Contribución al estudio de la influencia de los modos de transporte en el bienestar de sus usuarios

[ES] En los estudios de movilidad se ha consolidado la necesidad de integrar el análisis del bienestar subjetivo, reconociendo que los desplazamientos no solo cumplen una función utilitaria, sino que también generan experiencias emocionales y cognitivas que repercuten en la calidad de vida. Esta tesis doctoral examina cómo distintos modos de transporte ¿con énfasis en las nuevas soluciones de movilidad urbana como carsharing, motosharing y patinete eléctrico¿ se relacionan con el bienestar de los usuarios en la ciudad de Valencia, España. El trabajo se enmarca en el proyecto Travel Well+, que tuvo como objetivo comprender cómo la movilidad cotidiana afecta al bienestar y aportar evidencia empírica para orientar políticas de transporte centradas en las personas. Una contribución científica destacada de esta investigación es la traducción, adaptación cultural y validación psicométrica de la Satisfaction with Travel Scale (STS) al español de España, confirmando su fiabilidad y validez para su aplicación en este contexto, junto con la comprobación de hipótesis sobre la relación entre modos de transporte y bienestar subjetivo. La metodología combinó análisis psicométricos con el desarrollo de modelos de ecuaciones estructurales (SEM). Estos modelos permitieron comprobar que el modo de transporte ejerce una influencia significativa sobre las dimensiones afectivas y cognitivas del bienestar en los desplazamientos. Asimismo, se realizaron análisis multigrupo para evaluar diferencias entre grupos sociodemográficos y se estimaron modelos de moderación incorporando términos de interacción entre el modo y variables sociodemográficas, mostrando que factores como edad, sexo y nivel socioeconómico condicionan de manera diferenciada la experiencia de bienestar vinculada a la movilidad. En conjunto, los resultados avalan la utilidad de la STS en el contexto español y confirman de forma empírica que la elección del modo de transporte se vincula con el bienestar subjetivo de los usuarios. La tesis constituye así una aportación novedosa y metodológicamente robusta, ofreciendo una visión más completa de la relación entre movilidad urbana y bienestar. Ello se logra, primero, al aportar una versión española de la Satisfaction with Travel Scale (STS) con evidencia sólida de fiabilidad, validez y estructura factorial confirmada; además, al aplicar la modelización de ecuaciones estructurales (SEM) para verificar las hipótesis centrales, ofrece evidencia avanzada mediante análisis multigrupo y de moderación sobre los efectos de las nuevas soluciones de movilidad urbana en comparación con los modos tradicionales en el bienestar asociado al viaje. Este marco metodológico sienta una base sólida para futuras investigaciones y la orientación de políticas de movilidad urbana centradas en las personas.

[CA] En els estudis de mobilitat s'ha consolidat la necessitat d'integrar l'anàlisi del benestar subjectiu, reconeixent que els desplaçaments no sols complixen una funció utilitària, sinó que també generen experiències emocionals i cognitives que repercutixen en la qualitat de vida. Esta tesi doctoral examina com diferents modes de transport amb èmfasi en les noves solucions de mobilitat urbana com carsharing, motosharing i patinet elèctric¿ es relacionen amb el benestar dels usuaris a la ciutat de València, Espanya. El treball s'emmarca en el projecte Travel Well, que va tindre com a objectiu comprendre com la mobilitat quotidiana afecta al benestar i aportar evidència empírica per a orientar polítiques de transport centrades en les persones. Una contribució científica destacada d'esta investigació és la traducció, adaptació cultural i validació psicomètrica de la Satisfaction with Travel Scale (STS) a l'espanyol d'Espanya, confirmant la seua fiabilitat i validesa per a la seua aplicació en este context, juntament amb la comprovació d'hipòtesi sobre la relació entre modes de transport i benestar subjectiu. La metodologia va combinar anàlisis psicomètriques amb el desenrotllament de models d'equacions estructurals (SEM). Estos models van permetre comprovar que el mode de transport exercix una influència significativa sobre les dimensions afectives i cognitives del benestar en els desplaçaments. Així mateix, es van realitzar anàlisi multigrup per a avaluar diferències entre grups sociodemogràfics i es van estimar models de moderació incorporant termes d'interacció entre el mode i variables sociodemogràfiques, mostrant que factors com a edat, sexe i nivell socioeconòmic condicionen de manera diferenciada l'experiència de benestar vinculada a la mobilitat. En conjunt, els resultats avalen la utilitat de la STS en el context espanyol i confirmen de manera empírica que l'elecció del mode de transport es vincula amb el benestar subjectiu dels usuaris. La tesi constituïx així una aportació nova i metodològicament robusta, oferint una visió més completa de la relació entre mobilitat urbana i benestar. Això s'aconseguix, primer, en aportar una versió espanyola de la Satisfaction with Travel Scale (STS) amb evidència sòlida de fiabilitat, validesa i estructura factorial confirmada; a més, en aplicar la modelització d'equacions estructurals (SEM) per a verificar les hipòtesis centrals, oferix evidència avançada mitjançant anàlisi multigrup i de moderació sobre els efectes de les noves solucions de mobilitat urbana en comparació amb els modes tradicionals en el benestar associat al viatge. Este marc metodològic establix una base sòlida per a futures investigacions i l'orientació de polítiques de mobilitat urbana centrades en les persones.

[EN] In mobility studies, the need to integrate the analysis of subjective well-being has become established, recognizing that travel not only serves a utilitarian function but also generates emotional and cognitive experiences that impact quality of life. This doctoral thesis examines how different transport modes¿with an emphasis on new urban mobility solutions such as carsharing, motosharing, and electric scooters relate to user well-being in the city of Valencia, Spain. This work is part of the Travel Well+ project, which aimed to understand how everyday mobility affects well-being and provide empirical evidence to guide people-centered transport policies. A notable scientific contribution of this research is the translation, cultural adaptation, and psychometric validation of the Satisfaction with Travel Scale (STS) into Spanish, confirming its reliability and validity for application in this context, along with the testing of hypotheses about the relationship between transport modes and subjective well-being. The methodology combined psychometric analysis with the development of structural equation models (SEM). These models demonstrated that the mode of transportation exerts a significant influence on the affective and cognitive dimensions of well-being during travel. Multigroup analyses were also conducted to evaluate differences between sociodemographic groups, and moderation models were estimated incorporating interaction terms between mode and sociodemographic variables, showing that factors such as age, sex, and socioeconomic status differentially influence the experience of well-being associated with mobility. Overall, the results support the usefulness of the STS in the Spanish context and empirically confirm that transport mode choice is linked to users' subjective well-being. The thesis thus constitutes a novel and methodologically robust contribution, offering a more complete view of the relationship between urban mobility and well-being. This is achieved, first, by providing a Spanish version of the Satisfaction with Travel Scale (STS) with solid evidence of reliability, validity, and confirmed factor structure; furthermore, by applying structural equation modeling (SEM) to verify the central hypotheses, it offers advanced evidence through multigroup and moderation analyses on the effects of new urban mobility solutions compared to traditional modes on travel-related well-being. This methodological framework lays a solid foundation for future research and the guidance of people-centered urban mobility policies.