanitaria sensible al género y una responsabilidad colectiva en todas las instituciones.

[CA] Aquesta tesi examina la salut menstrual a Espanya, analitzant-ne les dimensions culturals, educatives i mèdiques, així com les formes en què aquestes interactuen i influeixen en l'experiència menstrual i en la salut. Es basa en una enquesta de mètodes mixtos a escala nacional amb més de 4.000 participants de 14 anys en avant, integrant anàlisi quantitativa amb relats qualitatius per a explorar l'alfabetització menstrual, el tabú, l'estigmatització i l'accés a l'atenció sanitària. Els resultats revelen que l'alfabetització menstrual a Espanya continua sent limitada, especialment pel que fa a la gestió pràctica del dolor i del sagnat, així com al reconeixement dels trastorns menstruals, i que no ha millorat de manera significativa entre generacions malgrat els canvis socials. La falta de preparació en la menarquia s'identifica com un factor clau en l'aparició d'emocions negatives i de l'estigma a llarg termini, influint en la cerca d'atenció sanitària i en la participació social. L'estigma menstrual es mostra com un fenomen estructural, reproduït a través del silenci, els eufemismes i la necessitat de "passar" com a no menstruant, amb conseqüències en l'educació, els llocs de treball, l'atenció sanitària i la representació cultural. Tanmateix, les experiències d'estigma no són homogènies: mentre que les persones de més edat perceben una major normalització, les generacions més joves descriuen un estigma més fort i un tabú més accentuat, la qual cosa apunta tant a dinàmiques relacionades amb l'edat com amb el context generacional. En l'àmbit sanitari, les interaccions reprodueixen amb freqüència el biaix de gènere. El dolor de les dones sol ser trivialitzat, es recepten tractaments estandarditzats com els anticonceptius sense un diagnòstic adequat, i amb això es perd la confiança en els especialistes. S'identifiquen diferències significatives en l'accés a consulta mèdica segons l'ús de salut privada o pública, per exemple en els temps d'espera i l'accés a especialistes. Els factors socioeconòmics condicionen, per tant, l'atenció rebuda de manera que les barreres estructurals en el sistema públic estarien contribuint a inequitat en el diagnòstic i el tractament. Aquests resultats posen de manifest la persistència de la bretxa de gènere en el dolor i la necessitat d'un canvi estructural. Així mateix, les experiències menstruals es revelen travessades per un component de gènere en què els ideals de feminitat condicionen tant la percepció individual com les normes socials sobre la menstruació. Aquest marc cultural influeix en com s'interpreta el dolor, com es parla de la regla i com se'n negocia la visibilitat en la vida quotidiana, perpetuant desigualtats al costat dels biaixos presents en la pràctica mèdica. En conjunt, els resultats demostren com l'alfabetització, l'estigma i l'atenció sanitària entorn de la menstruació es reforcen mútuament, formant un cicle en què el silenci sosté la falta de coneixement, el retard en la cerca d'atenció i la normalització del dolor. Factors protectors com la solidaritat entre iguals, el suport d'alguns homes i altres no menstruants així com la flexibilitat institucional mitiguen l'estigma i mostren la possibilitat d'un canvi cultural, però es requereixen intervencions estructurals. La tesi conclou que la salut menstrual s'ha d'abordar com una qüestió de salut pública i d'equitat social, que exigix una educació integral per a tots els gèneres, una atenció sanitària sensible al gènere i una responsabilitat col·lectiva en totes les institucions.

[EN] This thesis examines menstrual health in Spain, analysing its cultural, educational, and medical dimensions and the ways in which they intersect to shape everyday experiences and health outcomes. It draws on a nationwide mixed-methods survey of over 4,000 participants aged 14 and above, integrating quantitative analysis with qualitative accounts to explore menstrual literacy, stigma, and healthcare access. Findings reveal that menstrual literacy in Spain remains limited, particularly regarding practical management and the recognition of menstrual disorders, and has not significantly improved across generations despite broader social change. A lack of preparation at menarche emerged as a key driver of negative emotions, secrecy, and long-term stigma, influencing health-seeking and social participation. Menstrual stigma is shown to be structurally embedded, reproduced through silence, euphemisms, and the need to "pass" as a non-menstruator, with consequences across education, workplaces, healthcare, and cultural representation. Experiences of stigma, however, are not homogeneous: while older women report higher levels of normalisation, younger generations describe stronger stigma, pointing to both age-related and generational dynamics. In the healthcare system, interactions often reproduce gender bias. Women's pain tends to be trivialized, standardized treatments such as contraceptives are frequently prescribed without adequate diagnosis, and trust in specialists is undermined. Significant differences are identified in access to medical consultation depending on the use of private or public healthcare, for instance, in waiting times and access to specialists. Socioeconomic factors, therefore, shape the care received, suggesting that structural barriers in the public system contribute to inequities in diagnosis and treatment. These findings highlight the persistence of the gender gap in pain and the need for structural change. Furthermore, menstrual experiences are shown to be shaped by a gendered component in which ideals of femininity condition both individual perceptions and social norms surrounding menstruation. This cultural framework influences how pain is interpreted, how menstruation is talked about, and how its visibility is negotiated in everyday life, perpetuating inequalities alongside the biases present in medical practice. Taken together, the results demonstrate how menstrual literacy, stigma, and healthcare are mutually reinforcing, forming a cycle in which silence sustains low knowledge, delayed health-seeking, and the normalisation of pain. Protective factors such as peer solidarity, supportive men and non-menstruators, and institutional flexibility reveal the possibility of cultural change, but structural interventions are required. The thesis concludes that menstrual health must be addressed as a matter of public health and social equity, requiring comprehensive education for all genders, gender-sensitive healthcare, and collective responsibility across institutions.

Tesis por compendio