Las dinámicas de género en las bandas de música de A Coruña: un estudio multidimensional.

[ES] La participación femenina en las bandas de música populares de Galicia ha sido históricamente limitada e historiográficamente inexistente, lo que motiva la necesidad de conocer los detalles de su progresiva inclusión. Para paliar esta carencia de forma localizada, esta tesis se centra en el papel desempeñado por las mujeres en las agrupaciones bandísticas de la provincia de A Coruña durante el último cuarto del siglo XX y las primeras décadas del siglo XXI. A través de un enfoque metodológico mixto, esta investigación se articula en tres niveles de análisis complementarios. En primer lugar, el estudio del entramado histórico y cultural de las bandas de música provinciales para comprender los factores que han determinado la incorporación tardía de las mujeres al fenómeno bandístico gallego y contextualizar las estadísticas en relación con esta incorporación. En segundo lugar, el análisis cuantitativo aporta datos que evidencian la progresiva inclusión femenina en estas agrupaciones a lo largo del tiempo. Finalmente, el análisis cualitativo, sustentado en encuestas, entrevistas y grupos focales con intérpretes, directores y miembros de las directivas, facilita la construcción de un relato tanto individual como colectivo sobre la experiencia femenina en el ámbito bandístico. Este enfoque permite abordar cuestiones clave como la conciliación entre la vida profesional y familiar, la influencia de los estereotipos de género en la elección de instrumentos o el impacto de la presencia de modelos femeninos de referencia en el ámbito musical. Asimismo, el análisis de la realidad educativa y de los principales espacios musicales de la región revela una persistente infrarrepresentación de las mujeres en los órganos de toma de decisiones y en la programación artística, cuya consecuencia directa revierte la continuidad de desigualdades que limitan el desarrollo de la profesión musical por parte de las mujeres. Desde una perspectiva teórica basada en los estudios de género y la sociología de la música, el trabajo dialoga con los conceptos de reproducción social de Pierre Bourdieu y la masculinidad hegemónica de Raewyn W. Connell. La inequívoca aplicación de estos preceptos refrenda los resultados del análisis efectuado, que evidencia la perpetuidad de desigualdades de género en las estructuras de poder en las bandas populares, pese a los avances en la inclusión femenina acaecidos en las últimas décadas. Si bien, los resultados apuntan a un aumento en la participación de las mujeres en estos espacios musicales, continúan existiendo dinámicas que restringen su visibilidad y reconocimiento. Esta tesis amplía el conocimiento sobre la interrelación entre género y música en contextos populares, y ofrece una metodología combinada que puede ser útil para futuras investigaciones que extiendan el análisis a otros ámbitos geográficos, culturales o funcionales.

[CA] La participació femenina a les bandes de música populars de Galícia ha estat històricament limitada i historiogràficament inexistent, fet que motiva la necessitat de conéixer els detalls de la seua progressiva inclusió. Per pal·liar aquesta mancança de manera localizada, aquesta tesi se centra en el paper desenvolupat per les dones a les agrupacions bandístiques de la província d'A Coruña durant el darrer quart del segle XX i les primeres dècades del segle XXI. A través d'un enfocament metodològic mixt, aquesta investigació es desenvolupa en tres nivells d'anàlisi complementaris. En primer lloc, l'estudi de l'entramat històric i cultural de les bandes de música provincials per comprendre els factors que han determinat la incorporació tardana de les dones al fenomen bandístic gallec i contextualitzar les estadístiques en relació amb aquesta incorporació. En segon lloc, l'anàlisi quantitatiu aporta dades que evidencien la progressiva inclusió femenina en aquestes agrupacions al llarg del temps. Finalment, l'anàlisi qualitatiu, sustentat en enquestes, entrevistes i grups focals amb intèrprets, directors i membres de les directives, facilita la construcció d'un relat tant individual com col·lectiu sobre l'experiència femenina en l'àmbit bandístic. Aquest enfocament permet abordar qüestions clau com la conciliació entre la vida professional i familiar, la influència dels estereotips de gènere en l'elecció d'instruments o l'impacte de la presència de models femenins de referència en l'àmbit musical. Així mateix, l'anàlisi de la realitat educativa i dels principals espais musicals de la regió revela una persistent infrarrepresentació de les dones als òrgans de presa de decisions i a la programació artística, la qual cosa té com a conseqüència directa la continuïtat de desigualtats que limiten el desenvolupament de la professió musical per part de les dones. Des d'una perspectiva teòrica basada en els estudis de gènere i la sociologia de la música, el treball dialoga amb els conceptes de reproducció social de Pierre Bourdieu i la masculinitat hegemònica de Raewyn W. Connell. L'inequívoca aplicació d'aquests preceptes refrenda els resultats de l'anàlisi efectuat, que evidencia la perpetuació de desigualtats de gènere en les estructures de poder de les bandes populars, malgrat els avenços en la inclusió femenina produïts en les últimes dècades. Si bé, els resultats apunten a un augment en la participació de les dones en aquests espais musicals, continuen existint dinàmiques que restringeixen la seua visibilitat i reconeixement. Aquesta tesi amplia el coneixement sobre la interrelació entre gènere i música en contextos populars, i ofereix una metodologia combinada que pot ser útil per a futures investigacions que estenguen l'anàlisi a altres àmbits geogràfics, culturals o funcionals.

[EN] The participation of women in the popular music bands of Galicia has historically been limited and historiographically nonexistent, which underscores the need to understand the details of their progressive inclusion. To address this gap in a localized manner, this thesis focuses on the role of women in the music bands of the province of A Coruña during the last quarter of the 20th century and the first decades of the 21st century. Through a mixed methodological approach, this research is structured into three complementary levels of analysis. First, the study of the historical and cultural framework of provincial music bands aims to understand the factors that have determined the delayed incorporation of women into the Galician band phenomenon and to contextualize the statistics related to this inclusion. Second, the quantitative analysis provides data that demonstrate the gradual inclusion of women in these groups over time. Finally, the qualitative analysis, based on surveys, interviews, and focus groups with performers, conductors, and board members, facilitates the construction of both individual and collective narratives about women's experiences in the band context. This approach addresses key issues such as the reconciliation of professional and family life, the influence of gender stereotypes in instrument choice, and the impact of female role models in the musical field. Furthermore, the analysis of the educational reality and the main musical spaces in the region reveals a persistent underrepresentation of women in decision-making bodies and in artistic programming, whose direct consequence perpetuates inequalities that limit the development of women's musical careers. From a theoretical perspective grounded in gender studies and the sociology of music, this work engages with Pierre Bourdieu's concepts of social reproduction and Raewyn W. Connell's hegemonic masculinity. The clear application of these concepts supports the results of the analysis, which reveals the perpetuation of gender inequalities in the power structures of popular bands, despite the advances in female inclusion made in recent decades. Although the results indicate an increase in women's participation in these musical spaces, dynamics that restrict their visibility and recognition still persist. This thesis expands the knowledge of the intersection between gender and music in popular contexts and offers a combined methodology that can be useful for future research extending the analysis to other geographical, cultural, or functional domains.