El Cant de la Carxofa. Historia, análisis y aplicación didáctica en contextos educativos

[ES] El Cant de la Carxofa es una manifestación cultural y musical singular en la Comunitat Valenciana, con origen en Silla y celebrada en otras localidades como el caso del presente estudio en Alaquàs. Esta manifestación ha evolucionado desde sus raíces religiosas hasta llegar a convertirse en un símbolo identitario, pedagógico y patrimonial. Su origen está vinculado a la teatralización de la Asunción de la Virgen en el siglo XVI y a los motetes del siglo XIX, aunque existen referencias documentadas hacia 1856-1857, coincidiendo con la recuperación de las celebraciones públicas tras el Concordato de 1851. En el caso de Alaquàs, el canto experimentó un revulsivo cultural en los años ochenta, impulsado por la transición democrática, la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano y los movimientos de renovación pedagógica. La implicación de docentes y de colectivos locales, ha sido decisiva para su revitalización, favoreciendo su incorporación en el ámbito escolar y consolidando su arraigo social. La tesis se centra en el Cant de la Carxofa desde una visión histórica, musical y didáctica, con el objeto de analizar su evolución, estructura musical y las posibilidades pedagógicas para la difusión en el ámbito educativo. Al mismo tiempo propone líneas de investigación que contribuyan a su preservación y valorización en el contexto actual. En la actualidad, el Cant de la Carxofa se proyecta hacia un nuevo futuro: la investigación académica, la difusión pedagógica y el reconocimiento patrimonial. Se han publicado estudios en Quaderns d'Investigació d'Alaquàs y otras revistas y espacios de difusión, y se trabaja en la candidatura para su declaración como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO. Esto exige una visión amplia en común, de todos los municipios en los que se mantiene, así como el estudio de posibles paralelismos con otras manifestaciones similares en España y Latinoamérica.

[EN] The Cant de la Carxofa is a distinctive cultural and musical tradition of the Valencian Community, originating in Silla and celebrated in other towns such as Alaquàs, which is the focus of this study. Over time, it has evolved from its religious roots into a symbol of identity, education, and heritage. Its origins are associated with the dramatization of the Assumption of the Virgin in the 16th century and with 19th-century motets, although documented references date back to 1856-1857, coinciding with the revival of public celebrations following the Concorda t of 1851. In Alaquàs, the song underwent a cultural renaissance in the 1980s, driven by the democratic transition, the Law on the Use and Teaching of Valencian, and educational renewal movements. The active involvement of teachers and local associations was decisive in its revitalization, fostering its integration into schools and strengthening its social roots. This thesis examines the Cant de la Carxofa from historical, musical, and educational perspectives, aiming to analyze its evolution, musical structure, and pedagogical potential for dissemination within the educational sphere. It also proposes research lines that contribute to its preservation and appreciation in the contemporary context. Today, the Cant de la Carxofa is moving toward a new horizon: academic research, educational outreach, and recognition as part of our cultural heritage. Studies have been published in Quaderns d'Investigació d'Alaquàs and other scholarly and media outlets, and efforts are underway to secure its designation as Intangible Cultural Heritag e by UNESCO. Achieving this goal requires a broad, collaborative vision among all municipalities where the tradition endures, as well as comparative studies with similar manifestations in Spain and Latin America.

[CA] El Cant de la Carxofa és una manifestació cultural i musical singular en la Comunitat Valenciana, amb origen a Silla i celebrada en altres localitats com el cas del present estudi a Alaquàs. Esta manifestació ha evolucionat des de les seues arrels religioses fins arribar a convertir-se en un símbol d'identitat, pedagògic i patrimonial. El seu origen està vinculat a les representacions escèniques de l'Assumpció de la Verge al segle XVI i als motets del segle XIX, tot i que existeixen referències documentades cap a 1856-1857, coincidint amb la recuperació de les celebracions públiques després del Concordat de 1851. En el cas d'Alaquàs, el cant va experimentar un revulsiu cultural als anys vuitanta, impulsat per la transició democràtica, la Llei d'Ús d'Ensenyament del Valencià i el moviments de renovació pedagògica. La implicació de docents i de col·lectius locals, ha sigut decisiva per a la seua revitalització, afavorint la seua incorporació a l'àmbit escolar i consolidant el seu arrelament social. La tesi està centrada en una visió històrica, musical i didàctica, amb l'objectiu d'analitzar la seua evolució, estructura musical i les possibilitats pedagògiques per a la difusió a l'àmbit educatiu. Al mateix temps proposa línies d'investigació que contribueixen a la seua preservació i valorització en el context actual. En l'actualitat, el Cant de la Carxofa ens projecta cap a un nou futur: la investigació acadèmica, la difusió pedagògica i el reconeixement patrimonial. S'han publicat estudis a Quaderns d'Investigació d'Alaquàs i altres revistes i espais de difusió, i es treballa en la candidatura per a la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Açò exigeix una visió amplia en comú de tots els municipis en els que es manté la tradició i l'estudi de possibles paral.lelismes amb altres manifestacions similars a Espanya i Llatinoamèrica .