Diseño estratégico y prospectiva: generación de escenarios futuros de la educación superior en entornos VUCA

[ES] La presente investigación desarrolla y valida un innovador marco metodológico, denominado modelo DeflyCompass, concebido como una herramienta integral para la toma de decisiones estratégicas en entornos VUCA validado en instituciones de educación superior. Este trabajo surge de la necesidad de dotar a dichas organizaciones de capacidades para navegar eficazmente en los entornos contemporáneos, caracterizados por la volatilidad, incertidumbre, complejidad y ambigüedad (VUCA). El contexto actual, marcado por la inmediatez y la hiperconectividad de la era digital, ha transformado radicalmente los paradigmas de generación de conocimiento y ha dejado obsoletos los enfoques de planificación tradicionales. Ante este panorama, la prospectiva estratégica se erige como una disciplina indispensable que, mediante la combinación de análisis sistemáticos e inteligencia anticipatoria, permite a las organizaciones no solo reaccionar, sino también modelar futuros deseables. El marco teórico del estudio se articula sobre tres pilares conceptuales integrados de forma novedosa. En primer lugar, se emplea una analogía con la geometría de los conos de luz de la física relativista para cartografiar el espacio de futuros posibles y las restricciones causales de una organización. En segundo lugar, se introduce el Principio de Viabilidad Stakeholder (PVS), un concepto original inspirado en el Principio Antrópico, que postula que los únicos escenarios futuros viables son aquellos compatibles con la existencia, continuidad y capacidades de los actores clave (stakeholders). Finalmente, se desarrolla el concepto de Singularidad Social, definido como un punto de inflexión crítico donde convergen múltiples presiones, dando lugar a transformaciones estructurales en una organización. La investigación establece el modelo DeflyCompass como un framework robusto, coherente e innovador para la prospectiva estratégica en educación superior. Sus contribuciones son teóricas, al proponer conceptos como el PVS y la Singularidad Social; metodológicas, al desarrollar una herramienta replicable que combina IA y análisis multidimensional; y prácticas, al ofrecer a los gestores universitarios un instrumento concreto para el diagnóstico y el diseño de estrategias adaptativas en entornos VUCA. La metodología de investigación es de carácter mixto, combinando técnicas cualitativas y cuantitativas. El modelo DeflyCompass se aplica a través de un proceso iterativo de cuatro fases "Predicción, Emergencia, Consolidación y Escalamiento". Para su validación empírica, se analizó una muestra de 55 instituciones de educación superior globales reconocidas por sus prácticas innovadoras. Se diseñó una rúbrica con 16 variables organizadas en tres modelos operativos ¿Formativo, Organizacional y de Servicios¿ para evaluar la singularidad de cada institución. El análisis se apoyó intensivamente en herramientas de inteligencia artificial para procesar grandes volúmenes de datos, incluyendo IA generativa, procesamiento de lenguaje natural y técnicas cuantitativas como las proyecciones semánticas, que miden el grado en que distintos términos comparten entornos conceptuales.

[CA] La present investigació doctoral desenvolupa i valida un innovador marc metodològic, denominat model DeflyCompass, concebut com una eina integral per a la presa de decisions estratègiques en entorns VUCA validat en institucions d'educació superior. Aquest treball sorgeix de la necessitat de dotar aquestes organitzacions de les capacitats necessàries per a navegar eficaçment en els entorns contemporanis, caracteritzats per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l'ambigüitat (VUCA). El context actual, marcat per la immediatesa i la hiperconnectivitat de l'era digital, ha transformat radicalment els paradigmes de generació de coneixement i ha deixat obsolets els enfocaments de planificació tradicionals. Davant d'aquest panorama, la prospectiva estratègica s'erigeix com una disciplina indispensable que, mitjançant la combinació d'anàlisis sistemàtiques i intel·ligència anticipatòria, permet a les organitzacions no sols reaccionar, sinó també modelar futurs desitjables. El marc teòric de l'estudi s'articula sobre tres pilars conceptuals integrats de manera innovadora. En primer lloc, s'empra una analogia amb la geometria dels cons de llum de la física relativista per a cartografiar l'espai de futurs possibles i les restriccions causals d'una organització. En segon lloc, s'introdueix el Principi de Viabilitat de l'Stakeholder (PVS), un concepte original inspirat en el Principi Antròpic, que postula que els únics escenaris futurs viables són aquells compatibles amb l'existència, la continuïtat i les capacitats dels actors clau (stakeholders). Finalment, es desenvolupa el concepte de Singularitat Social, definit com un punt d'inflexió crític on convergeixen múltiples pressions, donant lloc a transformacions estructurals en una organització. La investigació estableix el model DeflyCompass com un framework robust, coherent i innovador per a la prospectiva estratègica en educació superior. Les seues contribucions són teòriques, en proposar conceptes com el PVS i la Singularitat Social; metodològiques, en desenvolupar una eina replicable que combina IA i anàlisi multidimensional; i pràctiques, en oferir als gestors universitaris un instrument concret per al diagnòstic i el disseny d'estratègies adaptatives en entorns VUCA. La metodologia d'investigació és de caràcter mixt, combinant tècniques qualitatives i quantitatives. El model DeflyCompass s'aplica a través d'un procés iteratiu de quatre fases ¿Predicció, Emergència, Consolidació i Escalat¿. Per a la seua validació empírica, es va analitzar una mostra de 55 institucions d'educació superior globals reconegudes per les seues pràctiques innovadores. Es va dissenyar una rúbrica amb 16 variables organitzades en tres models operatius "Formatiu, Organitzacional i de Serveis" per a avaluar la singularitat de cada institució. L'anàlisi es va recolzar intensivament en eines d'intel·ligència artificial per a processar grans volums de dades, incloent-hi IA generativa, processament de llenguatge natural i tècniques quantitatives com les projeccions semàntiques, que mesuren el grau en què diferents termes comparteixen entorns conceptuals.

[EN] This doctoral research develops and validates an innovative methodological framework, named the DeflyCompass model, designed as a comprehensive tool for strategic decision-making in VUCA context for higher education institutions (HEIs). The study is grounded in the imperative for these organizations to navigate contemporary environments characterized by volatility, uncertainty, complexity, and ambiguity (VUCA). The current context, defined by the immediacy and hyperconnectivity of the digital age, has radically transformed knowledge-generation paradigms, rendering traditional planning approaches insufficient. In this landscape, strategic foresight emerges as an indispensable discipline that enables organizations not only to react to change but also to proactively shape desirable futures through a combination of systematic analysis and anticipatory intelligence. The theoretical framework of the study is built upon three novelly integrated conceptual pillars. First, it employs an analogy with the geometry of light cones from relativistic physics to map an organization's space of possible futures and its causal constraints. Second, it introduces the Stakeholder Viability Principle (SVP), an original concept inspired by the Anthropic Principle, which posits that the only viable future scenarios are those compatible with the existence, continuity, and capabilities of key stakeholders. Finally, it develops the concept of Social Singularity, defined as a critical inflection point where multiple pressures converge, leading to significant structural transformations within an organization. This research establishes the DeflyCompass model as a robust, coherent, and innovative framework for strategic foresight in higher education. Its contributions are theoretical, through the proposal of concepts like the SVP and Social Singularity; methodological, by developing a replicable tool that combines AI and multidimensional analysis; and practical, by offering university managers a concrete instrument for diagnosis and the design of adaptive strategies in VUCA environments. The research methodology is mixed, combining qualitative and quantitative techniques. The DeflyCompass model is applied through a four-phase iterative process: Prediction, Emergence, Consolidation, and Scaling. For its empirical validation, a sample of 55 global HEIs recognized for their innovative practices was analyzed. A rubric with 16 variables organized into three operational models (Formative, Organizational, and Service) was designed to assess the singularity of each institution. The analysis heavily utilized artificial intelligence tools for processing large volumes of data, including generative AI, natural language processing, and quantitative techniques such as semantic projections, which measure the degree to which different terms share conceptual environments. The research findings empirically validated the three main hypotheses. First, the validity and reliability of the DeflyCompass model for identifying and classifying strategic singularities were confirmed (H1). A Principal Component Analysis (PCA) demonstrated the model's robustness by reducing the initial 16 variables to 7 principal components that explain 80% of the data's variability. The variables with the highest discriminatory power included the evaluation model (A3), learning resources (A5), organizational structure (B3), and student services (C2), among others.

Tesis por compendio