Estudio y aplicación de sistemas magnéticos en uniones de fragmentos en escultura

Abstract

[ES] Debido a la historia material de las esculturas, una característica común es la presencia de fracturas. Para unir esos fragmentos se han intervenido de diferentes maneras en las distintas etapas de la Historia. La unión de fragmentos es fundamental por la vulnerabilidad de la obra fracturada y por la falta de lectura estética. La finalidad de este Trabajo Final de Máster se centra en el estudio y la aplicación de imanes como sistema de unión de fragmentos en escultura, y como alternativa a otros sistemas de unión empleados en la actualidad. Con este sistema, se pretende resolver los problemas de reversibilidad que se plantean con metodologías utilizadas ya que, actualmente, cualquier intervención que se hace para unir fragmentos es prácticamente irreversible. Los imanes permanentes de tierras raras, más en concreto los de neodimio, están indicados para utilizarlos en uniones de piezas en patrimonio ya que son los más potentes en la actualidad. Además su tamaño es mínimo proporcionalmente a la fuerza de atracción que ejercen. El estudio llevado a cabo incluye una serie de análisis de propiedades físicas que influyen sobre el funcionamiento de los sistemas magnéticos y a partir de ellos, se ha elaborado un protocolo de actuación para comprender la aplicabilidad en conservación y restauración. A continuación, se han descrito los ensayos pertinentes que se han realizado para comprobar la efectividad que tienen los sistemas magnéticos en uniones de escultura. Para ello, se han realizado varios estudios de resistencia física al aumento de peso poniendo a prueba la fuerza de sujeción en una posición crítica, y una serie de pruebas de resistencia térmica por aumento de temperatura. Por último, se ha concluido en el que sería un imán ideal para la utilización en conservación y restauración

[EN] Due to the history of sculptures's material, one of the most common characteristics is the presence of fractures. In order to join those fragments, humans have intervened in several ways on different stages of history. This joint of fragments is essential, due to the vulnerability of the damaged work art and due to the lack of esthetic interpretation. The purpose of this final Master Work, is focused on the study and application of magnets as a system of fragments joints in sculpture, and as an alternative to other joints systems currently used. It is pretended in this methodologies already used, due to any current intervention that is used to join fragments is practically irreversible. The permanent magnets of rare earth, specifically the ones neodymium are more suitable to use in joining pieces on patrimony, because they are currently the most powerful. Apart from their size it is proportionally minimum to the attraction force they produce. Serial of analysis of physical properties, have been included in a study that has been carried out. has included a series of analysis of physical properties about the operation of the magnetic systems from there systems a protocol interventions has been developed, in order to understand the applicability on preservation and restoration. In a next step, appropriate tests were described: which were carried out in order to check the magnetic systems effectiveness in sculpture joints. Therefore, several studies of physical resistance in the increase of weight have been carried out, testing the subjection force in a critical position, and in several thermal resistance test due to temperature increase. Finally, it was also concluded, that it would be perfect magnet to use in preservation and restoration

[CA] A causa de la història material de les escultures, una característica comuna és la presència de fractures. Per unir aquests fragments s'han intervingut de diferents maneres en les diferents etapes de la Història. La unió de fragments és fonamental per la vulnerabilitat de l'obra fracturada i per la falta de lectura estètica. La finalitat d'aquest Treball Final de Màster es centra en l'estudi i l'aplicació d'imants com a sistema d'unió de fragments en escultura, i com a alternativa a altres sistemes d'unió emprats en l'actualitat. Amb aquest sistema, es pretén resoldre els problemes de reversibilitat que es plantegen amb metodologies utilitzades ja que, actualment, qualsevol intervenció que es fa per unir fragments és pràcticament irreversible. Els imants permanents de terres rares, més en concret els de neodimi, estan indicats per utilitzar-los en unions de peces en patrimoni ja que són els més potents en l'actualitat. A més la seva mida és mínim proporcionalment a la força d'atracció que exerceixen. L'estudi dut a terme inclou una sèrie d'anàlisis de propietats físiques que influeixen sobre el funcionament dels sistemes magnètics ia partir d'ells, s'ha elaborat un protocol d'actuació per a comprendre l'aplicabilitat en conservació i restauració. A continuació, s'han descrit els assaigs pertinents que s'han realitzat per comprovar l'efectivitat que tenen els sistemes magnètics en unions d'escultura. Per això, s'han realitzat diversos estudis de resistència física a l'augment de pes posant a prova la força de subjecció en una posició crítica, i una sèrie de proves de resistència tèrmica per augment de temperatura. Finalment, s'ha conclòs en el que seria un imant ideal per a la utilització en conservació i restauració.