Resumen:
|
[ES] La restauración forestal es la técnica más utilizada para reestablecer las áreas forestales degradadas por impactos naturales o humanos, con el objetivo principal de evitar la pérdida de biodiversidad. Para conseguir ...[+]
[ES] La restauración forestal es la técnica más utilizada para reestablecer las áreas forestales degradadas por impactos naturales o humanos, con el objetivo principal de evitar la pérdida de biodiversidad. Para conseguir la restauración históricamente se ha recurrido a la repoblación forestal, es decir, a la plantación de especies forestales, principalmente aquellas de rápido crecimiento. Esto ha originado grandes extensiones arboladas pero con una o pocas especies, dejando de lado la biodiversidad y reduciendo la riqueza de flora del sistema forestal peninsular. Esta idea hace que, a partir de la década de los 80 se replantee el sistema de repoblar incidiendo en la necesidad de estudiar la elección de las especies a repoblar e introduciendo especies secundarias que garanticen la biodiversidad. La autoecología paramétrica es la herramienta necesaria para determinar las condiciones ecológicas ideales de cada especie, definiendo su hábitat central y marginal respecto a una determinada variable ecológica. Actualmente no se conoce ningún estudio de autoecología paramétrica del fresno de flor (Fraxinus ornus L.). En esta tesina se ha realizado un estudio exploratorio sobre 18 poblaciones de fresno de flor, que representan un total de 108 árboles muestreados distribuidos por el territorio valenciano. En cada muestreo se han estudiado variables fisiográficas, climáticas, edáficas, bióticas y culturales. Con todos los datos obtenidos se ha realizado un análisis estadístico descriptivo y se ha definido el hábitat central para cada variable muestreada. También se han estudiado las relaciones entre variables autoecológicas y la calidad de las poblaciones mediante una correlación lineal simple utilizando el coeficiente de correlación de Pearson. De esta manera se han determinado las variables significativas que determinan el hábitat del fresno de flor y se ha caracterizado la calidad de las masas de fresnos de flor. En el último apartado de la tesina, el apartado de las conclusiones, se recopilan las variables más importantes para el crecimiento y desarrollo del fresno de flor
[-]
[EN] Forest restoration is the most used technology to recover the forest areas degraded by human and natural impacts, with the aim of avoiding the loss of biodiversity. Afforestation measures have traditionally been used ...[+]
[EN] Forest restoration is the most used technology to recover the forest areas degraded by human and natural impacts, with the aim of avoiding the loss of biodiversity. Afforestation measures have traditionally been used to achieve the restoration, that is to say, the plantation of forestall species, principally those with rapid growth. This has originated big wooded extensions, but with one single or few species, leaving the biodiversity aside and reducing the flora`s riches of the peninsular forest system. From the decade of the 80, the afforestation system is redefined, stressing the need to re-think the species selected and introducing secondary species that guarantee the biodiversity. The parametric autoecology is the necessary tool to determine the ideal ecological conditions of every species, defining its central and marginal habitat with regard to a certain ecological variable. No study about flower ash-tree parametric autoecology is nowadays known (Fraxinus ornus L.). In this dissertation a scoping study on 18 populations of flower ash-tree, which represent a total of 108 sampled trees distributed along valencian territory, has been carried out. In each sampling, physiographic, climatic, soil structure, biotic and cultural variables were analyzed.
With the data obtained, a statistical descriptive analysis has been made and the central habitat for every sampled variable has been defined. The relation between the autecology variables and the quality of populations has also been studied by a simple lineal correlation using Pearson¿s correlation coefficient. Hereby the most significant variables that determine the habitat of the flower ash-tree have been determined and the quality of the forest of flower ash-trees has been characterized. In the last paragraph of this dissertation, devoted to conclusions, the most important variables for the growth and development of the flower ash-tree are compiled
[-]
[CA] La restauració forestal és la tècnica utilitzada per a reparar les àrees forestals degradades per
impactes naturals o antròpics, amb l¿objectiu principal d¿evitar la pèrdua de biodiversitat. Per a
aconseguir la ...[+]
[CA] La restauració forestal és la tècnica utilitzada per a reparar les àrees forestals degradades per
impactes naturals o antròpics, amb l¿objectiu principal d¿evitar la pèrdua de biodiversitat. Per a
aconseguir la restauració històricament s¿ha recorregut a la repoblació forestal, és a dir, plantació
d¿espècies forestals, principalment de ràpid creixement. Açò ha originat grans extensions arbrades
però amb una o poques espècies, oblidant-se de la biodiversitat i reduint la riquesa varietal del
sistema forestal peninsular. Aquesta idea fa que, a partir de la dècada dels 80 es replantege el
sistema de repoblar incidint en la necessitat d¿estudiar l¿elecció de les espècies a repoblar i introduir
espècies secundàries que garantisquen la biodiversitat. L¿autoecologia paramètrica és la ferramenta
necessària per a determinar les condicions ecològiques ideals per a cada espècie, definint el seu
hàbitat central i marginal respecte a una determinada variable ecològica. Actualment no es coneix
cap estudi d¿autoecologia paramètrica del fleix de flor (Fraxinus ornus L.). En aquesta tesina s¿ha
realitzat un estudi exploratori sobre 18 poblacions de fleix de flor, que representen un total de 108
arbres mostrejats distribuïts pel territori valencià. En cada mostreig s¿han estudiat les variables
fisiogràfiques, climàtiques, edàfiques, biòtiques i culturals. Amb totes les dades recollides s¿ha
realitzat l¿anàlisi estadístic descriptiu i s¿ha definit l¿hàbitat central per a cada variable mostrejada.
També s¿han estudiat les relacions entre les variables autoecològiques i la qualitat de les poblacions
mitjançant una correlació lineal simple utilitzant el coeficient de correlació de Pearson. D¿aquesta
manera s¿han determinat quines són les variables significatives que determinen l¿hàbitat del fleix de
flor i s¿ha caracteritzat la qualitat de les masses de fleixos de flor. En el darrer apartat de la tesina es
recull en l¿apartat conclusions les variables més importants per al creixement i desenvolupament del
fleix de flor.
[-]
|