Bahman Mohasses (1931-2010): a contemporary persian artist, in a unique intercultural dialogue with global art

[ES] Esta tesis doctoral explora el legado artístico y la trascendencia intercultural de Bahman Mohasses (1931-2010), una figura clave, aunque esquiva, del arte moderno iraní. A través de una profunda interacción con la herencia persa y las corrientes modernistas occidentales, Mohasses creó una obra que conecta las tradiciones antiguas con las preocupaciones contemporáneas, reflejando los cambios filosóficos, políticos y estéticos en Irán y más allá. La investigación tiene como objetivo: rastrear la evolución de la escultura iraní desde la época preislámica hasta la modernidad; situar a Mohasses dentro del modernismo global, identificando motivos típicamente iraníes; clasificar y analizar sus temas recurrentes -figuras humanas, criaturas míticas, narrativas sociopolíticas, paisajes simbólicos- mediante análisis formal, mitológico y semiótico; y examinar la relación entre su filosofía, personalidad y producción artística. La metodología es interdisciplinaria y combina la historia del arte, la filosofía, la mitología, el psicoanálisis y la semiótica con una lectura visual detallada de sus pinturas y esculturas. Los hallazgos muestran que Mohasses desarrolló un lenguaje visual distintivo en el que forma y contenido se fusionan para transmitir soledad, crítica e hibridez cultural. La distorsión, la fragmentación y la ambigüedad simbólica perturban las narrativas convencionales, mientras que el mito sirve como dispositivo estructural para el comentario político y existencial. El análisis semiótico revela su transformación de los sistemas tradicionales de signos en un código personal de significados estratificados. Una contribución clave de este estudio es el encuadre del artista, la convicción de Mohasses para a adoptar el rol de mediador entre la pulsión innovadora y la tradición. Influenciado por Pablo Picasso, aunque distinto de él, combinó la maestría técnica con una sensibilidad iraní arraigada en la memoria histórica y el mito. Su soledad autoimpuesta emerge como una postura filosófica activa, lo que le permite mantenerse independiente tanto de las instituciones artísticas iraníes como de las presiones del mercado occidental. Al integrar el contexto histórico, la innovación formal y el diálogo intercultural, la tesis posiciona a Mohasses como un puente excepcional entre el modernismo oriental y el occidental. En definitiva, esta investigación enriquece el estudio del arte contemporáneo iraní y contribuye a preservar su trabajo, asimilando con convicción aspectos esenciales como la identidad, el exilio y el poderoso papel transformador del arte en una inercia vital que mejora las sociedades

[EN] This doctoral thesis explores the artistic legacy and intercultural significance of Bahman Mohasses (1931-2010), a pivotal yet elusive figure in modern Iranian art. Engaging deeply with both Persian heritage and Western modernist currents, Mohasses created a body of work that bridges ancient traditions and contemporary concerns, reflecting philosophical, political, and aesthetic shifts in Iran and beyond. The research aims to: trace Iranian sculpture's evolution from pre-Islamic to modern times; situate Mohasses within global modernism while identifying uniquely Iranian motifs; classify and analyse his recurring themes¿human figures, mythic creatures, socio-political narratives, symbolic landscapes¿through formal, mythological, and semiotic analysis; and examine the relationship between his philosophy, personality, and artistic production. The methodology is interdisciplinary, combining art history, philosophy, mythology, psychoanalysis, and semiotics with close visual readings of his paintings and sculptures. Findings show that Mohasses developed a distinct visual language in which form and content merge to convey solitude, critique, and cultural hybridity. Distortion, fragmentation, and symbolic ambiguity disrupt conventional narratives, while myth serves as a structural device for political and existential commentary. Semiotic analysis reveals his transformation of traditional sign systems into a personal code of layered meanings. A key contribution of this study is its framing of Mohasses as both guardian and challenger of tradition. Influenced by, yet distinct from, Pablo Picasso, he combined technical mastery with an Iranian sensibility rooted in historical memory and myth. His self-imposed solitude emerges as an active philosophical stance, enabling him to remain independent of both Iranian art institutions and Western market pressures.By integrating historical context, formal innovation, and intercultural dialogue, the thesis positions Mohasses as a rare bridge between Eastern and Western modernism. The research enriches the study of Iranian contemporary art and affirms the enduring relevance of his work in addressing identity, exile, and the transformative role of artistic expression.

[CA] Aquesta tesi doctoral explora el llegat artístic i la importància intercultural de Bahman Mohasses (1931-2010), una figura fonamental però difícil d'aconseguir en l'art iranià modern. En profunditzar tant amb l'herència persa com amb els corrents modernistes occidentals, Mohasses va crear un corpus d'obres que uneix tradicions antigues i preocupacions contemporànies, reflectint els canvis filosòfics, polítics i estètics a l'Iran i més enllà. La recerca pretén: rastrejar l'evolució de l'escultura iraniana des dels temps preislàmics fins als temps moderns; situar Mohasses dins del modernisme global tot identificant motius únicament iranians; classificar i analitzar els seus temes recurrents (figures humanes, criatures mítiques, narratives sociopolítiques, paisatges simbòlics) mitjançant anàlisis formals, mitològiques i semiòtiques; i examinar la relació entre la seva filosofia, personalitat i producció artística. La metodologia és interdisciplinària, combinant història de l'art, filosofia, mitologia, psicoanàlisi i semiòtica amb lectures visuals detallades de les seves pintures i escultures. Les troballes mostren que Mohasses va desenvolupar un llenguatge visual diferent en què la forma i el contingut es fusionen per transmetre solitud, crítica i hibridació cultural. La distorsió, la fragmentació i l'ambigüitat simbòlica interrompen les narratives convencionals, mentre que el mite serveix com a dispositiu estructural per al comentari polític i existencial. L'anàlisi semiòtica revela la seva transformació dels sistemes de signes tradicionals en un codi personal de significats estratificats. Una contribució clau d'aquest estudi és la seva manera de plantejar Mohasses com a guardià i desafiador de la tradició. Influenciat per, però diferent de, Pablo Picasso, va combinar el domini tècnic amb una sensibilitat iraniana arrelada en la memòria històrica i el mite. La seva solitud autoimposada emergeix com una postura filosòfica activa, que li permet romandre independent tant de les institucions artístiques iranianes com de les pressions del mercat occidental. Integrant el context històric, la innovació formal i el diàleg intercultural, la tesi posiciona Mohasses com un pont únic entre el modernisme oriental i occidental. La recerca enriqueix l'estudi de l'art contemporani iranià i afirma la rellevància perdurable de la seva obra per abordar la identitat, l'exili i el paper transformador de l'expressió artística.