Anàlisi del sistema arxivístic dels municipis de La Valldigna (Simat, Benifairó, Tavernes i Barx)

Abstract

[CA] Aquest projecte final de carrera té com a finalitat explicar el sistema arxivístic dels quatre pobles de la Valldigna: Simat, Benifairó, Tavernes i Barx. Tant les seves fortaleses com les debilitats. Quant a les fortaleses, hi explique els aspectes forts i com mantenir-ne el nivell, mentre que en el cas de les debilitats, explique quines són aquestes debilitats i com millorar-les. Aquests quatre municipis tenen, igual que tots els pobles, diferències com ara la geografia, cultura, economia, etc. Però tenen una cosa en comú, una història en comú i un arxiu municipal. Per desgràcia no tots els municipis tenen el mateix arxiu. Per exemple, Tavernes és una ciutat i el seu arxiu és més gran que el de la resta de pobles de la Valldigna. També cal dir que al llarg de la història diversos fets van fer que molt arxius hagen quedat molt deteriortats. A Simat, per exemple, hi hagué terratrèmols que va afectar diversos edificis (entre els quals hi ha el Monestir de Santa Maria de la Valldigna), així com altres fets actuals, com és la Guerra Civil espanyola, on una gran quantitat de document foren destruïts, desaparegueren o van ser confiscats i portats a l’“Archivo de Guerra de Salamanca”. Aquets i molt altres fets i motius han fet que molta documentació important hi haja desaparegut. En els quatre pobles que formen la Valldigna hi ha arxius que són més nous, com és el cas de Simat, en què la documentació data des de el 1900, i n’hi ha d`altres que són més antics, com és el cas de Tavernes de la Valldigna, on hi ha documentació des de 1704. Tots tenen, però, una cosa en comú, que no és cap altra cosa que tenir un arxiu que s`ha de saber utilitzar d`una forma correcta i també que el manteniment de tots aquest arxius ha de fer-se de la manera més correcta. La meva feina és analitzar els arxius que tenen els quatre pobles amb l`ajuda de l’arxiver de la Mancomunitat de la Safor, Gonçal Benavent, de l`arxivera de l`arxiu de Tavernes de la Valldigna i del meu director de Projecte Final de Carrera (Vicent Gimenez Chornet), i fer una anàlisi del arxius del quatre pobles que integren la Valldigna. Els quatre pobles s`anomenen Valldigna perquè segons compta la llegenda, en el segle XIII el rei Jaume II el Just anava cavalcant per les comarques meridionals de València i va passar per la Vall d`Alfandec. El rei es va quedar meravellat de la bellesa del paisatge i va dir: “Pare abat, fixeu-vos quina vall més rica i ubèrrima. De la muntanya fins a la mar és un verger. Vet ací un lloc adequat per a establir un monestir del vostre orde cistercenc”. L`abat Bononat va contestar distretament al monarca el següent: “Vall digna d´un monestir”, amb la qual cosa rebatejà aquest indret. “Vos li acabeu de donar el nom –digué el rei Jaume II–. Aquesta vall serà anomenada, d´ara en davant, VALLDIGNA, i el monestir que vós hi assentareu, amb el monjos del vostre orde de Santes Creus, a honor de Santa Maria, serà anomenat Monestir de Valldigna”. I és d’aquesta manera que va nàixer el nom d’aquesta vall.